Es mostren 88939 resultats

■ dislocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dislocar</title>

Etimologia: del ll. dislocare ‘treure de lloc’
    verb
    1. transitiu Treure (alguna cosa) de lloc.
    2. pronominal Sortir de lloc.
    3. transitiu especialment medicina Luxar.
  2. figuradament
    1. transitiu Fraccionar, desmembrar. Dislocar l’exèrcit.
    2. pronominal Dislocar-se un imperi.

■ dislocar

verb transitiu Treure alguna cosa de lloc pronominal Sortir de lloc transitiu especialment medicina Luxar figuradament transitiu Fraccionar, desmembrar Dislocar l’exèrcit pronominal Dislocar-se un imperi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dislògia


<title type="display">dislògia</title>

Partició sil·làbica: dis_lò_gi_a
Etimologia: de dis-1 i el gr. lógos ‘paraula, discurs’
femení psiquiatria Trastorn del llenguatge degut a un desordre mental.

dislògia

femení psiquiatria Trastorn del llenguatge degut a un desordre mental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dismenorrea

■ dismenorrea

femení patologia Menstruació difícil i dolorosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dismímia


<title type="display">dismímia</title>

Partició sil·làbica: dis_mí_mi_a
femení patologia Trastorn del llenguatge mímic que impedeix d’expressar els pensaments mitjançant els gests.

dismímia

femení patologia Trastorn del llenguatge mímic que impedeix d’expressar els pensaments mitjançant els gests
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disminució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disminució</title>

Partició sil·làbica: dis_mi_nu_ci_ó
Etimologia: del ll. deminutio, -ōnis, íd., amb aplicació del prefix equivalent dis-2 1a font: c. 1390
    femení
    1. Acció de disminuir;
    2. l’efecte.
  2. Quantitat en què disminueix una cosa.
  3. heràldica Cadascuna de les peces fonamentals disminuïdes. La vergueta és la disminució del pal.
  4. música
    1. En el contrapunt, reducció a la meitat, si més no, de la durada de les notes d’un fragment musical, especialment d’un antecedent o d’un tema.
    2. En un fragment musical, ornament que consisteix en la substitució de les notes donades per unes altres, en nombre variable i de durada inferior.

■ disminució

femení Acció de disminuir l’efecte Quantitat en què disminueix una cosa heràldica Cadascuna de les peces fonamentals disminuïdes La vergueta és la disminució del pal música En el contrapunt, reducció a la meitat, si més no, de la durada de les notes d’un fragment musical, especialment d’un antecedent o d’un tema En un fragment musical, ornament que consisteix en la substitució de les notes donades per unes altres, en nombre variable i de durada inferior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disminuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disminuir</title>

Partició sil·làbica: dis_mi_nu_ir
Etimologia: del ll. deminuĕre, íd., amb aplicació del prefix equivalent dis-2 1a font: 1490, Tirant
    verb
  1. transitiu Fer més petit, menys intens, etc. (oposat a augmentar o acréixer). Això en disminueix l’abast. Hem anat disminuint l’esforç.
  2. intransitiu Esdevenir més petit, menys intens, etc. El nombre d’assistents havia disminuït molt.

■ disminuir

verb transitiu Fer més petit, menys intens, etc oposat a augmentar o acréixer Això en disminueix l’abast Hem anat disminuint l’esforç intransitiu Esdevenir més petit, menys intens, etc El nombre d’assistents havia disminuït molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disminuït
| disminuïda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disminuït</title>

Partició sil·làbica: dis_mi_nu_ït
Etimologia: de disminuir
  1. adjectiu Que sofreix disminució.
  2. masculí i femení especialment Persona restringida en les facultats físiques o mentals. Un disminuït físic, mental.
  3. adjectiu heràldica Dit de la peça fonamental representada en unes proporcions més estretes. El comble és un cap disminuït.
  4. adjectiu música Dit d’una de les formes dels intervals musicals, excepte el de segona, en la qual l’interval té un semitò cromàtic menys que el mateix interval en la forma menor o en la forma justa.

■ disminuït
| disminuïda

adjectiu Que sofreix disminució masculí i femení especialment Persona restringida en les facultats físiques o mentals Un disminuït físic, mental adjectiu heràldica Dit de la peça fonamental representada en unes proporcions més estretes El comble és un cap disminuït adjectiu música Dit d’una de les formes dels intervals musicals, excepte el de segona, en la qual l’interval té un semitò cromàtic menys que el mateix interval en la forma menor o en la forma justa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dismnèsia

dismnèsia

femení patologia Trastorn o afebliment de la memòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dismutació

■ dismutació

femení química Reacció d’oxidoreducció per la qual una substància es transforma en dues altres de distintes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dismutar-se

■ dismutar-se

verb pronominal química Sofrir dismutació
Informació complementària