Es mostren 88939 resultats

dividivi


<title type="display">dividivi</title>

masculí botànica Petit arbre de la família de les cesalpiniàcies (Caesalpinia coriaria), propi de l’Amèrica tropical, de fulles bipinnades i fruits en llegum.

dividivi

masculí botànica Petit arbre de la família de les cesalpiniàcies Caesalpinia coriaria , propi de l’Amèrica tropical, de fulles bipinnades i fruits en llegum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divinació

■ divinació

femení endevinació
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divinal

■ divinal

adjectiu Diví
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divinalment

■ divinalment

adverbi Divinament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divinament

■ divinament

adverbi D’una manera divina Amb perfecció i propietat Aquestes sabates em van divinament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

divinil

divinil

masculí química orgànica butadiè
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divinitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divinitat</title>

Etimologia: del ll. divinĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Qualitat de diví.
    1. Natura divina. La divinitat de Jesús.
    2. Ésser diví, Déu. Retre culte a la divinitat.
    3. Cadascun dels éssers considerats com a divins. Les divinitats de l’Olimp.
  3. figuradament
    1. Persona que excel·leix en bellesa.
    2. Cosa extraordinàriament bona i bella.

■ divinitat

femení Qualitat de diví Natura divina La divinitat de Jesús Ésser diví, Déu Retre culte a la divinitat Cadascun dels éssers considerats com a divins Les divinitats de l’Olimp figuradament Persona que excelleix en bellesa Cosa extraordinàriament bona i bella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divinització

■ divinització

femení Acció de divinitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divinitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divinitzar</title>

Etimologia: de diví 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. religió
    1. Revestir de caràcter diví.
    2. Considerar com a déu, col·locar en el nombre dels déus.
    3. Fer (algú o alguna cosa) l’objecte d’un culte.
  2. cristianisme Deïficar.
  3. figuradament Exaltar com a cosa sobrehumana. Petrarca divinitzà l’amor. L’estima tant, que la divinitza!

■ divinitzar

verb transitiu religió Revestir de caràcter diví Considerar com a déu, collocar en el nombre dels déus Fer algú o alguna cosa l’objecte d’un culte cristianisme Deïficar figuradament Exaltar com a cosa sobrehumana Petrarca divinitzà l’amor L’estima tant, que la divinitza
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

divino


<title type="display">divino</title>

Etimologia: del cast. divino
masculí música Al Principat, nom popular donat a moltes cançons tradicionals cantades per quaresma i Setmana Santa, gairebé sempre referents a la passió.

divino

masculí música Al Principat, nom popular donat a moltes cançons tradicionals cantades per quaresma i Setmana Santa, gairebé sempre referents a la passió