Es mostren 88940 resultats

■ enclotar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enclotar</title>

Etimologia: de clot 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Enfonsar fent clot.
    2. pronominal Les llaunes de la lloriga s’enclotaren en la seva cara.
  2. pronominal
    1. Esdevenir enclotat. Enclotar-se en el matalàs. En aquell punt el terreny s’enclota molt. Sempre que plou l’aigua s’hi enclota.
    2. Anar per clots o clotades, especialment esgarriar-s’hi.

■ enclotar

verb transitiu Enfonsar fent clot pronominal Les llaunes de la lloriga s’enclotaren en la seva cara pronominal Esdevenir enclotat Enclotar-se en el matalàs En aquell punt el terreny s’enclota molt Sempre que plou l’aigua s’hi enclota Anar per clots o clotades, especialment esgarriar-s’hi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclotat
| enclotada

■ enclotat
| enclotada

adjectiu Ficat, enfonsat, situat, dins un clot o una clotada Aigua enclotada Un poble enclotat Que forma clot o clotada Un terreny enclotat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encloure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encloure</title>

Partició sil·làbica: en_clou_re
Etimologia: del ll. includĕre, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb [p p enclòs -osa]
    1. transitiu Fer que alguna cosa resti agafada per dues coses que tendeixen a tocar-se. Li vaig encloure el dit amb la porta.
    2. pronominal M’he enclòs els dits amb la porta.
  2. transitiu Contenir, comprendre, implicar. Aquest esdeveniment enclou molts ensenyaments.

■ encloure

verb p p enclòs -osa transitiu Fer que alguna cosa resti agafada per dues coses que tendeixen a tocar-se Li vaig encloure el dit amb la porta pronominal M’he enclòs els dits amb la porta transitiu Contenir, comprendre, implicar Aquest esdeveniment enclou molts ensenyaments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclova

■ enclova

femení botànica Planta perenne de la família de les papilionàcies Hedysarum coronarium , de fulles amb folíols ellíptics, raïms de flors de color vermell i fruits en llegum és planta farratgera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclusa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enclusa</title>

Etimologia: del ll. incus, -ūdis, a través d’un ll. vg. *inclūdĭnem influït per ĭnclūdĕre ‘encastar’, perquè va encastada al soc o per les enclusetes dels inclusores ‘joiers’ 1a font: s. XI
    femení
  1. metal·lúrgia
    1. Bloc d’acer que hom empra com a suport de l’escalaborn en els treballs manuals de forja.
    2. Part inferior, estàtica, dels martinets de forja moderns.
  2. anatomia Os de l’orella mitjana situat entre el martell i l’estrep.
  3. meteorologia Complement d’un núvol del gènere cumulonimbe en forma d’enclusa.
  4. oficis manuals Peça d’acer, de forma semblant a l’enclusa, que empren els boters, els argenters, etc., per a treballar els metalls.

■ enclusa

femení metallúrgia Bloc d’acer que hom empra com a suport de l’escalaborn en els treballs manuals de forja Part inferior, estàtica, dels martinets de forja moderns anatomia Os de l’orella mitjana situat entre el martell i l’estrep meteorologia Complement d’un núvol del gènere cumulonimbe en forma d’enclusa oficis manuals Peça d’acer, de forma semblant a l’enclusa, que empren els boters, els argenters, etc, per a treballar els metalls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encobeir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encobeir</title>

Partició sil·làbica: en_co_be_ir
Etimologia: variant de l’oc. ant. encobir i cobeïda i fr. ant. encovir, derivats de l’oc. ant. cobe ‘desitjós’, ll. cŭpĭdus, -a, -um, íd. (cat. ant. cóbeu)
    verb transitiu dialectal
    1. Protegir, acollir amb amor.
    2. figuradament L’arc de Sant Martí s’estenia encobeint la terra.
  2. no poder encobeir No poder sofrir, suportar, algú o alguna cosa.

■ encobeir

verb transitiu dialectal Protegir, acollir amb amor figuradament L’arc de Sant Martí s’estenia encobeint la terra no poder encobeir No poder sofrir, suportar, algú o alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encobertar

■ encobertar

verb transitiu Guarnir de coberta especialment Cobrir un cavall amb roba, cuir, metall, etc, com a protecció, ornament, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encobertat
| encobertada

encobertat
| encobertada

adjectiu heràldica Dit del cavall revestit de l’arnès complet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encobertorar

■ encobertorar

verb transitiu Proveir una capsa, un atuell, etc, d’una tapa o cobertora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encoblament

■ encoblament

masculí Acció d’encoblar o d’encoblar-se l’efecte
Traducció