Es mostren 88953 resultats

emplàstic
| emplàstica

emplàstic
| emplàstica

emplastració

emplastració

emplastrar

emplastrar

emplastre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emplastre</title>

Accessory
Etimologia: del ll. emplastrum, i aquest, del gr. émplastron, íd., der. de empláttō ‘modelar amb una matèria pastosa’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. farmàcia, indústria farmacèutica Preparació medicinal antiga, poc emprada actualment, d’aplicació externa, sòlida i glutinosa, que s’estova per la calor i s’adhereix a la part del cos sobre la qual hom l’aplica.
    2. per analogia Aquest arròs ha quedat fet un emplastre.
  1. figuradament Cosa mal feta; bunyol. Hem fet un bon emplastre.
  2. figuradament
    1. Persona malaltissa; cataplasma.
    2. per extensió Persona feixuga, que més aviat molesta o destorba; cataplasma. És un bon emplastre: no es treu la feina dels dits!

emplastre

empleat
| empleada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empleat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: em_ple_at
Etimologia: del cast. empleado, participi de emplear, del fr. ant. empleiier (actual employer), íd., ll. implicare ‘complicar, embullar, ficar en alguna cosa’
Body
masculí i femení sociologia Treballador, a sou, en un servei públic o administratiu, en el comerç o en altres ocupacions que són considerades com a no obreres.

empleat
| empleada

emplenament

emplenament

emplenar

emplenar

emplomallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emplomallar</title>

Accessory
Etimologia: de plomall
Body
    verb
    1. transitiu Proveir, guarnir d’un plomall. Emplomallar un casc.
    2. pronominal Adornar-se amb un plomall.
    1. transitiu Adornar amb plomes. Ja té el vestit acabat: només s’ha d’emplomallar.
    2. pronominal Pel ball de carnaval s’emplomallarà.

emplomallar

Informació complementària

emplomallat
| emplomallada

emplomallat
| emplomallada

emplomament

emplomament