Es mostren 88953 resultats

■ disputant

■ disputant

masculí i femení Persona que disputa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disputar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disputar</title>

Etimologia: del ll. disputare ‘posar en clar després d’un examen o una discussió’, der. de putare ‘esporgar, posar en net’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Tenir, dues persones o més, una discussió sobre un punt de teologia, de filosofia, de moral, etc. Disputà amb el rabí sobre la redempció de la humanitat.
    1. intransitiu Tenir una discussió viva sobre qualsevol cosa. Fa cinc hores que disputem sobre l’any que comença el segle.
    2. pronominal Es disputen nit i dia, i sempre per bestieses.
    1. transitiu Oposar-se a un altre per aconseguir alguna cosa que ell té o pretén també de tenir. El germà petit li disputa l’herència.
    2. pronominal Es disputen el poder.
    3. transitiu Lluitar, competir, per aconseguir la victòria. Disputar una batalla, un partit de futbol.

■ disputar

verb intransitiu Tenir, dues persones o més, una discussió sobre un punt de teologia, de filosofia, de moral, etc Disputà amb el rabí sobre la redempció de la humanitat intransitiu Tenir una discussió viva sobre qualsevol cosa Fa cinc hores que disputem sobre l’any que comença el segle pronominal Es disputen nit i dia, i sempre per bestieses transitiu Oposar-se a un altre per aconseguir alguna cosa que ell té o pretén també de tenir El germà petit li disputa l’herència pronominal Es disputen el poder transitiu Lluitar, competir, per aconseguir la victòria Disputar una batalla, un partit de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disquet</title>

Etimologia: de l’angl. americà diskette, de disk ‘disc’ i el sufix diminutiu -ette, manllevat al fr
masculí informàtica Disc magnètic de material flexible, de petites dimensions, tancat en una funda, magnetitzable per les dues bandes.

■ disquet

masculí informàtica Disc magnètic de material flexible, de petites dimensions, tancat en una funda, magnetitzable per les dues bandes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disquetera

■ disquetera

femení informàtica Unitat per a disquets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disquèzia

disquèzia

femení patologia Defecació difícil o dolorosa per acumulació de les matèries fecals en l’ampulla rectal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disquisició

■ disquisició

femení Recerca subtil, minuciosa, sobre una qüestió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disrupció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disrupció</title>

Partició sil·làbica: dis_rup_ci_ó
Etimologia: de rompre
femení electricitat Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació.

■ disrupció

femení electricitat Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disruptiu
| disruptiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disruptiu</title>

Partició sil·làbica: dis_rup_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. disruptus, -a, -um, participi de disrumpĕre ‘esmicolar’
    adjectiu
  1. electricitat Que produeix disrupció. Descàrrega disruptiva.
  2. coloració disruptiva ecologia Forma de camuflament natural de certs animals que tenen franges transversals de colors foscs.

■ disruptiu
| disruptiva

adjectiu electricitat Que produeix disrupció Descàrrega disruptiva coloració disruptiva ecologia Forma de camuflament natural de certs animals que tenen franges transversals de colors foscs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disruptor


<title type="display">disruptor</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. disruptus, -a, -um, participi de disrumpĕre ‘esmicolar’
masculí electrotècnia Element d’un circuit que és capaç de provocar-ne la disrupció o obertura ràpida.

disruptor

masculí electrotècnia Element d’un circuit que és capaç de provocar-ne la disrupció o obertura ràpida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissabte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissabte</title>

Etimologia: del ll. die(s) sabbatī ‘dia del sàbat’, de l’hebreu sabbath ‘descans’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. [abreviatura ds.] Sisè dia de la setmana, o setè, en el còmput antic i cristià.
    2. judaisme Sàbat.
    3. Dissabte Sant (o de Glòria) litúrgia Dissabte de la Setmana Santa que acaba, a la nit, amb la Vetlla Pasqual.
    1. Conjunt de les operacions necessàries per a fer la neteja a fons d’una casa, que tradicionalment hom feia en dissabte. Quan acabarem el dissabte de les habitacions farem el de la cuina.
    2. fer dissabte Netejar a fons. Avui farem dissabte dels dalts i demà dels baixos.
    3. fer dissabte figuradament i col·loquialment confessar 2.
    1. dialectal per extensió Vigília, dissabte bord.
    2. dissabte bord Dia anterior a una festa que no és diumenge.

■ dissabte

masculí abreviatura ds Sisè dia de la setmana, o setè, en el còmput antic i cristià judaisme Sàbat Dissabte Sant o de Glòria litúrgia Dissabte de la Setmana Santa que acaba, a la nit, amb la Vetlla Pasqual Conjunt de les operacions necessàries per a fer la neteja a fons d’una casa, que tradicionalment hom feia en dissabte Quan acabarem el dissabte de les habitacions farem el de la cuina fer dissabte Netejar a fons Avui farem dissabte dels dalts i demà dels baixos fer dissabte figuradament i colloquialment confessar 2 dialectal per extensió Vigília, dissabte bord dissabte bord Dia anterior…
Informació complementària
Traducció