Es mostren 88940 resultats

■ encaix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaix</title>

Partició sil·làbica: en_caix
Etimologia: de encaixar 1a font: 1640
    masculí
    1. Acció d’encaixar dues coses;
    2. l’efecte.
    1. Cavitat en què encaixa una cosa.
    2. fusteria Forat o entrant fet en una fusta, post, etc., a fi de poder-la encadellar amb una altra de proveïda de metxa o espiga.
  3. arts gràfiques Vora que hom forma en enquadernar un llibre girant els primers i els darrers plecs per tal de compensar el gruix de les tapes.
  4. heràldica Figura formada per dos triangles o més, dits peces, amb les bases contigües, movent-se dels flancs o sortint de la punta de l’escut.
  5. indústria surera Cargol de ferro emprat pels tapers per a sostenir l’estoig o ganiveta amb què hom arrodoneix els taps en la fabricació a mà.
  6. encaix bancari economia Reserva monetària formada pel diner legal que els bancs mantenen en llurs caixes i pels dipòsits que tenen obligació de retenir en el banc central.

■ encaix

masculí Acció d’encaixar dues coses l’efecte Cavitat en què encaixa una cosa fusteria Forat o entrant fet en una fusta, post, etc, a fi de poder-la encadellar amb una altra de proveïda de metxa o espiga arts gràfiques Vora que hom forma en enquadernar un llibre girant els primers i els darrers plecs per tal de compensar el gruix de les tapes heràldica Figura formada per dos triangles o més, dits peces , amb les bases contigües, movent-se dels flancs o sortint de la punta de l’escut indústria surera Cargol de ferro emprat pels tapers per a sostenir l’estoig o ganiveta amb què hom arrodoneix…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaixament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaixament</title>

Partició sil·làbica: en_cai_xa_ment
Etimologia: de encaixar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Acció d’encaixar; encaix.
  2. especialment obstetrícia Moment en què la circumferència màxima de la presentació fetal travessa l’estret superior i penetra progressivament en el canal pelvià.
  3. geologia Aprofundiment i estrenyiment d’una vall.

■ encaixament

masculí Acció d’encaixar encaix especialment obstetrícia Moment en què la circumferència màxima de la presentació fetal travessa l’estret superior i penetra progressivament en el canal pelvià geologia Aprofundiment i estrenyiment d’una vall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaixar</title>

Partició sil·làbica: en_cai_xar
Etimologia: de caixa 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. intransitiu
    1. Entrar, una cosa, dins una altra ajustadament. Aquesta peça no encaixa bé.
    2. especialment Donar-se la mà dues persones.
    3. figuradament Ésser oportú. Sempre dius coses que no encaixen!
  2. transitiu
    1. Fer entrar una cosa dins una altra ajustadament.
    2. arts gràfiques Posar uns plecs dins uns altres, especialment els que formen els fulletons, les revistes o els diaris.
    3. arts gràfiques Fer un encaix.
  3. transitiu
    1. Posar alguna cosa en una caixa o en caixes.
    2. encaixar un mort Posar-lo al taüt.
  4. transitiu
    1. esports En la boxa, aguantar bé els cops del contrari.
    2. figuradament Encaixar bé una desgràcia.
  5. transitiu esports En el futbol i altres esports, no poder impedir un gol del contrari.
  6. pronominal obstetrícia Penetrar el fetus progressivament en el canal pelvià.

■ encaixar

verb intransitiu Entrar, una cosa, dins una altra ajustadament Aquesta peça no encaixa bé especialment Donar-se la mà dues persones figuradament Ésser oportú Sempre dius coses que no encaixen transitiu Fer entrar una cosa dins una altra ajustadament arts gràfiques Posar uns plecs dins uns altres, especialment els que formen els fulletons, les revistes o els diaris arts gràfiques Fer un encaix transitiu Posar alguna cosa en una caixa o en caixes encaixar un mort Posar-lo al taüt transitiu esports En la boxa, aguantar bé els cops del contrari figuradament Encaixar bé una desgràcia transitiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaixat
| encaixada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaixat</title>

Partició sil·làbica: en_cai_xat
Etimologia: de encaixar
  1. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut dividit per la meitat per una línia trencada en angles aguts, dits encaixos.
    2. encaixat en zig-zag Encaixat amb els encaixos tan llargs i agusats, que gairebé toquen la vora del camper.
  2. femení Acció d’encaixar, especialment de donar-se o estrènyer-se la mà dues persones.

■ encaixat
| encaixada

adjectiu heràldica Dit de l’escut dividit per la meitat per una línia trencada en angles aguts, dits encaixos encaixat en zig-zag Encaixat amb els encaixos tan llargs i agusats, que gairebé toquen la vora del camper femení Acció d’encaixar, especialment de donar-se o estrènyer-se la mà dues persones
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaixonar

■ encaixonar

verb transitiu Posar alguna cosa en un caixó o en caixons figuradament Posar dins un lloc molt estret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalafornat
| encalafornada

■ encalafornat
| encalafornada

adjectiu Ficat molt endins d’un amagatall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalaixonar

■ encalaixonar

verb transitiu Posar alguna cosa en un calaix o en calaixos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalbiment

■ encalbiment

masculí Acció d’encalbir o d’encalbir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalbir

■ encalbir

verb transitiu Fer tornar calb pronominal Esdevenir calb
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encalç</title>

Etimologia: de encalçar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció d’encalçar. L’encalç durà ben bé mitja hora.
  2. història i dret català A la baixa edat mitjana, acte d’encalçar o perseguir bandejats i foragitats de pau i treva per a detenir-los.
  3. anar a l’encalç (d’algú o d’alguna cosa)
    1. Esforçar-se per atrapar-lo.
    2. figuradament Va a l’encalç de la fortuna.
  4. donar encalç (o l’encalç) (a algú) Perseguir-lo.

■ encalç

masculí Acció d’encalçar L’encalç durà ben bé mitja hora història i dret català A la baixa edat mitjana, acte d’encalçar o perseguir bandejats i foragitats de pau i treva per a detenir-los anar a l’encalç d’algú o d’alguna cosa Esforçar-se per atrapar-lo figuradament Va a l’encalç de la fortuna donar encalç o l’encalç a algú Perseguir-lo
Informació complementària
Traducció