Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ emmirallament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmirallament</title>

Etimologia: de emmirallar

masculí Acció d’emmirallar o d’emmirallar-se.

■ emmirallament

masculí Acció d’emmirallar o d’emmirallar-se

■ emmirallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmirallar</title>

Etimologia: de mirall 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb

transitiu
1. Donar, un mirall, per reflexió, la imatge d’un objecte.
2. per extensió i especialment Fixa’t com l’aigua de la bassa emmiralla la lluna!
pronominal
1. Mirar-se al mirall.
2. per extensió i especialment Els pals del vaixell s’emmirallaven en la mar.
3. figuradament En tots els ulls s’emmirallava l’emoció que sentien els cors!
4. emmirallar-se en (algú) figuradament Seguir-ne l’exemple, imitar-lo.

■ emmirallar

verb transitiu Donar, un mirall, per reflexió, la imatge d’un objecte per extensió i especialment Fixa’t com l’aigua de la bassa emmiralla la lluna pronominal Mirar-se al mirall per extensió i especialment Els pals del vaixell s’emmirallaven en la mar figuradament En tots els ulls s’emmirallava l’emoció que sentien els cors emmirallar-se en algú figuradament Seguir-ne l’exemple, imitar-lo

emmodorrir-se

<title type="display">emmodorrir-se</title>

Etimologia: de modorro 1a font: 1839

verb pronominal Caure en modorra; ensopir-se.

emmodorrir-se

verb pronominal Caure en modorra ensopir-se

■ emmolinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmolinar</title>

Etimologia: de molí

verb transitiu i pronominal Marejar.

■ emmolinar

verb transitiu i pronominal Marejar

■ emmoquetador

| emmoquetadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmoquetador</title>

masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica a emmoquetar.

■ emmoquetador

| emmoquetadora

masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica a emmoquetar

■ emmoquetar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmoquetar</title>

verb transitiu oficis manuals Col·locar moqueta (sobre el sòl o les parets d’una habitació).

■ emmoquetar

verb transitiu oficis manuals Collocar moqueta sobre el sòl o les parets d’una habitació

■ emmorcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmorcar</title>

Etimologia: de morca

verb transitiu Untar amb morques.

■ emmorcar

verb transitiu Untar amb morques

■ emmordassament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmordassament</title>

Etimologia: de emmordassar

masculí

Acció d’emmordassar;
l’efecte.

■ emmordassament

masculí Acció d’emmordassar l’efecte

■ emmordassar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmordassar</title>

Etimologia: de mordassa

verb transitiu Posar (a un animal o a una persona) mordassa 1.

■ emmordassar

verb transitiu Posar a un animal o a una persona mordassa 1

emmordassat

| emmordassada

<title type="display">emmordassat</title>

Etimologia: de emmordassar

adjectiu heràldica Dit de l’animal que té un bastó entre les dents.

emmordassat

| emmordassada

adjectiu heràldica Dit de l’animal que té un bastó entre les dents