Es mostren 88940 resultats

■ divisiu
| divisiva

■ divisiu
| divisiva

adjectiu Que serveix per a mantenir separades les parts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisor</title>

Etimologia: del ll. divisor, -ōris, íd.
    masculí
  1. aritmètica i àlgebra
    1. Submúltiple.
    2. Nombre o polinomi que en divideix un altre.
    3. divisor de zero En un anell (A,+,×), element a tal que el seu producte amb un element b diferent de zero (0 és l’element neutre de la suma) és igual a zero: a×b=0.
    4. màxim comú divisor [abreviatura m. c. d.] El més gros dels nombres (o polinomis) que divideixen exactament dues o més quantitats (o polinomis).
  2. mecànica Accessori de les màquines eina que permet de sostenir la peça durant tot el temps de l’operació i, alhora, efectuar un determinat nombre de fresats, forats, etc., equiangulars entorn d’una circumferència o efectuar ranures helicoidals sobre una superfície cilíndrica.
  3. divisor de freqüència
    1. radiotècnia Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un submúltiple de la d’entrada.
    2. electrònica En els sistemes que utilitzen més d’un altaveu, dispositiu encarregat de distribuir les freqüències segons les característiques de cada altaveu.
  4. divisor de tensió electrotècnia i electrònica Dispositiu format per dues o més resistències en sèrie, als extrems de la qual hom aplica una tensió i extreu d’una de les resistències intermèdies una tensió reduïda, que constitueix una fracció determinada de la tensió total aplicada.

■ divisor

masculí aritmètica i àlgebra Submúltiple Nombre o polinomi que en divideix un altre divisor de zero En un anell A ,+,×, element a tal que el seu producte amb un element b diferent de zero 0 és l’element neutre de la suma és igual a zero a × b =0 màxim comú divisor abreviatura m c d El més gros dels nombres o polinomis que divideixen exactament dues o més quantitats o polinomis mecànica Accessori de les màquines eina que permet de sostenir la peça durant tot el temps de l’operació i, alhora, efectuar un determinat nombre de fresats, forats, etc, equiangulars entorn d’una circumferència o…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divisori
| divisòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisori</title>

Etimologia: del b. ll. divisorius, -a, -um, íd.
    1. adjectiu Que estableix una separació o divisió. El mur divisori entre dos solars. La línia divisòria entre dues contrades.
    2. divisòria d’aigües geomorfologia i hidrologia Línia que separa dues conques hidrogràfiques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües.
  2. masculí arts gràfiques Taula damunt la qual era col·locat l’original, assegurat amb un cordill, i que era fixat a la caixa per compondre.

■ divisori
| divisòria

adjectiu Que estableix una separació o divisió El mur divisori entre dos solars La línia divisòria entre dues contrades divisòria d’aigües geomorfologia i hidrologia Línia que separa dues conques hidrogràfiques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües masculí arts gràfiques Taula damunt la qual era collocat l’original, assegurat amb un cordill, i que era fixat a la caixa per compondre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divo
| diva

■ divo
| diva

masculí i femení Cantant d’òpera de renom obsolet religió masculí Déu femení Deessa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divorci


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divorci</title>

Etimologia: del ll. divortium, íd., der. de divŏrtĕre, variant arcaica del ll. cl. divertĕre ‘apartar, separar’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. dret Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
    2. divorci vincular dret canònic Dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni (àdhuc consumat) quan la fe catòlica d’un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència.
  2. figuradament Ruptura del lligam existent entre dues coses.
  3. taxa de divorcis demografia Índex qualitatiu d’una població pel qual hom avalua la importància dels divorcis dins un sistema social.

■ divorci

masculí dret Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid divorci vincular dret canònic Dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni àdhuc consumat quan la fe catòlica d’un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència figuradament Ruptura del lligam existent entre dues coses taxa de divorcis demografia Índex qualitatiu d’una població pel qual hom avalua la importància dels divorcis dins un sistema social
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divorciar

■ divorciar

verb transitiu Separar per divorci pronominal S’han divorciat després de vuit anys de matrimoni El secretari i el president optaren per divorciar-se del partit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divorciat
| divorciada

■ divorciat
| divorciada

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona separada per divorci
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divorcista

■ divorcista

adjectiu i masculí i femení Partidari del divorci Política divorcista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divuit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divuit</title>

Partició sil·làbica: di_vuit
Etimologia: del ll. decem et octo, íd.
  1. adjectiu Disset més un. Un cavall de divuit anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa divuit; divuitè. Pel maig sortirà el llibre divuit de la nova col·lecció.
  3. [plural divuits] masculí
    1. El nombre divuit, 18. Creu que el divuit és el seu nombre favorable. Sempre confon els divuits.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre divuit. Viu al divuit del carrer Ample.
  4. masculí i femení Els divuit darrers.
  5. les divuit La divuitena hora des de les dotze de la nit; les sis de la tarda. La pel·lícula comença a les divuit quaranta-cinc.

■ divuit

adjectiu Disset més un Un cavall de divuit anys adjectiu i masculí i femení Que fa divuit divuitè Pel maig sortirà el llibre divuit de la nova collecció plural divuits masculí El nombre divuit, 18 Creu que el divuit és el seu nombre favorable Sempre confon els divuits per extensió Cosa designada amb el nombre divuit Viu al divuit del carrer Ample masculí i femení Els divuit darrers les divuit La divuitena hora des de les dotze de la nit les sis de la tarda La pellícula comença a les divuit quaranta-cinc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divuitè
| divuitena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divuitè</title>

Partició sil·làbica: di_vui_tè
Etimologia: de divuit
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 18è 18a] Que, en una sèrie, en té disset davant seu, que fa divuit. Avui fan el divuitè concert de la temporada. Era la divuitena de la llista.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en divuit parts iguals.
    2. masculí Un divuitè, 1/18.
  3. femení història Als Països Catalans, abans de la Nova Planta (1707-16), comissió o junta de divuit persones delegades pels consells municipals, per les corts, per les generalitats, etc., en parts iguals per cada estament o braç.
  4. masculí numismàtica Ral d’argent de València.

■ divuitè
| divuitena

adjectiu i masculí i femení símbol 18è 18a Que, en una sèrie, en té disset davant seu, que fa divuit Avui fan el divuitè concert de la temporada Era la divuitena de la llista adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en divuit parts iguals masculí Un divuitè, 1/18 femení història Als Països Catalans, abans de la Nova Planta 1707-16, comissió o junta de divuit persones delegades pels consells municipals, per les corts, per les generalitats, etc, en parts iguals per cada estament o braç masculí numismàtica Ral d’argent de València
Traducció