Es mostren 88953 resultats

aïllant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllant</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_ï_llant
Etimologia: de aïllar
Body
    1. adjectiu Aïllador.
    2. masculí Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador.
  1. masculí electrotècnia Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
  2. masculí física Substància capaç d’aguantar un gradient de potencial de qualsevol mena.
  3. masculí màrfega 3.
  4. aïllants cel·lulars Materials cel·lulars derivats de polímers que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
  5. llengua aïllant lingüística Per oposició a llengua aglutinant i a llengua flexional, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà del seu ordre o de l’ús d’altres mots independents, pel fet que els mots són invariables.

aïllant

aïllar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_ï_llar
Etimologia: de illa
Body
    verb
  1. transitiu Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres. Aïllar un malalt contagiós.
  2. pronominal
    1. Separar-se una persona de les altres; isolar-se.
    2. Actuar una persona enmig dels altres com si estigués sola; abstreure’s.
  3. transitiu àlgebra Fer que figuri tot sol un terme d’una equació. Aïllar una incògnita.
  4. transitiu física
    1. Impedir o atenuar la propagació d’un fenomen físic (calor, so) a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte en absorbir-ne l’energia de propagació per mitjà de materials aïllants.
    2. Posar (alguna cosa) fora de contacte dels cossos bons conductors de l’electricitat, de la calor.
  5. transitiu química Separar (un element) d’aquells amb què era combinat; separar (una espècie química) d’una mescla.

aïllar

aïllat
| aïllada


<title type="display">aïllat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_ï_llat
Etimologia: de aïllar
Body
adjectiu física Dit del sistema termodinàmic o mecànic on no hi ha cap intercanvi d’energia (flux de calor, realització o recepció de treball) amb el medi exterior.

aïllat
| aïllada

Informació complementària

aimara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aimara</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_ma_ra
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als aimares o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
  3. adjectiu i masculí lingüística Dit de la família de llengües indígenes de l’Amèrica del Sud parlades al territori de Bolívia i en algunes zones del Perú.

aimara

Traducció

aimia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aimia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_mi_a
Etimologia: de l’oc. allemosinat amía, d’influx fr. al seu torn pel que fa al diftong inicial 1a font: s. XIV
Body
femení Dona amada, respecte a l’home de qui és amada, amb qui té relacions amoroses.

aimia

aimina

aimina

Traducció

aiminada

aiminada

ain

ain

aïna

aïna

Traducció

aïnada

aïnada