Es mostren 88953 resultats

■ divisibilitat

■ divisibilitat

femení aritmètica Conjunt de condicions que han de complir dos nombres enters per tal que hom pugui efectuar la divisió exacta de l’un per l’altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisible</title>

Etimologia: del ll. divisĭbĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Susceptible d’ésser dividit o de dividir-se. La matèria no és divisible a l’infinit.
  2. aritmètica Dit d’un nombre que conté exactament un altre nombre una certa quantitat de vegades. Dotze és divisible per tres.

■ divisible

adjectiu Susceptible d’ésser dividit o de dividir-se La matèria no és divisible a l’infinit aritmètica Dit d’un nombre que conté exactament un altre nombre una certa quantitat de vegades Dotze és divisible per tres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisió</title>

Partició sil·làbica: di_vi_si_ó
Etimologia: del ll. divisio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de dividir o de dividir-se;
    2. l’efecte. La divisió d’una novel·la en capítols. La divisió de Catalunya en comarques. La divisió de la circumferència en tres-cents seixanta graus. Feien la divisió dels béns. La divisió de les ciències en exactes, naturals, etc. La divisió d’opinions. Posar la divisió en una família.
    3. adoberia Operació de dividir pells que hom efectua amb les pells en tripa (divisió en tripa) o bé amb pells adobades al crom (divisió en crom o en blau).
    4. aritmètica Operació aritmètica que consisteix, donats dos nombres a (el dividend) i b (el divisor), a trobar un nombre c (el quocient) tal, que el producte b × c sigui igual a a.
    5. lògica Operació lògica que consisteix a dividir els gèneres en espècies, les espècies en subespècies, etc., i distingir-los i separar-los entre ells, a fi de situar tot ésser en el seu lloc corresponent i definir-lo.
    6. divisió de finca emfitèutica dret català Facultat de poder dividir la finca gravada amb un cens emfitèutic i de procedir igualment a la divisió del gravamen emfitèutic entre les noves finques resultants.
    7. divisió del treball economia Especialització de les unitats econòmiques en una feina determinada que constitueix una part d’un procés productiu complet.
    8. divisió de poders dret polític Principi organitzatiu segons el qual les funcions legislativa, executiva i judicial d’un estat es desenvolupen a través d’òrgans diferents i independents entre si.
    9. divisió harmònica matemàtiques Conjunt de dues parelles de punts A,B i C,D d’una mateixa recta tals que els dos punts d’una mateixa parella divideixen el segment format pels dos altres punts en les raons oposades AC/AD = BC/BD.
    1. biologia Mena de reproducció asexual o agàmica per la qual un individu pot donar origen a dos individus (divisió binària) o a uns quants (divisió múltiple).
    2. divisió cel·lular citologia Procés de multiplicació de la cèl·lula en dues cèl·lules filles.
    3. divisió equacional (o homeotípica) obsolet citologia Segona divisió de la meiosi.
    4. divisió esquizogenètica citologia Esquizogènesi.
    5. divisió esquizogònica citologia Esquizogònia.
    6. divisió meiòtica citologia Meiosi.
    7. divisió reduccional (o heterotípica) obsolet citologia Primera divisió de la meiosi.
    8. divisió semiheterotípica obsolet citologia La primera divisió de la meiosi quan, a causa de l’aparellament defectuós dels cromosomes, es crea un nucli de restitució.
    1. Cadascuna de les parts en què es divideix una cosa. Un calaix amb quatre divisions.
    2. botànica Unitat sistemàtica superior en què hom divideix el regne.
    3. geobotànica Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació que agrupa una o més classes afins.
    4. geografia administrativa Cadascuna de les parts en què és estructurat el territori d’un estat a fi de facilitar-ne les funcions administratives.
    1. Allò que serveix per a dividir. Hi posarem una paret per divisió.
    2. arts gràfiques Petita ratlla que hom col·loca al final de línia quan cal dividir una paraula que no hi cap tota sencera.
  5. esports Agrupació de clubs segons mèrits o condicions per a participar en un campionat.
  6. organització militar
    1. Unitat militar que constitueix una part d’un cos d’exèrcit i és formada per brigades de les diverses armes amb els serveis auxiliars corresponents.
    2. divisió aerotransportada Divisió habilitada per a ésser transportada aèriament.
    3. divisió cuirassada Divisió en la qual els tancs constitueixen el mitjà fonamental d’acció.

■ divisió

femení Acció de dividir o de dividir-se l’efecte La divisió d’una novella en capítols La divisió de Catalunya en comarques La divisió de la circumferència en tres-cents seixanta graus Feien la divisió dels béns La divisió de les ciències en exactes, naturals, etc La divisió d’opinions Posar la divisió en una família adoberia Operació de dividir pells que hom efectua amb les pells en tripa divisió en tripa o bé amb pells adobades al crom divisió en crom o en blau aritmètica Operació aritmètica que consisteix, donats dos nombres a el dividend i b el divisor, a trobar un nombre c el quocient…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisional

■ divisional

adjectiu Divisionari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisionari
| divisionària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisionari</title>

Partició sil·làbica: di_vi_si_o_na_ri
Etimologia: de divisió
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a una divisió.
  2. Que constitueix una part alíquota.
  3. moneda divisionària economia Moneda que representa una fracció de la unitat monetària i té un valor convencional superior a l’efectiu.

■ divisionari
| divisionària

adjectiu Relatiu o pertanyent a una divisió Que constitueix una part alíquota moneda divisionària economia Moneda que representa una fracció de la unitat monetària i té un valor convencional superior a l’efectiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisionisme

■ divisionisme

masculí art Neoimpressionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisiu
| divisiva

■ divisiu
| divisiva

adjectiu Que serveix per a mantenir separades les parts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisor</title>

Etimologia: del ll. divisor, -ōris, íd.
    masculí
  1. aritmètica i àlgebra
    1. Submúltiple.
    2. Nombre o polinomi que en divideix un altre.
    3. divisor de zero En un anell (A,+,×), element a tal que el seu producte amb un element b diferent de zero (0 és l’element neutre de la suma) és igual a zero: a×b=0.
    4. màxim comú divisor [abreviatura m. c. d.] El més gros dels nombres (o polinomis) que divideixen exactament dues o més quantitats (o polinomis).
  2. mecànica Accessori de les màquines eina que permet de sostenir la peça durant tot el temps de l’operació i, alhora, efectuar un determinat nombre de fresats, forats, etc., equiangulars entorn d’una circumferència o efectuar ranures helicoidals sobre una superfície cilíndrica.
  3. divisor de freqüència
    1. radiotècnia Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un submúltiple de la d’entrada.
    2. electrònica En els sistemes que utilitzen més d’un altaveu, dispositiu encarregat de distribuir les freqüències segons les característiques de cada altaveu.
  4. divisor de tensió electrotècnia i electrònica Dispositiu format per dues o més resistències en sèrie, als extrems de la qual hom aplica una tensió i extreu d’una de les resistències intermèdies una tensió reduïda, que constitueix una fracció determinada de la tensió total aplicada.

■ divisor

masculí aritmètica i àlgebra Submúltiple Nombre o polinomi que en divideix un altre divisor de zero En un anell A ,+,×, element a tal que el seu producte amb un element b diferent de zero 0 és l’element neutre de la suma és igual a zero a × b =0 màxim comú divisor abreviatura m c d El més gros dels nombres o polinomis que divideixen exactament dues o més quantitats o polinomis mecànica Accessori de les màquines eina que permet de sostenir la peça durant tot el temps de l’operació i, alhora, efectuar un determinat nombre de fresats, forats, etc, equiangulars entorn d’una circumferència o…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisori
| divisòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisori</title>

Etimologia: del b. ll. divisorius, -a, -um, íd.
    1. adjectiu Que estableix una separació o divisió. El mur divisori entre dos solars. La línia divisòria entre dues contrades.
    2. divisòria d’aigües geomorfologia i hidrologia Línia que separa dues conques hidrogràfiques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües.
  2. masculí arts gràfiques Taula damunt la qual era col·locat l’original, assegurat amb un cordill, i que era fixat a la caixa per compondre.

■ divisori
| divisòria

adjectiu Que estableix una separació o divisió El mur divisori entre dos solars La línia divisòria entre dues contrades divisòria d’aigües geomorfologia i hidrologia Línia que separa dues conques hidrogràfiques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües masculí arts gràfiques Taula damunt la qual era collocat l’original, assegurat amb un cordill, i que era fixat a la caixa per compondre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divo
| diva

■ divo
| diva

masculí i femení Cantant d’òpera de renom obsolet religió masculí Déu femení Deessa
Traducció