Es mostren 88953 resultats

■ dolicocefàlia

■ dolicocefàlia

femení antropologia física Qualitat de dolicocèfal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolicocefalisme

■ dolicocefalisme

masculí antropologia física dolicocefàlia
Gran Diccionari de la llengua catalana

dolicocòlon

dolicocòlon

masculí patologia Còlon anormalment llarg
Gran Diccionari de la llengua catalana

dolicosaure


<title type="display">dolicosaure</title>

Partició sil·làbica: do_li_co_sau_re
Etimologia: de dolico- i -saure
masculí paleontologia i zoologia Nom donat a uns rèptils escatosos del subordre dels saures, del grup dels anguimorfes (Dolichosaurus sp), caracteritzats pel cos serpentiforme amb el coll molt llarg, que visqueren durant el cretaci.

dolicosaure

masculí paleontologia i zoologia Nom donat a uns rèptils escatosos del subordre dels saures, del grup dels anguimorfes Dolichosaurus sp , caracteritzats pel cos serpentiforme amb el coll molt llarg, que visqueren durant el cretaci
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolina

■ dolina

femení geomorfologia Depressió oval de dimensions i profunditat variables que es forma en el relleu càrstic a partir d’un punt d’absorció bòfia 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

doliolària


<title type="display">doliolària</title>

Partició sil·làbica: do_li_o_là_ri_a
femení zoologia Larva dels holoturioïdeus, de forma ovalada, que prové de la metamorfosi de la forma auriculària.

doliolària

femení zoologia Larva dels holoturioïdeus, de forma ovalada, que prové de la metamorfosi de la forma auriculària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

doliòlids


<title type="display">doliòlids</title>

Partició sil·làbica: do_li_ò_lids
    masculí zoologia
  1. plural Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis, que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos.
  2. singular Urocordat de la subclasse dels doliòlids.

doliòlids

masculí zoologia plural Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis, que tenen forma de barrilet de pocs millímetres, amb sifons als extrems del cos singular Urocordat de la subclasse dels doliòlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolípor

■ dolípor

masculí anatomia vegetal Porus especialitzat, inflat, amb aspecte de barril, generalment present en els septes hifals dels basidiomicets i absent en els dels ascomicets
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doll</title>

Etimologia: del ll. dōlium, íd.; en el sentit de ‘raig abundant de líquid’, segurament per comparació amb la molta aigua que porta un doll 1a font: s. XIV
    masculí
    1. Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o olives i, antigament, també vi.
    2. Càntir.
    1. Raig d’aigua que brolla amb força d’un orifici o obertura. Rajar un doll d’aigua com el braç. Beure al doll de la font.
    2. per extensió Massa d’un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través d’una obertura reduïda. Doll de gasos. Propulsió per doll de gasos. De la ferida li rajava un doll de sang.
    3. a doll (o a dolls) locució adverbial En abundància. La gent hi va comparèixer a dolls.

■ doll

masculí Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o olives i, antigament, també vi Càntir Raig d’aigua que brolla amb força d’un orifici o obertura Rajar un doll d’aigua com el braç Beure al doll de la font per extensió Massa d’un fluid líquid o gas que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través d’una obertura reduïda Doll de gasos Propulsió per doll de gasos De la ferida li rajava un doll de sang a doll o a dolls locució adverbial En abundància La gent hi va comparèixer a dolls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dolla</title>

Etimologia: del germ. fràncic *dŭlja ‘tub, canó’ 1a font: 1254
    femení
  1. tecnologia Part buida, generalment cilíndrica, de determinats instruments i certes peces mecàniques que serveix per a engrapar l’eina o acoblar-hi un mànec, per a articular o subjectar entre elles les peces d’una màquina i per a fer la funció de coixinet de fregament.
  2. electricitat En una base d’endoll, cadascuna de les peces metàl·liques, generalment en forma de corona circular, on hom introdueix la clavilla per tal d’efectuar una connexió.

■ dolla

femení tecnologia Part buida, generalment cilíndrica, de determinats instruments i certes peces mecàniques que serveix per a engrapar l’eina o acoblar-hi un mànec, per a articular o subjectar entre elles les peces d’una màquina i per a fer la funció de coixinet de fregament electricitat En una base d’endoll, cadascuna de les peces metàlliques, generalment en forma de corona circular, on hom introdueix la clavilla per tal d’efectuar una connexió
Traducció