Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ encimbellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encimbellar</title>

Etimologia: de cimbell 1a font: s. XX, V. Català

verb

transitiu Posar a dalt, al cim, d’un lloc elevat.
pronominal Enfilar-se en un punt elevat. Els vaig trobar encimbellats pels arbres.
transitiu figuradament Portar algú a un alt rang, a una posició elevada.

■ encimbellar

verb transitiu Posar a dalt, al cim, d’un lloc elevat pronominal Enfilar-se en un punt elevat Els vaig trobar encimbellats pels arbres transitiu figuradament Portar algú a un alt rang, a una posició elevada

■ encimolsar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encimolsar</title>

Etimologia: de cimolsa

verb transitiu pesca Fer passades de malla amb fil gruixut per reforçar les vores o els caps de les peces de xarxa.

■ encimolsar

verb transitiu pesca Fer passades de malla amb fil gruixut per reforçar les vores o els caps de les peces de xarxa

■ encinglar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encinglar</title>

verb transitiu cinglar 1 i 2.

■ encinglar

verb transitiu cinglar 1 i 2

■ encinglar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encinglar-se</title>

Etimologia: de cingle 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb pronominal Enfilar-se per un cingle.

■ encinglar-se

verb pronominal Enfilar-se per un cingle

■ encinglerat

| encinglerada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encinglerat</title>

Etimologia: de cinglera

adjectiu Dit del camí que passa per cingleres.

■ encinglerat

| encinglerada

adjectiu Dit del camí que passa per cingleres

■ encinta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encinta</title>

Etimologia: del cast. encinta, potser del ll. td. ĭncĭncta, íd., o alteració del ll. inciens, -ntis ‘prenyada’, o del gòt. inkiltho, íd.

adjectiu femení obstetrícia Dit de la dona embarassada; prenyada.

■ encinta

adjectiu femení obstetrícia Dit de la dona embarassada prenyada

■ encintar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encintar</title>

Etimologia: de cinta

verb

transitiu

Guarnir algú o alguna cosa amb cintes.
construcció naval Posar en una nau les cintes dels costats.

■ encintar

verb transitiu Guarnir algú o alguna cosa amb cintes construcció naval Posar en una nau les cintes dels costats

■ encirar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encirar-se</title>

Etimologia: de ciri

verb pronominal Enciriar-se (v.enciriar 2).

■ encirar-se

verb pronominal Enciriar-se v enciriar 2

■ enciriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enciriar</title>

Partició sil·làbica: en_ci_ri_ar
Etimologia: de ciri

verb

transitiu Guarnir un altar, una cornisa, etc., amb ciris.
pronominal Posar-se dret com un ciri o un pal.

■ enciriar

verb transitiu Guarnir un altar, una cornisa, etc, amb ciris pronominal Posar-se dret com un ciri o un pal

■ encís

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encís</title>

Etimologia: de encisar 1a font: c. 1900, Verdaguer

masculí

1. Acció d’encisar;
2. l’efecte.
Allò que encisa en una persona o cosa. Era una noia plena d’encisos! L’encís d’aquell paisatge. L’encís de la seva veu.

■ encís

masculí Acció d’encisar l’efecte Allò que encisa en una persona o cosa Era una noia plena d’encisos L’encís d’aquell paisatge L’encís de la seva veu

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ encimbellar

■ encimolsar

■ encinglar

■ encinglar-se

■ encinglerat | encinglerada

■ encinglerat | encinglerada

■ encinta

■ encintar

■ encirar-se

■ enciriar

■ encís

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ encinglerat

| encinglerada

■ encinglerat

| encinglerada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia