Es mostren 88953 resultats

■ direccional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">direccional</title>

Partició sil·làbica: di_rec_ci_o_nal
Etimologia: de direcció
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la direcció.
    1. tecnologia Dit dels aparells que posseeixen unes característiques determinades d’intensitat, de rendiment, etc., en una direcció o en diverses. Fanal direccional. Botzina direccional. Micròfon direccional.
    2. telecomunicacions Dit de les antenes que tenen la propietat d’emetre o rebre radiacions només en una direcció determinada o bé dins un angle molt estret al voltant d’aquesta direcció.

■ direccional

adjectiu Relatiu o pertanyent a la direcció tecnologia Dit dels aparells que posseeixen unes característiques determinades d’intensitat, de rendiment, etc, en una direcció o en diverses Fanal direccional Botzina direccional Micròfon direccional telecomunicacions Dit de les antenes que tenen la propietat d’emetre o rebre radiacions només en una direcció determinada o bé dins un angle molt estret al voltant d’aquesta direcció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

direccionalitat

direccionalitat

femení tecnologia i telecomunicacions Qualitat de direccional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directament

■ directament

adverbi D’una manera directa, sense cap intermediari Adreçar-se directament a un superior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directe
| directa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">directe</title>

Etimologia: del ll. directus, -a, -um, íd.
    1. adjectiu Que va de dret al seu objecte o al seu terme, que va d’un punt a l’altre sense deturar-se en els punts intermediaris. Camí directe.
    2. adjectiu Sense intermediaris, immediat. Mitjans directes. Ésser partidari de l’acció directa. Un atac directe contra algú.
    3. adjectiu Planer, sincer. És un xicot molt directe. Empra un estil directe i cordial.
    4. adjectiu Dit de la manera d’expressar-se, d’enunciar, que empra la primera persona. Discurs directe.
    5. adverbi Directament, de dret. Anar directe als fets.
    6. adjectiu transports Dit del tren, el vapor, etc., que va d’un lloc a un altre sense fer parades intermèdies.
    7. cas directe En llatí, dit del nominatiu.
    8. complement directe gramàtica Nom donat al complement del verb que representa l’objecte de la significació verbal, anomenat també complement objecte o objecte directe.
    9. cop directe (o simplement directe m) esports En el futbol i altres esports d’equip, càstig consistent a llançar la pilota, des de la posició on ha estat comesa la falta, contra la porteria de l’equip sancionat.
    10. cop directe (o simplement directe m) esports En la boxa, cop de puny ràpid i breu llançat a l’altura de l’espatlla amb l’ajut del cos, indistintament amb l’un puny o l’altre.
    11. en directe locució adjectiva i locució adverbial radiotècnia i televisió Dit de l’emissió o del programa transmès al mateix moment d’ésser efectuat. Un concert en directe. El partit serà retransmès en directe.
    12. marxa directa (o simplement directa f ) automòbil, automobilisme i tecnologia Marxa que transmet a l’arbre secundari la mateixa velocitat del primari.
  2. adjectiu
    1. Que segueix l’ordre normal o més general (per oposició a invertit o a invers).
    2. construcció directa (o ordre directe) gramàtica Construcció que presenta els components fonamentals d’una oració ordenats d’una manera considerada lògica (subjecte+verb+atribut).
    3. estil directe gramàtica Manera de reproduir textualment un enunciat en un altre discurs o procés d’enunciació.

■ directe
| directa

adjectiu Que va de dret al seu objecte o al seu terme, que va d’un punt a l’altre sense deturar-se en els punts intermediaris Camí directe adjectiu Sense intermediaris, immediat Mitjans directes Ésser partidari de l’acció directa Un atac directe contra algú adjectiu Planer, sincer És un xicot molt directe Empra un estil directe i cordial adjectiu Dit de la manera d’expressar-se, d’enunciar, que empra la primera persona Discurs directe adverbi Directament, de dret Anar directe als fets adjectiu transports Dit del tren, el vapor, etc, que va d’un lloc a un altre sense fer parades intermèdies…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directiu
| directiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">directiu</title>

Partició sil·làbica: di_rec_tiu
Etimologia: del b. ll. directivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la direcció, al comandament. Preceptes directius.
    2. Que té el poder, la virtut, de dirigir. Comitè directiu.
  2. masculí i femení Persona que dirigeix juntament amb d’altres, dirigent, especialment que dirigeix una societat, un club, etc. Els directius de l’empresa.
  3. femení Junta directiva.
  4. femení dret Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació.
  5. adjectiu tecnologia i telecomunicacions Direccional. Antena directiva.

■ directiu
| directiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a la direcció, al comandament Preceptes directius Que té el poder, la virtut, de dirigir Comitè directiu masculí i femení Persona que dirigeix juntament amb d’altres, dirigent, especialment que dirigeix una societat, un club, etc Els directius de l’empresa femení Junta directiva femení dret Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació adjectiu tecnologia i telecomunicacions Direccional Antena directiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directivitat

■ directivitat

femení tecnologia i telecomunicacions Direccionalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ director
| directora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">director</title>

Etimologia: del b. ll. director, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
    [abreviatura dir.]
  1. masculí i femení
    1. El qui dirigeix, regeix, governa o comanda. El director d’una companyia, d’una fàbrica. El director d’un teatre, d’una orquestra. El director d’una escola. La directora d’un col·legi. Un director esportiu, de cursa. Director responsable, general. Director artístic.
    2. història Cadascun dels cinc membres del Directori.
    3. director espiritual (o de consciència) religió i catolicisme Persona que fa direcció espiritual.
  2. adjectiu
    1. Que forneix les directrius. Comitè director. Pla director d’ordenació urbana.
    2. geometria Que dirigeix el moviment d’un punt o d’una línia i n’estableix, així, la direcció. Con director. Pla director.
  3. masculí telecomunicacions Element d’una antena que serveix per a augmentar-ne la directivitat i també el guany.

■ director
| directora

abreviatura dir masculí i femení El qui dirigeix, regeix, governa o comanda El director d’una companyia, d’una fàbrica El director d’un teatre, d’una orquestra El director d’una escola La directora d’un collegi Un director esportiu, de cursa Director responsable, general Director artístic història Cadascun dels cinc membres del Directori director espiritual o de consciència religió i catolicisme Persona que fa direcció espiritual adjectiu Que forneix les directrius Comitè director Pla director d’ordenació urbana geometria Que dirigeix el moviment d’un punt o d’una línia i n’estableix, així…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">directori</title>

Etimologia: del b. ll. directorium ‘itinerari traçat, guia’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Consell encarregat d’una direcció pública.
  2. Allò que serveix per a dirigir, especialment col·lecció de direccions, de regles, d’ordinacions, etc.
  3. informàtica
    1. Taula de control que informa dels mòduls o dades disponibles en memòria i de la capacitat que hi ocupen.
    2. Eina de cerca consistent en una base de dades de pàgines web que tenen assignades paraules clau o categories temàtiques i que presenta, com a resultat d’una cerca, una llista de pàgines web ordenades temàticament, amb una descripció sobre el contingut de cadascuna.

■ directori

masculí Consell encarregat d’una direcció pública Allò que serveix per a dirigir, especialment collecció de direccions, de regles, d’ordinacions, etc informàtica Taula de control que informa dels mòduls o dades disponibles en memòria i de la capacitat que hi ocupen Eina de cerca consistent en una base de dades de pàgines web que tenen assignades paraules clau o categories temàtiques i que presenta, com a resultat d’una cerca, una llista de pàgines web ordenades temàticament, amb una descripció sobre el contingut de cadascuna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directorial

■ directorial

adjectiu Relatiu o pertanyent al director, a la direcció, al directori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directriu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">directriu</title>

Partició sil·làbica: di_rec_triu
Etimologia: del b. ll. directrix, -īcis, íd.
    femení
  1. Línia o norma que serveix de guiatge en la conducta o en l’actuació d’algú o d’algun grup, especialment polític o militar.
  2. geometria Línia que guia el moviment d’una altra línia en la generació d’una superfície o una corba.

■ directriu

femení Línia o norma que serveix de guiatge en la conducta o en l’actuació d’algú o d’algun grup, especialment polític o militar geometria Línia que guia el moviment d’una altra línia en la generació d’una superfície o una corba
Informació complementària
Traducció