Es mostren 88940 resultats

director
| directora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">director</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. director, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    [abreviatura dir.]
  1. masculí i femení
    1. El qui dirigeix, regeix, governa o comanda. El director d’una companyia, d’una fàbrica. El director d’un teatre, d’una orquestra. El director d’una escola. La directora d’un col·legi. Un director esportiu, de cursa. Director responsable, general. Director artístic.
    2. història Cadascun dels cinc membres del Directori.
    3. director espiritual (o de consciència) religió i catolicisme Persona que fa direcció espiritual.
  2. adjectiu
    1. Que forneix les directrius. Comitè director. Pla director d’ordenació urbana.
    2. geometria Que dirigeix el moviment d’un punt o d’una línia i n’estableix, així, la direcció. Con director. Pla director.
  3. masculí telecomunicacions Element d’una antena que serveix per a augmentar-ne la directivitat i també el guany.

director
| directora

directori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">directori</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. directorium ‘itinerari traçat, guia’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
  1. Consell encarregat d’una direcció pública.
  2. Allò que serveix per a dirigir, especialment col·lecció de direccions, de regles, d’ordinacions, etc.
  3. informàtica
    1. Taula de control que informa dels mòduls o dades disponibles en memòria i de la capacitat que hi ocupen.
    2. Eina de cerca consistent en una base de dades de pàgines web que tenen assignades paraules clau o categories temàtiques i que presenta, com a resultat d’una cerca, una llista de pàgines web ordenades temàticament, amb una descripció sobre el contingut de cadascuna.

directori

directorial

directorial

directriu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">directriu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_rec_triu
Etimologia: del b. ll. directrix, -īcis, íd.
Body
    femení
  1. Línia o norma que serveix de guiatge en la conducta o en l’actuació d’algú o d’algun grup, especialment polític o militar.
  2. geometria Línia que guia el moviment d’una altra línia en la generació d’una superfície o una corba.

directriu

direm

direm

Traducció

dírham

dírham

dirigent

dirigent

dirigible

dirigible

dirigir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dirigir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. dirĭgĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb
    1. transitiu Fer moure vers un punt determinat, vers un objecte o un fi determinat. Dirigir el vaixell, l’avió, etc., al punt de destinació.
    2. pronominal Es va dirigir cap al camí. La brúixola es dirigeix cap al nord.
    3. transitiu Girar, adreçar, cap a un costat, cap a una persona, etc. Dirigir els ulls, la mirada, a una persona, a un objecte. Dirigir la paraula a algú.
    4. pronominal Parlar o escriure a algú. S’ha dirigit a l’empresa per demanar augment de sou.
    5. transitiu figuradament Dirigir l’atenció a un afer.
  1. transitiu Fer funcionar seguint una línia de conducta; conduir, regir, governar. Dirigir una companyia, una fàbrica, una casa de comerç. Dirigir un teatre. Dirigir una escola, un col·legi. Dirigir una empresa, els treballs. Dirigir els estudis, l’educació, d’algú.

dirigir

dirigisme

dirigisme