Es mostren 88953 resultats

■ doxografia

■ doxografia

femení filosofia Obra dels doxògrafs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doxogràfic
| doxogràfica

■ doxogràfic
| doxogràfica

adjectiu Relatiu o pertanyent als doxògrafs i a la doxografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doxologia

■ doxologia

femení litúrgia Fórmula litúrgica primitiva d’ús jueu i cristià que expressa una lloança i glorificació de Déu o de la Santíssima Trinitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Dr.
| Dra.

Dr.
| Dra.

abreviatura doctor 1 2 i 2 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

draba


<title type="display">draba</title>

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes (Draba sp), amb fulles enteres o dentades i fruits en silícula.

draba

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes Draba sp , amb fulles enteres o dentades i fruits en silícula
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">drac</title>

Compareu: dragó1 1
Etimologia: del ll. draco, -ōnis, i aquest, del gr. drákōn, -ontos ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó1 per via popular 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. mitologia Prototip del monstre marí primordial contra el qual lluiten els déus i els herois. El drac de sant Jordi.
  2. folklore Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
  3. heràldica
    1. Animal fabulós representat de perfil amb cap de serpent, cos de cocodril, potes d’àguila o de rèptil, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard i cua girada en volutes i amb la punta alçada.
    2. drac monstruós Drac amb cap d’home i barba formada per serps.
  4. drac alat història Figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, que servia de cimera a l’elm dels reis catalans, interpretat sovint, erròniament, com el ratpenat.

■ drac

masculí mitologia Prototip del monstre marí primordial contra el qual lluiten els déus i els herois El drac de sant Jordi folklore Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans heràldica Animal fabulós representat de perfil amb cap de serpent, cos de cocodril, potes d’àguila o de rèptil, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard i cua girada en volutes i amb la punta alçada drac monstruós Drac amb cap d’home i barba…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dracena

■ dracena

femení botànica Gènere d’arbusts o d’arbres xerofítics de la família de les agavàcies Dracaena sp , generalment de tronc únic, baix o arborescent, de fulles lanceolades o ensiformes, flors blanques aplegades en panícula, i fruits en baia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dracma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dracma</title>

Etimologia: del ll. drachma, i aquest, del gr. drakhmḗ, íd. 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. metrologia i farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes que consta de 3 escrúpols o 72 grans i és equivalent a 1/8 d’unça o sia 3,594 g.
  2. numismàtica
    1. Moneda d’argent, unitat monetària de l’antiga Grècia, que era equivalent a un sis mil·lèsim de talent i la centèsima part d’una mina.
    2. Unitat monetària de la Grècia moderna, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.

■ dracma

femení metrologia i farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes que consta de 3 escrúpols o 72 grans i és equivalent a 1/8 d’unça o sia 3,594 g numismàtica Moneda d’argent, unitat monetària de l’antiga Grècia, que era equivalent a un sis millèsim de talent i la centèsima part d’una mina Unitat monetària de la Grècia moderna, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dracocèfal

dracocèfal

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les labiades Dracocephalum sp , de flors blaves o violetes, que creixen en prats secs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ draconià
| draconiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">draconià</title>

Partició sil·làbica: dra_co_ni_à
Etimologia: de Drákōn, sever legislador atenès (s. VII aC)
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al legislador atenès Dracó o a les lleis promulgades per ell.
  2. per extensió D’una severitat excessiva. Mesures draconianes.

■ draconià
| draconiana

adjectiu Relatiu o pertanyent al legislador atenès Dracó o a les lleis promulgades per ell per extensió D’una severitat excessiva Mesures draconianes
Informació complementària
Traducció