Es mostren 88953 resultats

■ encarrellar

■ encarrellar

verb transitiu Enfilar figues, tomàquets, bolets, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrerament

■ encarrerament

masculí Acció d’encarrerar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrerar

■ encarrerar

verb transitiu i pronominal Encarrilar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encarriladora


<title type="display">encarriladora</title>

Etimologia: de encarrilar
femení ferrocarrils Peça d’acer en forma de rampa i amb un solc convergent que, recolzada sobre el cap de carril i col·locada davant la roda descarrilada, permet de fer-la pujar per portar-la al seu lloc.

encarriladora

femení ferrocarrils Peça d’acer en forma de rampa i amb un solc convergent que, recolzada sobre el cap de carril i collocada davant la roda descarrilada, permet de fer-la pujar per portar-la al seu lloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrilament

■ encarrilament

masculí Acció d’encarrilar o d’encarrilar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarrilar</title>

Etimologia: de carril
    verb
  1. transitiu transports Disposar un vehicle per tal que vagi pels carrils o pel camí que ha de seguir.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer agafar a un afer, empresa, persona, etc., que no va per bon camí, el camí que ha de portar-lo a bon èxit.
    2. pronominal Sembla que ja s’ha encarrilat i treballa en una bona empresa.

■ encarrilar

verb transitiu transports Disposar un vehicle per tal que vagi pels carrils o pel camí que ha de seguir figuradament transitiu Fer agafar a un afer, empresa, persona, etc, que no va per bon camí, el camí que ha de portar-lo a bon èxit pronominal Sembla que ja s’ha encarrilat i treballa en una bona empresa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encartadora

■ encartadora

femení arts gràfiques Màquina que serveix per a encartar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encartament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encartament</title>

Etimologia: de encartar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. dret
    1. Acció d’encartar;
    2. l’efecte.
    3. especialment Escriptura, document o instrument públic.
    4. Condemna en rebel·lia.
    5. Procediment d’encartar.
    1. Full o plec solt que hom col·loca en un llibre relligat.
    2. Plec de fulls abans d’ésser relligat.

■ encartament

masculí dret Acció d’encartar l’efecte especialment Escriptura, document o instrument públic Condemna en rebellia Procediment d’encartar Full o plec solt que hom colloca en un llibre relligat Plec de fulls abans d’ésser relligat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encartar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encartar</title>

Etimologia: de carta 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. dret
    1. Posar en escriptura o instrument públic qualsevol acte o contracte.
    2. Citar algú a comparèixer en judici mitjançant un edicte o ban.
    3. Condemnar en contumàcia.
    4. Sotmetre algú a procediment judicial o governatiu per raó de delicte o d’infracció.
  2. Intercalar (un full o un plec solt) dins un llibre, una publicació.

■ encartar

verb transitiu dret Posar en escriptura o instrument públic qualsevol acte o contracte Citar algú a comparèixer en judici mitjançant un edicte o ban Condemnar en contumàcia Sotmetre algú a procediment judicial o governatiu per raó de delicte o d’infracció Intercalar un full o un plec solt dins un llibre, una publicació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encartat
| encartada

encartat
| encartada

adjectiu i masculí i femení dret Dit de l’individu sotmès a procediment penal o punitiu Processat
Traducció