Es mostren 88940 resultats

■ disfràsia

■ disfràsia

femení psiquiatria Trastorn del llenguatge que consisteix en una manca de coordinació de les paraules
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfressa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disfressa</title>

Etimologia: de disfressar 1a font: 1492
    femení
    1. etnografia Conjunt de mitjans materials que hom empra per a modificar exteriorment la seva personalitat.
    2. dret penal Mitjà emprat en la comissió d’un delicte per tal d’evitar d’ésser reconegut.
  2. Persona que va disfressada. En aquell moment va entrar una disfressa.

■ disfressa

femení etnografia Conjunt de mitjans materials que hom empra per a modificar exteriorment la seva personalitat dret penal Mitjà emprat en la comissió d’un delicte per tal d’evitar d’ésser reconegut Persona que va disfressada En aquell moment va entrar una disfressa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfressar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disfressar</title>

Etimologia: probablement de fressar ‘deixar rastre’, originàriament ‘esborrar un rastre, despistar’, i d’aquí, ‘desfigurar-se amb vestits estranys o màscares’ 1a font: 1341
    verb
    1. transitiu Agençar d’una manera diferent a l’ordinària l’aspecte d’una persona o una cosa per evitar que sigui reconeguda. Disfressava l’anís en ampolles d’aigua del Carme.
    2. pronominal Els lladres s’han disfressat de policies. Aquest carnestoltes em disfressaré de princesa.
    3. transitiu figuradament Disfressar les passions. Disfressar la lletra, la veu.
    1. transitiu Vestir algú amb un vestit inacostumat o que no és propi de la seva condició o el seu sexe. Hem disfressat la nena d’infermera.
    2. pronominal S’ha disfressat de monja.

■ disfressar

verb transitiu Agençar d’una manera diferent a l’ordinària l’aspecte d’una persona o una cosa per evitar que sigui reconeguda Disfressava l’anís en ampolles d’aigua del Carme pronominal Els lladres s’han disfressat de policies Aquest carnestoltes em disfressaré de princesa transitiu figuradament Disfressar les passions Disfressar la lletra, la veu transitiu Vestir algú amb un vestit inacostumat o que no és propi de la seva condició o el seu sexe Hem disfressat la nena d’infermera pronominal S’ha disfressat de monja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfunció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disfunció</title>

Partició sil·làbica: dis_fun_ci_ó
Etimologia: de funció
femení sociologia En l’anàlisi estructural funcionalista, conseqüència objectiva del funcionament d’un sistema o un subsistema social que disminueix la seva adaptació o el seu acoblament i produeix tensions al nivell d’estructures en la línia del canvi social.

■ disfunció

femení sociologia En l’anàlisi estructural funcionalista, conseqüència objectiva del funcionament d’un sistema o un subsistema social que disminueix la seva adaptació o el seu acoblament i produeix tensions al nivell d’estructures en la línia del canvi social
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disgènesi

disgènesi

femení embriologia i patologia Disgenèsia
Gran Diccionari de la llengua catalana

disgenèsia


<title type="display">disgenèsia</title>

Partició sil·làbica: dis_ge_nè_si_a
    femení
  1. embriologia i patologia Anomalia o defecte del desenvolupament.
  2. disgenèsia híbrida genètica Producció de progènie estèril amb mutacions i alteracions cromosòmiques.

disgenèsia

femení embriologia i patologia Anomalia o defecte del desenvolupament disgenèsia híbrida genètica Producció de progènie estèril amb mutacions i alteracions cromosòmiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

disglòssia


<title type="display">disglòssia</title>

Partició sil·làbica: dis_glòs_si_a
femení patologia Nom genèric per a designar els trastorns de l’articulació de paraules deguts a la malformació o a la disfunció d’algun òrgan articulatori (llengua, llavis, etc.).

disglòssia

femení patologia Nom genèric per a designar els trastorns de l’articulació de paraules deguts a la malformació o a la disfunció d’algun òrgan articulatori llengua, llavis, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgraciós
| disgraciosa

■ disgraciós
| disgraciosa

adjectiu Mancat de gràcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disgregabilitat


<title type="display">disgregabilitat</title>

Etimologia: de disgregable, der. de disgregar
femení farmàcia, indústria farmacèutica Propietat d’un cos sòlid de trencar-se en parts més petites per la influència d’una causa exterior.

disgregabilitat

femení farmàcia, indústria farmacèutica Propietat d’un cos sòlid de trencar-se en parts més petites per la influència d’una causa exterior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgregació</title>

Partició sil·làbica: dis_gre_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. disgregatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de disgregar o de disgregar-se;
    2. l’efecte.
  2. química analítica Operació química consistent a solubilitzar en aigua substàncies insolubles o en els àcids dissolvents usuals en anàlisi química.
  3. geologia Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química.

■ disgregació

femení Acció de disgregar o de disgregar-se l’efecte química analítica Operació química consistent a solubilitzar en aigua substàncies insolubles o en els àcids dissolvents usuals en anàlisi química geologia Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química
Informació complementària
Traducció