<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllant</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_ï_llant
Etimologia: de aïllar
Etimologia: de aïllar
Body
-
- adjectiu Aïllador.
- masculí Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador.
- masculí electrotècnia Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
- masculí física Substància capaç d’aguantar un gradient de potencial de qualsevol mena.
- masculí màrfega 3.
- aïllants cel·lulars Materials cel·lulars derivats de polímers que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
- llengua aïllant lingüística Per oposició a llengua aglutinant i a llengua flexional, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà del seu ordre o de l’ús d’altres mots independents, pel fet que els mots són invariables.