Es mostren 88953 resultats

■ disjuntiu
| disjuntiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disjuntiu</title>

Partició sil·làbica: dis_jun_tiu
Etimologia: del ll. disjunctivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. Que implica disjunció.
    2. conjunció disjuntiva gramàtica En una relació de disjunció, forma gramatical que serveix de nexe entre els elements de la disjunció.
    3. oració disjuntiva gramàtica Oració composta integrada per dues proposicions que tenen una relació de coordinació disjuntiva.
    4. sil·logisme disjuntiu filosofia Sil·logisme en què una proposició o més són disjuntives.
  2. femení Alternativa entre dues possibilitats, una de les quals ha d’ésser escollida necessàriament; dilema. El govern es troba en una disjuntiva econòmica difícil.

■ disjuntiu
| disjuntiva

adjectiu Que implica disjunció conjunció disjuntiva gramàtica En una relació de disjunció, forma gramatical que serveix de nexe entre els elements de la disjunció oració disjuntiva gramàtica Oració composta integrada per dues proposicions que tenen una relació de coordinació disjuntiva sillogisme disjuntiu filosofia Sillogisme en què una proposició o més són disjuntives femení Alternativa entre dues possibilitats, una de les quals ha d’ésser escollida necessàriament dilema El govern es troba en una disjuntiva econòmica difícil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjuntivament

■ disjuntivament

adverbi Implicant disjunció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjuntor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disjuntor</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. disjunctus ‘separat’ i junctor ‘el qui uneix’
    masculí
  1. botànica Element dels fongs que separa les espores quan aquestes formen cadenes moniliformes, alhora que les uneix d’una manera més o menys efímera.
  2. electrotècnia Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat.

■ disjuntor

masculí botànica Element dels fongs que separa les espores quan aquestes formen cadenes moniliformes, alhora que les uneix d’una manera més o menys efímera electrotècnia Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislàlia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dislàlia</title>

Partició sil·làbica: dis_là_li_a
Etimologia: de dis-1 i el gr. laliá ‘paraula, llengua’
femení psiquiatria Trastorn del llenguatge degut a malformacions o lesions dels òrgans perifèrics de la fonació (llengua, dents, llavis, paladar, etc.).

■ dislàlia

femení psiquiatria Trastorn del llenguatge degut a malformacions o lesions dels òrgans perifèrics de la fonació llengua, dents, llavis, paladar, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislèctic
| dislèctica

■ dislèctic
| dislèctica

psiquiatria adjectiu Relatiu o pertanyent a la dislèxia adjectiu i masculí i femení Que pateix de dislèxia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislèxia

■ dislèxia

femení psiquiatria Dificultat d’identificar, de comprendre i de reproduir els símbols escrits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislocació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dislocació</title>

Partició sil·làbica: dis_lo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. dislocatio, -ōnis ‘acció de treure de lloc’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de dislocar o de dislocar-se;
    2. l’efecte. La dislocació d’un os. Ha sofert una dislocació. La dislocació d’un exèrcit.
  2. cristal·lografia Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un cristall real.
  3. genètica Canvi estructural en els cromosomes a causa de la pèrdua o el desplaçament dels segments cromosòmics.
  4. geologia Deformació produïda per les forces orogèniques i tectòniques (falles i plecs) que afecta les roques sedimentàries.

■ dislocació

femení Acció de dislocar o de dislocar-se l’efecte La dislocació d’un os Ha sofert una dislocació La dislocació d’un exèrcit cristallografia Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristallina d’un cristall real genètica Canvi estructural en els cromosomes a causa de la pèrdua o el desplaçament dels segments cromosòmics geologia Deformació produïda per les forces orogèniques i tectòniques falles i plecs que afecta les roques sedimentàries
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dislocar</title>

Etimologia: del ll. dislocare ‘treure de lloc’
    verb
    1. transitiu Treure (alguna cosa) de lloc.
    2. pronominal Sortir de lloc.
    3. transitiu especialment medicina Luxar.
  2. figuradament
    1. transitiu Fraccionar, desmembrar. Dislocar l’exèrcit.
    2. pronominal Dislocar-se un imperi.

■ dislocar

verb transitiu Treure alguna cosa de lloc pronominal Sortir de lloc transitiu especialment medicina Luxar figuradament transitiu Fraccionar, desmembrar Dislocar l’exèrcit pronominal Dislocar-se un imperi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dislògia


<title type="display">dislògia</title>

Partició sil·làbica: dis_lò_gi_a
Etimologia: de dis-1 i el gr. lógos ‘paraula, discurs’
femení psiquiatria Trastorn del llenguatge degut a un desordre mental.

dislògia

femení psiquiatria Trastorn del llenguatge degut a un desordre mental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dismenorrea

■ dismenorrea

femení patologia Menstruació difícil i dolorosa
Traducció