Es mostren 88939 resultats

■ encapullar

■ encapullar

verb transitiu i pronominal Encaputxar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaputxar

■ encaputxar

verb transitiu Posar una caputxa a algú pronominal Encaputxa’t si has de sortir, perquè plou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encara</title>

Etimologia: de l’ant. ancara, comp. de anc, en un sentit primitiu de ‘fins i tot’, i ara2 1a font: s. XIV, Muntaner
    adverbi
    1. Denota que en tal moment una cosa continua tenint lloc o, amb negació, que en tal moment una cosa no té lloc, en ambdós casos amb una al·lusió implícita al fet contrari, sempre admès com a possible. La nena encara no parla. Encara està malalt.
    2. Seguit d’un verb subordinat amb negació, denota que l’acció expressada pel verb principal s’esdevé immediatament després d’haver començat o d’haver-se acomplert la del verb subordinat. Encara no feia un plor la criatura, tots corrien a veure què tenia.
    3. encara ara locució adverbial Denota que una cosa continua produint un efecte malgrat el temps transcorregut d’ençà que tingué lloc. Encara ara li sap greu!
    1. Denota que una cosa té lloc malgrat els obstacles que d’alguna manera s’hi oposen. Tan pobres com són i encara m’han fet un regal!
    2. En comparacions de superioritat o inferioritat, denota que allò que hom destaca com a superior o inferior ho és, tot i assolir també l’altre element de la comparació un grau considerable. És molt alt, i el seu germà encara ho és més. Ara encara treballa menys que abans.
    3. Denota que una cosa, en comparació amb una altra, és passadora, menys dolenta, etc. La Maria, encara; el seu marit sí, que no calla mai!
    4. Denota afegiment, addició. Encara en tinc quatre de blancs. Tocà encara uns altres punts.
    5. encara (o encara ara) és hora (o és l’hora) que locució adverbial Fórmula per a expressar que algú encara continua esperant que s’esdevingui un fet. Encara és hora que em demani perdó.
    6. encara que locució conjuntiva Introdueix l’enunciació de l’obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc. Ho hauré de fer, encara que no m’agrada! Encara que no li telefoni, ves-hi.
    7. i encara (o i encara bo, o i encara gràcies, o i encara sort) locució adverbial Locucions que denoten que el mal, el dany, etc., ha estat menor que no hauria pogut ésser. I encara sort que ha trobat feina! Ens pagaran una misèria i encara gràcies! I encara bo que no estem malalts! Hi va perdre un braç, i encara!
    8. i encara! (o i encara gràcies!) locució adverbial Tot al més, pel cap alt. D’aquest llibre, n’han fet un tiratge de mil exemplars, i encara!

■ encara

adverbi Denota que en tal moment una cosa continua tenint lloc o, amb negació, que en tal moment una cosa no té lloc, en ambdós casos amb una allusió implícita al fet contrari, sempre admès com a possible La nena encara no parla Encara està malalt Seguit d’un verb subordinat amb negació, denota que l’acció expressada pel verb principal s’esdevé immediatament després d’haver començat o d’haver-se acomplert la del verb subordinat Encara no feia un plor la criatura, tots corrien a veure què tenia encara ara locució adverbial Denota que una cosa continua produint un efecte malgrat el temps…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaradís
| encaradissa

■ encaradís
| encaradissa

adjectiu dialectal capritxós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaramel·lar

■ encaramel·lar

verb transitiu Cobrir de caramel pronominal figuradament Entendrir-se, els enamorats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaramel·lat
| encaramel·lada

■ encaramel·lat
| encaramel·lada

adjectiu i masculí alimentació, indústries alimentàries Dit de l’aliment recobert de caramel adjectiu figuradament Dit dels enamorats que estan entendrits l’un amb l’altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarament

■ encarament

masculí Acció d’encarar o d’encarar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarar</title>

Etimologia: de cara1 1a font: 1575, DPou.
    verb
  1. transitiu Orientar una arma, un llum, etc., de cara a algú o alguna cosa. Li vaig encarar l’escopeta.
    1. transitiu acarar 1. El vaig encarar amb el seu pare.
    2. pronominal Encarar-se amb les dificultats. No el pot suportar: per força s’hi encararà!
  3. transitiu
    1. Posar una damunt o davant l’altra les cares de dues o més coses o de dues parts d’una mateixa cosa.
    2. especialment confecció Sobreposar dues parts d’una peça de roba que hagin d’ésser simètriques per tallar, cosir, l’una exactament igual a l’altra.

■ encarar

verb transitiu Orientar una arma, un llum, etc, de cara a algú o alguna cosa Li vaig encarar l’escopeta transitiu acarar 1 El vaig encarar amb el seu pare pronominal Encarar-se amb les dificultats No el pot suportar per força s’hi encararà transitiu Posar una damunt o davant l’altra les cares de dues o més coses o de dues parts d’una mateixa cosa especialment confecció Sobreposar dues parts d’una peça de roba que hagin d’ésser simètriques per tallar, cosir, l’una exactament igual a l’altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encarat
| encarada

encarat
| encarada

adjectiu heràldica Afrontat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarbonar

■ encarbonar

verb transitiu i pronominal emmascarar 1
Informació complementària
Traducció