Es mostren 88939 resultats

domenyenc
| domenyenca

domenyenc
| domenyenca

adjectiu i masculí i femení De Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domer</title>

Etimologia: del ll. ecl. hebdomadarĭus ‘setmaner’, der. del ll. i gr. hebdŏmas, -ădos ‘setmana’, del gr. hébdomos ‘setè’
    masculí
  1. història eclesiàstica
    1. Clergue que exercia una doma o càrrec per setmanes.
    2. Cadascun dels beneficiats que s’alternaven setmanalment en la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l’administració dels sagraments.
    3. A Eivissa, prevere que anava setmanalment a dir missa a les esglésies rurals.
  2. catolicisme A la seu de Barcelona, sacerdot que té l’encàrrec de fer els baptismes, inscriure’ls al llibre d’arxiu i treure’n certificacions.
  3. catolicisme A la seu de Manresa i a diverses parròquies catalanes, rector.

■ domer

masculí història eclesiàstica Clergue que exercia una doma o càrrec per setmanes Cadascun dels beneficiats que s’alternaven setmanalment en la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l’administració dels sagraments A Eivissa, prevere que anava setmanalment a dir missa a les esglésies rurals catolicisme A la seu de Barcelona, sacerdot que té l’encàrrec de fer els baptismes, inscriure’ls al llibre d’arxiu i treure’n certificacions catolicisme A la seu de Manresa i a diverses parròquies catalanes, rector
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

domeria

domeria

femení catolicisme Càrrec de domer Oficina o casa d’un domer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domèstic
| domèstica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domèstic</title>

Etimologia: del ll. domestīcus, -a, -um, der. de domus ‘casa’ 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. Obligacions domèstiques. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica.
    1. masculí i femení Criat que serveix en una casa.
    2. prelat domèstic catolicisme Eclesiàstic que serveix de prop el papa o que rep el nom de prelat per concessió honorífica.
  3. masculí esports Gregari.
  4. adjectiu zoologia
    1. Dit de l’animal l’espècie del qual ha estat domada i ensinistrada al servei de l’home durant moltes generacions fins al punt que ha modificat la morfologia i la fisiologia respecte a les corresponents formes salvatges.
    2. Dit de l’animal criat a casa, per oposició al salvatge.

■ domèstic
| domèstica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família Obligacions domèstiques La intimitat domèstica Virtuts domèstiques Economia domèstica masculí i femení Criat que serveix en una casa prelat domèstic catolicisme Eclesiàstic que serveix de prop el papa o que rep el nom de prelat per concessió honorífica masculí esports Gregari adjectiu zoologia Dit de l’animal l’espècie del qual ha estat domada i ensinistrada al servei de l’home durant moltes generacions fins al punt que ha modificat la morfologia i la fisiologia respecte a les corresponents formes salvatges Dit de l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domesticable

■ domesticable

adjectiu Susceptible d’ésser domesticat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domesticació

■ domesticació

femení Acció de domesticar l’efecte zoologia Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domèsticament

■ domèsticament

adverbi En la intimitat domèstica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domesticar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domesticar</title>

Etimologia: de domèstic 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Fer domèstic (un animal). L’home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer tractable (una persona de caràcter rebel i esquerp). És molt malarec, però al servei el domesticaran!
    2. pronominal Aquesta criatura encara no s’ha domesticat.

■ domesticar

verb transitiu Fer domèstic un animal L’home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges figuradament transitiu Fer tractable una persona de caràcter rebel i esquerp És molt malarec, però al servei el domesticaran pronominal Aquesta criatura encara no s’ha domesticat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domesticitat

■ domesticitat

femení Qualitat de domèstic La domesticitat del gat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domicili


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domicili</title>

Compareu: adreça
Etimologia: del ll. domĭcĭlĭum, íd., comp. de domus ‘casa’ i un segon element d’origen incert 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Lloc de residència d’un individu o d’una família. He tingut sempre el meu domicili a Barcelona.
  2. dret Lloc on legalment es considera establerta una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets. Domicili social, polític. Violació de domicili.
  3. a domicili En el domicili de la persona que rep la mercaderia o el servei. Cosidora a domicili.

■ domicili

masculí Lloc de residència d’un individu o d’una família He tingut sempre el meu domicili a Barcelona dret Lloc on legalment es considera establerta una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets Domicili social, polític Violació de domicili a domicili En el domicili de la persona que rep la mercaderia o el servei Cosidora a domicili
Informació complementària
Traducció