Es mostren 88939 resultats

■ embotició

■ embotició

femení metallúrgia Procediment per a treballar metalls basat en la deformació plàstica de fulls o planxes per mitjà d’una matriu i un punxó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotidor
| embotidora

■ embotidor
| embotidora

adjectiu i masculí i femení Que emboteix masculí enginyeria hidràulica Obstacle amb què hom fa pujar el nivell de l’aigua d’un rec, canal, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotifarrar-se

■ embotifarrar-se

verb pronominal Inflar-se un membre, especialment un dit, agafant un aspecte semblant al d’un embotit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotigament

■ embotigament

masculí antigament Emmagatzematge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotigar

■ embotigar

verb transitiu antigament emmagatzemar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotiment

■ embotiment

masculí Acció d’embotir o d’embotir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotinar

■ embotinar

verb transitiu Posar botins o botines pronominal Posar-se botins o botines
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embotir</title>

Etimologia: de botir 1a font: 1223
    verb
    1. transitiu Omplir atapeïdament (alguna cosa), especialment posant-la tibant; farcir. Embotir el bast de borra.
    2. transitiu Embotir la carn en el budell.
    3. pronominal figuradament A la fi ha aconseguit d’embotir-se en els pantalons!
  2. pronominal Inflar-se, alguna cosa, fins a posar-se tibant; botir-se.
  3. transitiu enginyeria hidràulica Fer pujar, un obstacle, el nivell de l’aigua en un rec, canal, etc.
  4. transitiu metal·lúrgia Donar forma a fulls i planxes de metall per mitjà de l’embotició.
  5. transitiu oficis manuals
    1. Incrustar a les superfícies d’un moble petites peces o filets de nacre, boix o argent per a la seva decoració.
    2. Fer relleus en una làmina d’argent o de coure picant-la per la bescara.
    3. Aplicar una pasta dura a una superfície modelant-hi certs relleus ornamentals.

■ embotir

verb transitiu Omplir atapeïdament alguna cosa, especialment posant-la tibant farcir Embotir el bast de borra transitiu Embotir la carn en el budell pronominal figuradament A la fi ha aconseguit d’embotir-se en els pantalons pronominal Inflar-se, alguna cosa, fins a posar-se tibant botir-se transitiu enginyeria hidràulica Fer pujar, un obstacle, el nivell de l’aigua en un rec, canal, etc transitiu metallúrgia Donar forma a fulls i planxes de metall per mitjà de l’embotició transitiu oficis manuals Incrustar a les superfícies d’un moble petites peces o filets de nacre, boix o argent per a la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotit
| embotida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embotit</title>

Etimologia: de embotir 1a font: s. XX, Ruyra
  1. adjectiu
    1. Sotmès a embotiment.
    2. figuradament Molt ple. Els carrers embotits de gent.
  2. masculí
    1. Embotiment.
    2. alimentació, indústries alimentàries Budell, una altra part del cos (bufeta, etc.) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc.) farcit de carn, generalment de porc, capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.

■ embotit
| embotida

adjectiu Sotmès a embotiment figuradament Molt ple Els carrers embotits de gent masculí Embotiment alimentació, indústries alimentàries Budell, una altra part del cos bufeta, etc o embolcall sintètic cellofana, naturina, etc farcit de carn, generalment de porc, capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embotjar

■ embotjar

verb intransitiu sericultura Posar la botja o enramada a les andanes perquè els cucs s’hi enfilin a filar els capolls
Informació complementària
Traducció