Es mostren 88953 resultats

eimeria


<title type="display">eimeria</title>

Partició sil·làbica: ei_me_ri_a
femení zoologia Gènere d’esporozous de l’ordre dels coccidis (Eimeria sp), gairebé sempre immòbils, que produeixen coccidiosi en els animals que parasiten.

eimeria

femení zoologia Gènere d’esporozous de l’ordre dels coccidis Eimeria sp , gairebé sempre immòbils, que produeixen coccidiosi en els animals que parasiten
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eina</title>

Partició sil·làbica: ei_na
Etimologia: de l’oc. ant. aizina ‘comoditat’, der. de aize ‘còmode’, del ll. adjăcens ‘assequible’; el també cat. ant. aizina ‘oportunitat’ passà a aïna i, amb canvi d’accent, a eina (cf. feina, beina) 1a font: c. 1300
femení tecnologia Objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament per la mà per a actuar sobre la matèria. Eines de fuster, de paleta.

■ eina

femení tecnologia Objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament per la mà per a actuar sobre la matèria Eines de fuster, de paleta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ einam

■ einam

masculí Conjunt d’eines d’una casa, d’un taller, d’una explotació, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

einenc
| einenca

einenc
| einenca

adjectiu i masculí i femení D’Eina Alta Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ einstein


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">einstein</title>

Partició sil·làbica: ein_stein
Etimologia: del nom del físic alemany A. Einstein (l879-l955)
masculí [símbol E] física Unitat d’energia d’una radiació electromagnètica que, per a freqüència donada, és igual a l’energia d’un mol de fotons.

■ einstein

masculí símbol E física Unitat d’energia d’una radiació electromagnètica que, per a freqüència donada, és igual a l’energia d’un mol de fotons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ einsteini


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">einsteini</title>

Partició sil·làbica: ein_stei_ni
Etimologia: del ll. científic einsteinium, del nom del físic alemany A. Einstein (l879-l955)
masculí [símbol Es] química inorgànica Element químic artificial radioactiu transurànic de la família dels actínids de nombre atòmic 99.

■ einsteini

masculí símbol Es química inorgànica Element químic artificial radioactiu transurànic de la família dels actínids de nombre atòmic 99
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ einsteinià
| einsteiniana

■ einsteinià
| einsteiniana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Albert Einstein o a les seves teories La teoria einsteiniana de la relativitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eivissenc
| eivissenca

■ eivissenc
| eivissenca

adjectiu i masculí i femení De la ciutat o illa d’Eivissa Balears o de l’eivissenc modalitat lingüística masculí lingüística Modalitat del català parlada a les illes d’Eivissa i Formentera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eix1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eix</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: eix
Etimologia: de l’ant. i dial. aix, del ll. axis, íd. 1a font: 1507, Roig
    masculí
  1. tecnologia i transports Peça col·locada transversalment sota un vehicle i que uneix dues rodes oposades, cadascuna de les seves extremitats entrant dins la boixa del botó de la roda.
  2. tecnologia
    1. Peça, generalment en forma de barra, que en un mecanisme acostuma a girar i que alhora suporta esforços principalment de flexió i eventualment de torsió.
    2. Peça cilíndrica o espiga al voltant de la qual giravolta una roda, o que ho fa ensems amb la roda.
    1. matemàtiques i física Recta imaginària que gaudeix de certes propietats respecte a un cos o sistema. Eix de rotació, de simetria. Eix d’una lent.
    2. botànica Línia ideal d’un òrgan o d’una altra estructura vegetal al voltant de la qual van les seves parts constitutives.
    3. eix de la Terra astronomia Diàmetre que passa per tots dos pols de la Terra.
    4. eix del món astronomia Qualsevol recta paral·lela a l’eix de la Terra que té la propietat que qualsevol observador sobre la superfície terrestre veu com el cel estel·lar sembla girar entorn de l’eix del món que passa pel seu lloc d’observació.
  4. matemàtiques
    1. física Recta o cadascuna de les rectes a la qual hom refereix alguna o algunes magnituds per tal de fixar posicions, fer mesuraments, etc., de figures, forces, moments, etc. Eix cristal·logràfic. Eix de coordenades. Eixos aerodinàmics. Eixos d’una aeronau.
    2. Qualsevol recta orientada, és a dir, recta sobre la qual hom ha fixat un sentit arbitrari.
  5. figuradament Persona, cosa o circumstància que és la part principal d’un conjunt, com el centre al voltant del qual es mouen, actuen, són acomplerts, etc., els altres elements d’aquest conjunt. Ell és l’eix de la reunió. L’eix d’una conversa. L’eix de la política.



    6. Vegeu també:
    eix2

■ eix1

masculí tecnologia i transports Peça collocada transversalment sota un vehicle i que uneix dues rodes oposades, cadascuna de les seves extremitats entrant dins la boixa del botó de la roda tecnologia Peça, generalment en forma de barra, que en un mecanisme acostuma a girar i que alhora suporta esforços principalment de flexió i eventualment de torsió Peça cilíndrica o espiga al voltant de la qual giravolta una roda, o que ho fa ensems amb la roda matemàtiques i física Recta imaginària que gaudeix de certes propietats respecte a un cos o sistema Eix de rotació, de simetria Eix d’una lent…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eix2
| eixa

■ eix2
| eixa

adjectiu i pronom Aqueix Vegeu també eix 1
Traducció