Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ encordador

| encordadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordador</title>

Etimologia: de encordar

masculí i femení Persona que encorda bales, etc.
masculí Pal emprat per a encordar bales, etc.

■ encordador

| encordadora

masculí i femení Persona que encorda bales, etc masculí Pal emprat per a encordar bales, etc

■ encordar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordar</title>

Etimologia: de corda

verb

transitiu Posar cordes, guarnir de cordes.
transitiu Lligar, embolicar, amb una corda o amb cordes.
pronominal excursionisme Fer cordada.
transitiu música Posar les cordes a un instrument de música.
transitiu indústria tèxtil Col·locar els cordills, anomenats pianos, a les màquines de filar en què les pues eren mogudes amb cordills.
transitiu indústria tèxtil Guarnir els corrons dels clapons amb una corda o llibant d’espart.

■ encordar

verb transitiu Posar cordes, guarnir de cordes transitiu Lligar, embolicar, amb una corda o amb cordes pronominal excursionisme Fer cordada transitiu música Posar les cordes a un instrument de música transitiu indústria tèxtil Collocar els cordills, anomenats pianos , a les màquines de filar en què les pues eren mogudes amb cordills transitiu indústria tèxtil Guarnir els corrons dels clapons amb una corda o llibant d’espart

■ encordar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordar-se</title>

Etimologia: de corda

verb pronominal Encarcarar-se.

■ encordar-se

verb pronominal Encarcarar-se

■ encordat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordat</title>

Etimologia: de encordar 1a font: 1410

masculí Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc., una cosa.

■ encordat

masculí Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc, una cosa

■ encordatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordatge</title>

Etimologia: de encordar

masculí

Acció d’encordar;
l’efecte.

■ encordatge

masculí Acció d’encordar l’efecte

■ encordillada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordillada</title>

Etimologia: de encordillar 1a font: s. XX, Ruyra

femení

Acció d’encordillar;
l’efecte.

■ encordillada

femení Acció d’encordillar l’efecte

■ encordillar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordillar</title>

Etimologia: de cordill 1a font: s. XX, V. Català

verb transitiu Lligar, embolicar, amb un cordill o amb cordills.

■ encordillar

verb transitiu Lligar, embolicar, amb un cordill o amb cordills

■ encordillat

| encordillada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordillat</title>

Etimologia: de encordillar 1a font: s. XX, V. Català

adjectiu indústria tèxtil Dit del teixit de tres fils i tres passades de curs.

■ encordillat

| encordillada

adjectiu indústria tèxtil Dit del teixit de tres fils i tres passades de curs

■ encordonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordonar</title>

Etimologia: de cordó 1a font: s. XX, Ruyra

verb

transitiu

Posar cordons a alguna cosa, sia per adornar-la, sia per lligar-la o embolicar-la.
Tòrcer (fils o fibres) a manera de cordó.

■ encordonar

verb transitiu Posar cordons a alguna cosa, sia per adornar-la, sia per lligar-la o embolicar-la Tòrcer fils o fibres a manera de cordó

■ encorralament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorralament</title>

Etimologia: de encorralar

masculí Acció d’encorralar.

■ encorralament

masculí Acció d’encorralar