Es mostren 88940 resultats

■ disrupció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disrupció</title>

Partició sil·làbica: dis_rup_ci_ó
Etimologia: de rompre
femení electricitat Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació.

■ disrupció

femení electricitat Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disruptiu
| disruptiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disruptiu</title>

Partició sil·làbica: dis_rup_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. disruptus, -a, -um, participi de disrumpĕre ‘esmicolar’
    adjectiu
  1. electricitat Que produeix disrupció. Descàrrega disruptiva.
  2. coloració disruptiva ecologia Forma de camuflament natural de certs animals que tenen franges transversals de colors foscs.

■ disruptiu
| disruptiva

adjectiu electricitat Que produeix disrupció Descàrrega disruptiva coloració disruptiva ecologia Forma de camuflament natural de certs animals que tenen franges transversals de colors foscs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disruptor


<title type="display">disruptor</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. disruptus, -a, -um, participi de disrumpĕre ‘esmicolar’
masculí electrotècnia Element d’un circuit que és capaç de provocar-ne la disrupció o obertura ràpida.

disruptor

masculí electrotècnia Element d’un circuit que és capaç de provocar-ne la disrupció o obertura ràpida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissabte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissabte</title>

Etimologia: del ll. die(s) sabbatī ‘dia del sàbat’, de l’hebreu sabbath ‘descans’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. [abreviatura ds.] Sisè dia de la setmana, o setè, en el còmput antic i cristià.
    2. judaisme Sàbat.
    3. Dissabte Sant (o de Glòria) litúrgia Dissabte de la Setmana Santa que acaba, a la nit, amb la Vetlla Pasqual.
    1. Conjunt de les operacions necessàries per a fer la neteja a fons d’una casa, que tradicionalment hom feia en dissabte. Quan acabarem el dissabte de les habitacions farem el de la cuina.
    2. fer dissabte Netejar a fons. Avui farem dissabte dels dalts i demà dels baixos.
    3. fer dissabte figuradament i col·loquialment confessar 2.
    1. dialectal per extensió Vigília, dissabte bord.
    2. dissabte bord Dia anterior a una festa que no és diumenge.

■ dissabte

masculí abreviatura ds Sisè dia de la setmana, o setè, en el còmput antic i cristià judaisme Sàbat Dissabte Sant o de Glòria litúrgia Dissabte de la Setmana Santa que acaba, a la nit, amb la Vetlla Pasqual Conjunt de les operacions necessàries per a fer la neteja a fons d’una casa, que tradicionalment hom feia en dissabte Quan acabarem el dissabte de les habitacions farem el de la cuina fer dissabte Netejar a fons Avui farem dissabte dels dalts i demà dels baixos fer dissabte figuradament i colloquialment confessar 2 dialectal per extensió Vigília, dissabte bord dissabte bord Dia anterior…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissecació

■ dissecació

femení zoologia Taxidèrmia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissecador
| dissecadora

■ dissecador
| dissecadora

adjectiu i masculí i femení Que disseca masculí i femení zoologia Taxidermista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissecar

■ dissecar

verb transitiu zoologia Practicar la taxidèrmia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissecció</title>

Partició sil·làbica: dis_sec_ci_ó
Etimologia: del ll. dissectio, -ōnis ‘tall’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. anatomia Pràctica consistent a obrir un ésser viu i separar-ne les parts per tal de fer-ne l’estudi de la seva anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.
  2. figuradament
    1. Acció de disseccionar;
    2. l’efecte. La dissecció d’un llibre.

■ dissecció

femení anatomia Pràctica consistent a obrir un ésser viu i separar-ne les parts per tal de fer-ne l’estudi de la seva anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica figuradament Acció de disseccionar l’efecte La dissecció d’un llibre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disseccionar

■ disseccionar

verb transitiu anatomia Fer una dissecció figuradament Analitzar minuciosament un llibre, una obra d’art, una ideologia, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissector
| dissectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissector</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. dissectus, -a, -um, participi de dissecare ‘tallar’
  1. masculí i femení anatomia Persona que fa disseccions.
  2. dissector d’imatge televisió Tipus primitiu d’analitzador d’imatge, en què la imatge òptica és projectada sobre un mosaic transparent fotosensible que emet electrons, els quals, accelerats convenientment, formen la imatge electrònica, que és explorada mitjançant un sistema de deflexió magnètica i un ànode fix.

■ dissector
| dissectora

masculí i femení anatomia Persona que fa disseccions dissector d’imatge televisió Tipus primitiu d’analitzador d’imatge, en què la imatge òptica és projectada sobre un mosaic transparent fotosensible que emet electrons, els quals, accelerats convenientment, formen la imatge electrònica, que és explorada mitjançant un sistema de deflexió magnètica i un ànode fix
Informació complementària
Traducció