Es mostren 88939 resultats

■ encartament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encartament</title>

Etimologia: de encartar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. dret
    1. Acció d’encartar;
    2. l’efecte.
    3. especialment Escriptura, document o instrument públic.
    4. Condemna en rebel·lia.
    5. Procediment d’encartar.
    1. Full o plec solt que hom col·loca en un llibre relligat.
    2. Plec de fulls abans d’ésser relligat.

■ encartament

masculí dret Acció d’encartar l’efecte especialment Escriptura, document o instrument públic Condemna en rebellia Procediment d’encartar Full o plec solt que hom colloca en un llibre relligat Plec de fulls abans d’ésser relligat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encartar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encartar</title>

Etimologia: de carta 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. dret
    1. Posar en escriptura o instrument públic qualsevol acte o contracte.
    2. Citar algú a comparèixer en judici mitjançant un edicte o ban.
    3. Condemnar en contumàcia.
    4. Sotmetre algú a procediment judicial o governatiu per raó de delicte o d’infracció.
  2. Intercalar (un full o un plec solt) dins un llibre, una publicació.

■ encartar

verb transitiu dret Posar en escriptura o instrument públic qualsevol acte o contracte Citar algú a comparèixer en judici mitjançant un edicte o ban Condemnar en contumàcia Sotmetre algú a procediment judicial o governatiu per raó de delicte o d’infracció Intercalar un full o un plec solt dins un llibre, una publicació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encartat
| encartada

encartat
| encartada

adjectiu i masculí i femení dret Dit de l’individu sotmès a procediment penal o punitiu Processat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encartonament

■ encartonament

masculí Acció d’encartonar o d’encartonar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encartonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encartonar</title>

Etimologia: de cartó 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar entre cartons.
    2. Resguardar amb cartons alguna cosa.
    3. arts gràfiques Relligar un llibre amb cartons coberts de paper.
    4. Enganxar un paper o una tela en un cartó.
  2. pronominal Adquirir, una cosa flexible, un cert grau de rigidesa o encarcarament, com la roba emmidonada.

■ encartonar

verb transitiu Posar entre cartons Resguardar amb cartons alguna cosa arts gràfiques Relligar un llibre amb cartons coberts de paper Enganxar un paper o una tela en un cartó pronominal Adquirir, una cosa flexible, un cert grau de rigidesa o encarcarament, com la roba emmidonada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encartutxar

■ encartutxar

verb transitiu armament Posar un explosiu en cartutxos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encartutxat
| encartutxada

■ encartutxat
| encartutxada

adjectiu heràldica Dit de l’escut circumdat per un cartutx
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encasada

■ encasada

femení pastisseria Dolç de tradició barcelonina, mena de bunyol gros de paret endurida, de pasta fina i molt dolça, i amb crema a dins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encasament

■ encasament

masculí Encasellament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encasar

■ encasar

verb transitiu Encasellar
Informació complementària
Traducció