Es mostren 88940 resultats

■ aïllar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllar</title>

Partició sil·làbica: a_ï_llar
Etimologia: de illa
    verb
  1. transitiu Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres. Aïllar un malalt contagiós.
  2. pronominal
    1. Separar-se una persona de les altres; isolar-se.
    2. Actuar una persona enmig dels altres com si estigués sola; abstreure’s.
  3. transitiu àlgebra Fer que figuri tot sol un terme d’una equació. Aïllar una incògnita.
  4. transitiu física
    1. Impedir o atenuar la propagació d’un fenomen físic (calor, so) a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte en absorbir-ne l’energia de propagació per mitjà de materials aïllants.
    2. Posar (alguna cosa) fora de contacte dels cossos bons conductors de l’electricitat, de la calor.
  5. transitiu química Separar (un element) d’aquells amb què era combinat; separar (una espècie química) d’una mescla.

■ aïllar

verb transitiu Separar alguna persona o alguna cosa de totes les altres Aïllar un malalt contagiós pronominal Separar-se una persona de les altres isolar-se Actuar una persona enmig dels altres com si estigués sola abstreure’s transitiu àlgebra Fer que figuri tot sol un terme d’una equació Aïllar una incògnita transitiu física Impedir o atenuar la propagació d’un fenomen físic calor, so a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte en absorbir-ne l’energia de propagació per mitjà de materials aïllants Posar alguna cosa fora de contacte dels cossos bons conductors…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aïllat
| aïllada


<title type="display">aïllat</title>

Partició sil·làbica: a_ï_llat
Etimologia: de aïllar
adjectiu física Dit del sistema termodinàmic o mecànic on no hi ha cap intercanvi d’energia (flux de calor, realització o recepció de treball) amb el medi exterior.

aïllat
| aïllada

adjectiu física Dit del sistema termodinàmic o mecànic on no hi ha cap intercanvi d’energia flux de calor, realització o recepció de treball amb el medi exterior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aimara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aimara</title>

Partició sil·làbica: ai_ma_ra
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als aimares o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
  3. adjectiu i masculí lingüística Dit de la família de llengües indígenes de l’Amèrica del Sud parlades al territori de Bolívia i en algunes zones del Perú.

■ aimara

adjectiu Relatiu o pertanyent als aimares o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú adjectiu i masculí lingüística Dit de la família de llengües indígenes de l’Amèrica del Sud parlades al territori de Bolívia i en algunes zones del Perú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aimia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aimia</title>

Partició sil·làbica: ai_mi_a
Etimologia: de l’oc. allemosinat amía, d’influx fr. al seu torn pel que fa al diftong inicial 1a font: s. XIV
femení Dona amada, respecte a l’home de qui és amada, amb qui té relacions amoroses.

■ aimia

femení Dona amada, respecte a l’home de qui és amada, amb qui té relacions amoroses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aimina

■ aimina

femení metrologia Antiga mesura de gra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aiminada

■ aiminada

femení metrologia Antiga mesura agrària equivalent a una extensió de terra capaç de contenir una aimina de sembradura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ain

■ ain

femení Nom de la setzena lletra dels alfabets hebreu i arameu
Gran Diccionari de la llengua catalana

aïna


<title type="display">aïna</title>

Partició sil·làbica: a_ï_na
Etimologia: de l’oc. ant. aizina, der. de l’adj. aize ‘còmode’, del ll. adjăcens ‘adjacent, assequible’
    femení antigament
  1. Ocasió, mitjà oportú.
  2. Eina.

aïna

femení antigament Ocasió, mitjà oportú Eina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïnada

■ aïnada

femení Crit del cavall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïnar</title>

Partició sil·làbica: a_ï_nar
Etimologia: del ll. hĭnnīre, íd., probablement a partir d’un ant. *hinir, alterat per influx d’algun mot afí (cf. assaïnar, eguinar, renillar) 1a font: s. XIX
verb intransitiu Cridar el cavall; eguinar, renillar.

■ aïnar

verb intransitiu Cridar el cavall eguinar, renillar
Informació complementària
Traducció