Es mostren 88939 resultats

■ eivissenc
| eivissenca

■ eivissenc
| eivissenca

adjectiu i masculí i femení De la ciutat o illa d’Eivissa Balears o de l’eivissenc modalitat lingüística masculí lingüística Modalitat del català parlada a les illes d’Eivissa i Formentera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eix1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eix</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: eix
Etimologia: de l’ant. i dial. aix, del ll. axis, íd. 1a font: 1507, Roig
    masculí
  1. tecnologia i transports Peça col·locada transversalment sota un vehicle i que uneix dues rodes oposades, cadascuna de les seves extremitats entrant dins la boixa del botó de la roda.
  2. tecnologia
    1. Peça, generalment en forma de barra, que en un mecanisme acostuma a girar i que alhora suporta esforços principalment de flexió i eventualment de torsió.
    2. Peça cilíndrica o espiga al voltant de la qual giravolta una roda, o que ho fa ensems amb la roda.
    1. matemàtiques i física Recta imaginària que gaudeix de certes propietats respecte a un cos o sistema. Eix de rotació, de simetria. Eix d’una lent.
    2. botànica Línia ideal d’un òrgan o d’una altra estructura vegetal al voltant de la qual van les seves parts constitutives.
    3. eix de la Terra astronomia Diàmetre que passa per tots dos pols de la Terra.
    4. eix del món astronomia Qualsevol recta paral·lela a l’eix de la Terra que té la propietat que qualsevol observador sobre la superfície terrestre veu com el cel estel·lar sembla girar entorn de l’eix del món que passa pel seu lloc d’observació.
  4. matemàtiques
    1. física Recta o cadascuna de les rectes a la qual hom refereix alguna o algunes magnituds per tal de fixar posicions, fer mesuraments, etc., de figures, forces, moments, etc. Eix cristal·logràfic. Eix de coordenades. Eixos aerodinàmics. Eixos d’una aeronau.
    2. Qualsevol recta orientada, és a dir, recta sobre la qual hom ha fixat un sentit arbitrari.
  5. figuradament Persona, cosa o circumstància que és la part principal d’un conjunt, com el centre al voltant del qual es mouen, actuen, són acomplerts, etc., els altres elements d’aquest conjunt. Ell és l’eix de la reunió. L’eix d’una conversa. L’eix de la política.



    6. Vegeu també:
    eix2

■ eix1

masculí tecnologia i transports Peça collocada transversalment sota un vehicle i que uneix dues rodes oposades, cadascuna de les seves extremitats entrant dins la boixa del botó de la roda tecnologia Peça, generalment en forma de barra, que en un mecanisme acostuma a girar i que alhora suporta esforços principalment de flexió i eventualment de torsió Peça cilíndrica o espiga al voltant de la qual giravolta una roda, o que ho fa ensems amb la roda matemàtiques i física Recta imaginària que gaudeix de certes propietats respecte a un cos o sistema Eix de rotació, de simetria Eix d’una lent…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eix2
| eixa

■ eix2
| eixa

adjectiu i pronom Aqueix Vegeu també eix 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eixabuc


<title type="display">eixabuc</title>

Partició sil·làbica: ei_xa_buc
Etimologia: de l’àr. aš-šubûk ‘entortolligament, galimaties’, nom d’acció del verb šabak ‘enredar-se, barrejar-se’ 1a font: s. XIII
masculí dialectal Renyada forta. Va rebre l’eixabuc sense immutar-se.

eixabuc

masculí dialectal Renyada forta Va rebre l’eixabuc sense immutar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

eixaguar


<title type="display">eixaguar</title>

Partició sil·làbica: ei_xa_guar
Etimologia: variant de eixaugar 1a font: 1851, DEsc.
verb transitiu sericultura Recollir en un lloc els cucs de seda endarrerits.

eixaguar

verb transitiu sericultura Recollir en un lloc els cucs de seda endarrerits
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixalada

■ eixalada

femení Acció d’eixalar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixalar</title>

Partició sil·làbica: ei_xa_lar
Etimologia: del ll. exalare, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb transitiu
  1. Tallar o escurçar les ales a un ocell.
  2. per extensió Escurçar una vela o altra cosa semblant a una ala.
  3. figuradament Impedir (a algú) d’actuar com voldria, d’anar gaire enllà en una empresa, etc., generalment llevant-li’n els mitjans.

■ eixalar

verb transitiu Tallar o escurçar les ales a un ocell per extensió Escurçar una vela o altra cosa semblant a una ala figuradament Impedir a algú d’actuar com voldria, d’anar gaire enllà en una empresa, etc, generalment llevant-li’n els mitjans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixalavar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixalavar</title>

Partició sil·làbica: ei_xa_la_var
Etimologia: del ll. vg. td. *exelavare, recomposició del ll. elavare ‘banyar-se, endur-se alguna cosa l’aigua’
    verb transitiu
  1. Esbandir la roba.
  2. Rentar per primera vegada la roba abans de posar-la a la bugada.

■ eixalavar

verb transitiu Esbandir la roba Rentar per primera vegada la roba abans de posar-la a la bugada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixalavat
| eixalavada

■ eixalavat
| eixalavada

adjectiu Insubstancial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixalbar

■ eixalbar

verb transitiu Emblanquinar
Informació complementària
Traducció