Es mostren 88939 resultats

aikidoka

aikidoka

masculí i femení esports Persona que practica l’aikido
Gran Diccionari de la llengua catalana

aikinita


<title type="display">aikinita</title>

Partició sil·làbica: ai_ki_ni_ta
Etimologia: del nom del químic anglès Arthur Aiken (1793-1854)
femení mineralogia Sulfur de plom, bismut i coure, BiCuPbS3.

aikinita

femení mineralogia Sulfur de plom, bismut i coure, BiCuPbS 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ailant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ailant</title>

Partició sil·làbica: ai_lant
Etimologia: del ll. cient. Ailanthus, i aquest, del malai de l’illa d’Ambon ai lanto ‘arbre del cel’
masculí botànica i jardineria Arbre caducifoli de la família de les simarubàcies (Ailanthus altissima), de fulles compostes molt grosses, de flors petites i verdoses i de fruits d’una sola llavor, amb ales.

■ ailant

masculí botànica i jardineria Arbre caducifoli de la família de les simarubàcies Ailanthus altissima , de fulles compostes molt grosses, de flors petites i verdoses i de fruits d’una sola llavor, amb ales
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïllable

■ aïllable

adjectiu Capaç d’ésser aïllat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïllacionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllacionisme</title>

Partició sil·làbica: a_ï_lla_ci_o_nis_me
Etimologia: calc de l’angl. nord-americà isolationism ‘isolació, aïllament’ 1a font: s. XIX
masculí ciències polítiques Tendència política que propugna l’aïllament d’un país respecte als compromisos polítics internacionals.

■ aïllacionisme

masculí ciències polítiques Tendència política que propugna l’aïllament d’un país respecte als compromisos polítics internacionals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïllacionista

■ aïllacionista

ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aïllacionisme masculí i femení Partidari de l’aïllacionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïlladament

■ aïlladament

adverbi Amb aïllament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïllador
| aïlladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllador</title>

Partició sil·làbica: a_ï_lla_dor
Etimologia: de aïllar
    1. adjectiu Que aïlla. La fusta és una substància aïlladora.
    2. masculí Cos aïllador.
  2. masculí electricitat Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors elèctrics en les línies aèries o en les instal·lacions interiors.

■ aïllador
| aïlladora

adjectiu Que aïlla La fusta és una substància aïlladora masculí Cos aïllador masculí electricitat Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors elèctrics en les línies aèries o en les installacions interiors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïllament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllament</title>

Partició sil·làbica: a_ï_lla_ment
Etimologia: de aïllar
    masculí
  1. Acció d’aïllar o d’aïllar-se.
  2. figuradament Incomunicació.
  3. construcció Conjunt d’elements que contribueixen a aïllar.
  4. genètica Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena.
  5. psicologia Mecanisme de defensa del jo, consistent en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context.
  6. psiquiatria Reclusió d’un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres.
  7. terapèutica Acció d’aïllar determinats malalts durant el període contagiós de la malaltia per tal d’evitar el contagi.
  8. aïllament directe microbiologia Mètode que consisteix a separar d’un inòcul certes espècies bacterianes i deixar-les créixer lliurement en un medi sòlid.
  9. aïllament elèctric electricitat
    1. Acció d’incomunicar elèctricament un conductor dels altres, del seu suport i de terra;
    2. l’efecte.

■ aïllament

masculí Acció d’aïllar o d’aïllar-se figuradament Incomunicació construcció Conjunt d’elements que contribueixen a aïllar genètica Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena psicologia Mecanisme de defensa del jo, consistent en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context psiquiatria Reclusió d’un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres terapèutica Acció d’aïllar determinats malalts durant el període contagiós de la malaltia per tal d’evitar el contagi…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïllant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllant</title>

Partició sil·làbica: a_ï_llant
Etimologia: de aïllar
    1. adjectiu Aïllador.
    2. masculí Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador.
  2. masculí electrotècnia Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
  3. masculí física Substància capaç d’aguantar un gradient de potencial de qualsevol mena.
  4. aïllants cel·lulars Materials cel·lulars derivats de polímers que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
  5. llengua aïllant lingüística Per oposició a llengua aglutinant i a llengua flexional, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà del seu ordre o de l’ús d’altres mots independents, pel fet que els mots són invariables.

■ aïllant

adjectiu Aïllador masculí Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador masculí electrotècnia Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció masculí física Substància capaç d’aguantar un gradient de potencial de qualsevol mena aïllants cellulars Materials cellulars derivats de polímers que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants llengua aïllant lingüística Per oposició a llengua aglutinant i a llengua flexional , llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà del seu ordre o de l’ús d’altres mots…
Traducció