Es mostren 88953 resultats

■ emmetzinament

■ emmetzinament

masculí Acció d’emmetzinar o d’emmetzinar-se l’efecte toxicologia Estat morbós produït per l’absorció d’una metzina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emmetzinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmetzinar</title>

Etimologia: de metzina 1a font: s. XV, Cauliach
    verb
    1. transitiu Donar una metzina a algú, matar o danyar algú amb una metzina.
    2. pronominal Es va emmetzinar amb arsènic.
    3. transitiu figuradament Doctrines que emmetzinen l’esperit.
  2. transitiu
    1. Posar metzina en alguna cosa, infectar amb metzina. Emmetzinar una vianda.
    2. figuradament Ells, en reportar les vostres paraules, les emmetzinen!

■ emmetzinar

verb transitiu Donar una metzina a algú, matar o danyar algú amb una metzina pronominal Es va emmetzinar amb arsènic transitiu figuradament Doctrines que emmetzinen l’esperit transitiu Posar metzina en alguna cosa, infectar amb metzina Emmetzinar una vianda figuradament Ells, en reportar les vostres paraules, les emmetzinen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emmidonament

■ emmidonament

masculí Acció d’emmidonar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emmidonar

■ emmidonar

verb transitiu Impregnar de midó desfet en aigua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emmidonat
| emmidonada

■ emmidonat
| emmidonada

adjectiu Impregnat de midó femení indústria tèxtil Operació d’amarar els teixits amb midó en el curs de llur aprest
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emmigranyar-se

■ emmigranyar-se

verb pronominal patologia Agafar migranya figuradament Capficar-se excessivament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emmirallament

■ emmirallament

masculí Acció d’emmirallar o d’emmirallar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emmirallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmirallar</title>

Etimologia: de mirall 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu
    1. Donar, un mirall, per reflexió, la imatge d’un objecte.
    2. per extensió i especialment Fixa’t com l’aigua de la bassa emmiralla la lluna!
  2. pronominal
    1. Mirar-se al mirall.
    2. per extensió i especialment Els pals del vaixell s’emmirallaven en la mar.
    3. figuradament En tots els ulls s’emmirallava l’emoció que sentien els cors!
    4. emmirallar-se en (algú) figuradament Seguir-ne l’exemple, imitar-lo.

■ emmirallar

verb transitiu Donar, un mirall, per reflexió, la imatge d’un objecte per extensió i especialment Fixa’t com l’aigua de la bassa emmiralla la lluna pronominal Mirar-se al mirall per extensió i especialment Els pals del vaixell s’emmirallaven en la mar figuradament En tots els ulls s’emmirallava l’emoció que sentien els cors emmirallar-se en algú figuradament Seguir-ne l’exemple, imitar-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emmodorrir-se

emmodorrir-se

verb pronominal Caure en modorra ensopir-se
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emmolinar

■ emmolinar

verb transitiu i pronominal marejar
Informació complementària