Es mostren 88953 resultats

■ dinadaire

■ dinadaire

masculí i femení Persona que ven dinades, feixos de llenya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinal

■ dinal

adjectiu Que es ven per un diner clau dinal o simplement dinal Antigament, clau gros, que valia un diner, i que servia per a clavar portes grosses, embarcacions, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinam-

dinam-

Forma prefixada del mot grec dýnamis , que significa ‘força’ Ex dinamita
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinàmetre

dinàmetre

masculí metrologia Aparell per a mesurar el poder d’amplificació d’un telescopi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinàmic
| dinàmica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinàmic</title>

Etimologia: del gr. dynamikós ‘fort, potent’, der. de dýnamis ‘força, potència’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la dinàmica.
  2. adjectiu figuradament
    1. Dit d’una persona molt activa, diligent, ràpida.
    2. per extensió Que denota una gran activitat.
  3. adjectiu medicina Funcional.
  4. femení física Branca de la mecànica que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
  5. femení figuradament
    1. Manera, ritme, en què es desenvolupa una activitat vital en funció del joc de les forces expressives, de la intensitat, del moviment, etc., que la van determinant, i el resultat d’aquesta activitat. La dinàmica de l’obra s’estronca a la meitat. L’obra d’aquest pintor té una dinàmica realista.
    2. Conjunt de forces en interacció i en oposició dins un fenomen, una estructura. Dinàmica social. La dinàmica dels esdeveniments.
  6. femení electroacústica Relació entre els nivells màxim i mínim d’una magnitud electroacústica, generalment el nivell de so d’un fragment musical o d’un conjunt de sons, de paraules, etc.

■ dinàmic
| dinàmica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dinàmica adjectiu figuradament Dit d’una persona molt activa, diligent, ràpida per extensió Que denota una gran activitat adjectiu medicina Funcional femení física Branca de la mecànica que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces femení figuradament Manera, ritme, en què es desenvolupa una activitat vital en funció del joc de les forces expressives, de la intensitat, del moviment, etc, que la van determinant, i el resultat d’aquesta activitat La dinàmica de l’obra s’estronca a la meitat L’obra d’aquest pintor…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinàmicament

■ dinàmicament

adverbi D’una manera dinàmica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinamisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinamisme</title>

Etimologia: de dinàmic 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
    1. filosofia Teoria que admet en la realitat material l’existència de forces internes que no són reductibles a la massa i al moviment.
    2. història de les religions Creença d’alguns pobles primitius en la força vital impersonal, omnipresent en la natura però concentrada en diversos objectes, diversos animals i diverses persones, que dotava de poder el qui la posseïa i el feia alhora intèrpret del sagrat.
  2. Qualitat de dinàmic.

■ dinamisme

masculí filosofia Teoria que admet en la realitat material l’existència de forces internes que no són reductibles a la massa i al moviment història de les religions Creença d’alguns pobles primitius en la força vital impersonal, omnipresent en la natura però concentrada en diversos objectes, diversos animals i diverses persones, que dotava de poder el qui la posseïa i el feia alhora intèrpret del sagrat Qualitat de dinàmic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinamista

■ dinamista

adjectiu Relatiu o pertanyent al dinamisme masculí i femení Partidari del dinamisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinamita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinamita</title>

Etimologia: del suec dynamit, mot creat per A. Nobel el 1866 sobre el gr. dýnamis ‘força, potència’ 1a font: 1888, DLab.
femení explosius Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder rompedor, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa.

■ dinamita

femení explosius Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder rompedor, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinamitar

■ dinamitar

verb transitiu Fer saltar, destruir una cosa mitjançant l’explosió de dinamita figuradament Destruir una cosa abstracta atacant-ne els fonaments Dinamitar el prestigi d’algú
Informació complementària
Traducció