Diccionari - GDLC | diccionari.cat

masculí marina, marítim Cadascun dels forats que hi ha al llarg de la buguera, els quals serveixen perquè s’escorri l’aigua que es fica als corredors.

Vegeu també:
embó¹

■ embó²

masculí marina, marítim Cadascun dels forats que hi ha al llarg de la buguera, els quals serveixen perquè s’escorri l’aigua que es fica als corredors Vegeu també embó 1

■ emboc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emboc</title>

Etimologia: de embocar

masculí Embocament.

■ emboç

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emboç</title>

Homòfon: embós

masculí

Boç.
indumentària Part d’una bufanda, d’una capa, etc., que permet cobrir-se la part inferior de la cara fins al nas o els ulls.
1. beina 1 1.
2. especialment Tros de branca corbat i acanalat que s’adapta al tall d’una dalla o d’una falç.

masculí Boç indumentària Part d’una bufanda, d’una capa, etc, que permet cobrir-se la part inferior de la cara fins al nas o els ulls beina 1 1 especialment Tros de branca corbat i acanalat que s’adapta al tall d’una dalla o d’una falç

■ embocada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embocada</title>

Etimologia: de embocar

femení

Acció d’embocar 2;
l’efecte.

■ embocada

femení Acció d’ embocar 2 l’efecte

■ embocador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embocador</title>

Etimologia: de embocar 1a font: 1803, DEst.

masculí Embocadura, entrada d’una badia, un port, canal o freu.

■ embocador

masculí Embocadura, entrada d’una badia, un port, canal o freu

■ embocadura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embocadura</title>

Etimologia: de embocar 1a font: s. XIX

femení

1. Obertura o pas per on hom entra en un carrer, en un port, etc.
2. geomorfologia Part d’un riu, canal, etc., per on les seves aigües desemboquen a la mar, en un llac o en un altre riu.
mos 3 1.
música Peça dels instruments de vent que hom aplica o introdueix a la boca per tal de fer vibrar l’aire que conté l’instrument i obtenir-ne, així, un so musical.
música Manera d’adaptar un instrument de vent a la boca.

■ embocadura

femení Obertura o pas per on hom entra en un carrer, en un port, etc geomorfologia Part d’un riu, canal, etc, per on les seves aigües desemboquen a la mar, en un llac o en un altre riu mos 3 1 música Peça dels instruments de vent que hom aplica o introdueix a la boca per tal de fer vibrar l’aire que conté l’instrument i obtenir-ne, així, un so musical música Manera d’adaptar un instrument de vent a la boca

embocament

<title type="display">embocament</title>

Etimologia: de embocar

masculí Acció d’embocar, de passar per un lloc estret.

embocament

masculí Acció d’embocar, de passar per un lloc estret

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ emblematòleg | emblematòloga

■ emblematòleg | emblematòloga

emblistadora

■ embó1

■ embó2

■ emboc

■ emboç

■ embocada

■ embocador

■ embocadura

embocament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ emblematòleg

| emblematòloga

■ emblematòleg

| emblematòloga

■ embó¹

■ embó²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia