Es mostren 88940 resultats

■ aire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aire</title>

Partició sil·làbica: ai_re
Homòfon: aira
Etimologia: del ll. āēr, āĕris, i aquest del gr. aḗr, aéros, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
  1. química i física
    1. Mescla de gasos (nitrogen, oxigen, argó, anhídrid carbònic i altres gasos rars) que forma l’atmosfera terrestre. Aire humit, saturat, sec.
    2. Nom genèric donat antigament als gasos.
    1. L’aire com a medi (per oposició a terra i a aigua). Volar per l’aire.
    2. aire emmetzinat Aire molt fred i perillós per a la salut.
    3. a mig aire locució adverbial A mitja alçària.
    4. a ple aire (o a l’aire lliure) A cel descobert.
    5. canviar d’aires Canviar de clima, d’ambient.
    6. en l’aire locució adverbial Enlaire.
    7. viure de l’aire del cel figuradament Menjar molt poc.
    8. viure de l’aire del cel figuradament Tenir pocs mitjans econòmics, pocs recursos.
  3. plural clima 1. Mudar d’aires.
    1. Aire en moviment, vent (especialment el de poca intensitat).
    2. cop d’aire Ventada.
    3. cop d’aire patologia Estat inflamatori a causa de l’acció de l’aire fred.
    4. estar entre dos aires Estar entre dues obertures que estableixen un corrent d’aire.
    1. Aparença, aspecte. No es pot negar que el noi té un cert aire de família.
    2. Actitud o posat expressius d’una qualitat personal o d’una emoció.
    3. tenir un aire Tenir una semblança.
  6. Manera peculiar de moure’s una persona en caminar, en ballar o en fer un exercici qualsevol.
  7. esports
    1. En l’hípica, manera d’avançar el cavall.
    2. aire artificial Aire après mitjançant l’ensinistrament.
    3. aire natural Aire espontani del cavall.
  8. Petit atac, ombra, brot. Ha tingut un aire de feridura, de bogeria.
  9. música
    1. Moviment o temps musical.
    2. Melodia, tema, cançó.
  10. aire complementari fisiologia animal Volum de reserva inspiratòria.
  11. aire comprimit tecnologia Aire sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica.
  12. aire condicionat tecnologia Aire que, tractat en un aparell o una instal·lació de condicionament d’aire, presenta les condicions higroscòpiques, tèrmiques i de depuració adequades per a crear en un local un ambient de característiques predeterminades i per a mantenir-l’hi.
  13. aire de reserva fisiologia animal Volum màxim que hom pot expulsar després d’una expiració normal.
  14. aire enrarit mineria Aire que, per manca de ventilació en les galeries d’una mina, s’ha empobrit en oxigen i s’ha carregat d’anhídrid carbònic i d’altres gasos.
  15. aire suplementari fisiologia animal Aire de reserva.
  16. bosses d’aire meteorologia Terme obsolet, conservat al llenguatge popular, per a indicar la turbulència tèrmica o dinàmica.
  17. corda a l’aire música Dit de la corda dels instruments amb mànec quan hom la fa vibrar en tota la seva longitud sense subjectar-la amb cap dit que li faci produir un so més agut.
  18. massa d’aire meteorologia Gran extensió d’aire en la qual les propietats físiques de l’aire, la temperatura i la humitat varien poc en sentit horitzontal. Massa d’aire àrtic. Massa d’aire polar.
  19. aire! (o aire, que vol dir vent!) col·loquialment Expressió que hom usa per a dir a algú que se’n vagi. Aire, que fas nosa!
  20. donar-se aire Cuitar a fer alguna cosa; afanyar-se.

■ aire

masculí química i física Mescla de gasos nitrogen, oxigen, argó, anhídrid carbònic i altres gasos rars que forma l’atmosfera terrestre Aire humit, saturat, sec Nom genèric donat antigament als gasos L’aire com a medi per oposició a terra i a aigua Volar per l’aire aire emmetzinat Aire molt fred i perillós per a la salut a mig aire locució adverbial A mitja alçària a ple aire o a l’aire lliure A cel descobert canviar d’aires Canviar de clima, d’ambient en l’aire locució adverbial Enlaire viure de l’aire del cel figuradament Menjar molt poc viure de l’aire del cel figuradament Tenir pocs…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aire-aire


<title type="display">aire-aire</title>

Partició sil·làbica: ai_re-ai_re
adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des d’un avió contra un objectiu aeri.

aire-aire

adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des d’un avió contra un objectiu aeri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aire-terra


<title type="display">aire-terra</title>

Partició sil·làbica: ai_re-ter_ra
adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des d’un avió contra objectius terrestres.

aire-terra

adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des d’un avió contra objectius terrestres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ airecel

■ airecel

masculí L’aire llunyà quan no té altre fons que la volta aparent del cel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aireferit
| aireferida

■ aireferit
| aireferida

adjectiu Que pateix un aire de feridura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aireig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aireig</title>

Partició sil·làbica: ai_reig
Etimologia: de airejar
    masculí
    1. Acció d’airejar o d’airejar-se.
    2. biologia i química Aeració.
  2. construcció Marge que hom deixa entre la punta de la biga i les parets laterals del forat on ha d’anar encastada.

■ aireig

masculí Acció d’airejar o d’airejar-se biologia i química Aeració construcció Marge que hom deixa entre la punta de la biga i les parets laterals del forat on ha d’anar encastada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

airejant


<title type="display">airejant</title>

Partició sil·làbica: ai_re_jant
Etimologia: de airejar
masculí construcció Additiu que pastat amb el ciment o el formigó provoca la formació de petites bombolles d’aire, circumstància que els fa més resistents a les glaçades tant abans com després de prendre’s.

airejant

masculí construcció Additiu que pastat amb el ciment o el formigó provoca la formació de petites bombolles d’aire, circumstància que els fa més resistents a les glaçades tant abans com després de prendre’s
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ airejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">airejar</title>

Partició sil·làbica: ai_re_jar
Etimologia: de aire 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Sotmetre a l’acció de l’aire. Airejar un vestit.
    2. pronominal Surt, que al carrer t’airejaràs.
  2. transitiu
    1. Ventilar, renovar l’aire. Airejar una cambra.
    2. figuradament ventilar 2.
  3. transitiu figuradament Renovar. Airejar les idees d’algú.

■ airejar

verb transitiu Sotmetre a l’acció de l’aire Airejar un vestit pronominal Surt, que al carrer t’airejaràs transitiu Ventilar, renovar l’aire Airejar una cambra figuradament ventilar 2 transitiu figuradament Renovar Airejar les idees d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ airejós
| airejosa

■ airejós
| airejosa

adjectiu On l’aire circula lliurement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

airet

airet

masculí Vent suau airina
Traducció