Es mostren 88953 resultats

■ dissolutiu
| dissolutiva

■ dissolutiu
| dissolutiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dissolució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolvent

■ dissolvent

adjectiu Que dissol masculí química Component d’una solució en el qual hi ha dispers el solut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissonància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissonància</title>

Partició sil·làbica: dis_so_nàn_ci_a
Etimologia: del ll. dissonantia, íd.
    femení
    1. Combinació de sons dissonants o discordants.
    2. música Manca de consonància entre dos o més sons successius o simultanis.
  2. figuradament
    1. Manca d’harmonia, desacord, disconformitat, entre dues o més persones o coses.
    2. dissonància cognitiva psicologia i sociologia Estat de tensió produït en un individu quan dos elements cognitius són incompatibles entre ells.

■ dissonància

femení Combinació de sons dissonants o discordants música Manca de consonància entre dos o més sons successius o simultanis figuradament Manca d’harmonia, desacord, disconformitat, entre dues o més persones o coses dissonància cognitiva psicologia i sociologia Estat de tensió produït en un individu quan dos elements cognitius són incompatibles entre ells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissonant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissonant</title>

Etimologia: del ll. dissonans, -ntis, participi pres. del ll. dissonare ‘dissonar’
    adjectiu
    1. Que dissona; discordant. Veus dissonants.
    2. música Dit de l’acord o de l’interval mancats de consonància.
  2. figuradament Que discrepa d’allò amb què hauria d’ésser conforme, que no hi té proporció. Colors dissonants.

■ dissonant

adjectiu Que dissona discordant Veus dissonants música Dit de l’acord o de l’interval mancats de consonància figuradament Que discrepa d’allò amb què hauria d’ésser conforme, que no hi té proporció Colors dissonants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissonar

■ dissonar

verb intransitiu Formar, dos o més sons, una combinació inharmoniosa, poc agradable a l’orella figuradament Mancar de conformitat o de correspondència dues o més coses discrepar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissort

■ dissort

femení Desgràcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissortadament

■ dissortadament

adverbi Desgraciadament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissortat
| dissortada

■ dissortat
| dissortada

adjectiu Desgraciat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissuadir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissuadir</title>

Partició sil·làbica: dis_su_a_dir
Etimologia: del ll. dissuadēre, íd., der. de suadēre ‘fer agradable; convèncer’, de la mateixa arrel de suavis, que dona tambè en cat. ant. suadir, amb els der. suasió, suasiu, suador 1a font: 1344, Ord. P. III
verb transitiu Induir a desistir d’un propòsit, persuadir de no fer alguna cosa. Ell volia anar-hi de totes passades, però jo l’en vaig dissuadir.

■ dissuadir

verb transitiu Induir a desistir d’un propòsit, persuadir de no fer alguna cosa Ell volia anar-hi de totes passades, però jo l’en vaig dissuadir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissuasió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissuasió</title>

Partició sil·làbica: dis_su_a_si_ó
Etimologia: del ll. dissuassio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de dissuadir;
    2. l’efecte.
  2. ciències polítiques Estratègia política internacional fonamentada en la construcció i acumulació d’armament per tal de descoratjar els adversaris en potència de prendre la iniciativa d’una agressió armada.

■ dissuasió

femení Acció de dissuadir l’efecte ciències polítiques Estratègia política internacional fonamentada en la construcció i acumulació d’armament per tal de descoratjar els adversaris en potència de prendre la iniciativa d’una agressió armada
Traducció