Es mostren 88953 resultats

■ encadenament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encadenament</title>

Etimologia: de encadenar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’encadenar;
    2. l’efecte.
  2. Successió de coses encadenades.
  3. Connexió d’unes coses amb unes altres.
  4. cinematografia Recurs de llenguatge cinematogràfic que consisteix en la desaparició gradual d’una imatge i l’aparició, també gradual, damunt la primera d’una altra imatge diferent.
  5. informàtica
    1. Mètode en què el processament d’un element prepara el processament de l’element següent.
    2. Enllaç que connecta fitxers.
  6. música
    1. Unió directa de dos acords o més.
    2. Unió entre dos moviments d’una composició que habitualment anirien separats.

■ encadenament

masculí Acció d’encadenar l’efecte Successió de coses encadenades Connexió d’unes coses amb unes altres cinematografia Recurs de llenguatge cinematogràfic que consisteix en la desaparició gradual d’una imatge i l’aparició, també gradual, damunt la primera d’una altra imatge diferent informàtica Mètode en què el processament d’un element prepara el processament de l’element següent Enllaç que connecta fitxers música Unió directa de dos acords o més Unió entre dos moviments d’una composició que habitualment anirien separats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encadenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encadenar</title>

Etimologia: de cadena 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Lligar, fermar, algú o alguna cosa amb cadenes.
  2. transitiu Unir algunes coses entre elles formant cadena.
  3. transitiu figuradament
    1. Tenir algú sense deixar-lo moure, sense acció.
    2. Tenir esclavitzat.
  4. pronominal figuradament Succeir-se com les anelles d’una cadena. Les desgràcies sovint s’encadenen les unes amb les altres.

■ encadenar

verb transitiu Lligar, fermar, algú o alguna cosa amb cadenes transitiu Unir algunes coses entre elles formant cadena transitiu figuradament Tenir algú sense deixar-lo moure, sense acció Tenir esclavitzat pronominal figuradament Succeir-se com les anelles d’una cadena Les desgràcies sovint s’encadenen les unes amb les altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encadenat

■ encadenat

masculí dansa Dansa rossellonesa en què evolucionen algunes fileres de balladors amb un moviment de ziga-zaga entrelligant-se els moviments d’una filera amb els d’una altra Moviment d’aquesta dansa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encadirar

■ encadirar

verb transitiu tecnologia Posar les cadiretes o suports a un eix, a un arbre, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encadufada

■ encadufada

femení Sèrie de catúfols d’una sínia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaironar

■ encaironar

verb transitiu construcció Enrajolar amb cairons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaix</title>

Partició sil·làbica: en_caix
Etimologia: de encaixar 1a font: 1640
    masculí
    1. Acció d’encaixar dues coses;
    2. l’efecte.
    1. Cavitat en què encaixa una cosa.
    2. fusteria Forat o entrant fet en una fusta, post, etc., a fi de poder-la encadellar amb una altra de proveïda de metxa o espiga.
  3. arts gràfiques Vora que hom forma en enquadernar un llibre girant els primers i els darrers plecs per tal de compensar el gruix de les tapes.
  4. heràldica Figura formada per dos triangles o més, dits peces, amb les bases contigües, movent-se dels flancs o sortint de la punta de l’escut.
  5. indústria surera Cargol de ferro emprat pels tapers per a sostenir l’estoig o ganiveta amb què hom arrodoneix els taps en la fabricació a mà.
  6. encaix bancari economia Reserva monetària formada pel diner legal que els bancs mantenen en llurs caixes i pels dipòsits que tenen obligació de retenir en el banc central.

■ encaix

masculí Acció d’encaixar dues coses l’efecte Cavitat en què encaixa una cosa fusteria Forat o entrant fet en una fusta, post, etc, a fi de poder-la encadellar amb una altra de proveïda de metxa o espiga arts gràfiques Vora que hom forma en enquadernar un llibre girant els primers i els darrers plecs per tal de compensar el gruix de les tapes heràldica Figura formada per dos triangles o més, dits peces , amb les bases contigües, movent-se dels flancs o sortint de la punta de l’escut indústria surera Cargol de ferro emprat pels tapers per a sostenir l’estoig o ganiveta amb què hom arrodoneix…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaixament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaixament</title>

Partició sil·làbica: en_cai_xa_ment
Etimologia: de encaixar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Acció d’encaixar; encaix.
  2. especialment obstetrícia Moment en què la circumferència màxima de la presentació fetal travessa l’estret superior i penetra progressivament en el canal pelvià.
  3. geologia Aprofundiment i estrenyiment d’una vall.

■ encaixament

masculí Acció d’encaixar encaix especialment obstetrícia Moment en què la circumferència màxima de la presentació fetal travessa l’estret superior i penetra progressivament en el canal pelvià geologia Aprofundiment i estrenyiment d’una vall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaixar</title>

Partició sil·làbica: en_cai_xar
Etimologia: de caixa 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. intransitiu
    1. Entrar, una cosa, dins una altra ajustadament. Aquesta peça no encaixa bé.
    2. especialment Donar-se la mà dues persones.
    3. figuradament Ésser oportú. Sempre dius coses que no encaixen!
  2. transitiu
    1. Fer entrar una cosa dins una altra ajustadament.
    2. arts gràfiques Posar uns plecs dins uns altres, especialment els que formen els fulletons, les revistes o els diaris.
    3. arts gràfiques Fer un encaix.
  3. transitiu
    1. Posar alguna cosa en una caixa o en caixes.
    2. encaixar un mort Posar-lo al taüt.
  4. transitiu
    1. esports En la boxa, aguantar bé els cops del contrari.
    2. figuradament Encaixar bé una desgràcia.
  5. transitiu esports En el futbol i altres esports, no poder impedir un gol del contrari.
  6. pronominal obstetrícia Penetrar el fetus progressivament en el canal pelvià.

■ encaixar

verb intransitiu Entrar, una cosa, dins una altra ajustadament Aquesta peça no encaixa bé especialment Donar-se la mà dues persones figuradament Ésser oportú Sempre dius coses que no encaixen transitiu Fer entrar una cosa dins una altra ajustadament arts gràfiques Posar uns plecs dins uns altres, especialment els que formen els fulletons, les revistes o els diaris arts gràfiques Fer un encaix transitiu Posar alguna cosa en una caixa o en caixes encaixar un mort Posar-lo al taüt transitiu esports En la boxa, aguantar bé els cops del contrari figuradament Encaixar bé una desgràcia transitiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaixat
| encaixada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaixat</title>

Partició sil·làbica: en_cai_xat
Etimologia: de encaixar
  1. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut dividit per la meitat per una línia trencada en angles aguts, dits encaixos.
    2. encaixat en zig-zag Encaixat amb els encaixos tan llargs i agusats, que gairebé toquen la vora del camper.
  2. femení Acció d’encaixar, especialment de donar-se o estrènyer-se la mà dues persones.

■ encaixat
| encaixada

adjectiu heràldica Dit de l’escut dividit per la meitat per una línia trencada en angles aguts, dits encaixos encaixat en zig-zag Encaixat amb els encaixos tan llargs i agusats, que gairebé toquen la vora del camper femení Acció d’encaixar, especialment de donar-se o estrènyer-se la mà dues persones