Es mostren 88953 resultats

■ enjardinar

■ enjardinar

verb transitiu Adornar amb jardí o jardins Convertir en jardí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjogassadament

■ enjogassadament

adverbi Amb enjogassament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjogassament

■ enjogassament

masculí Estat del qui està enjogassat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjogassar

■ enjogassar

verb transitiu Engrescar a lliurar-se als jocs propis dels infants o dels joves pronominal Lliurar-se als jocs propis d’infants, de joves
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjogassat
| enjogassada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enjogassat</title>

Etimologia: de enjogassar
    adjectiu
  1. Delitós de jugar, que sempre estaria jugant, dit sobretot dels infants i dels joves. Un noi molt enjogassat.
  2. Dit de l’infant o del jove que està lliurat als seus jocs. Ara estan enjogassats: deixa’ls jugar.
  3. per extensió Em mirava amb ulls enjogassats.

■ enjogassat
| enjogassada

adjectiu Delitós de jugar, que sempre estaria jugant, dit sobretot dels infants i dels joves Un noi molt enjogassat Dit de l’infant o del jove que està lliurat als seus jocs Ara estan enjogassats deixa’ls jugar per extensió Em mirava amb ulls enjogassats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjoiament

■ enjoiament

masculí Acció d’enjoiar o d’enjoiar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjoiar

■ enjoiar

verb transitiu Adornar algú o alguna cosa amb joies L’han enjoiada tota pronominal Posar-se joies transitiu joieria Encastar una pedra preciosa en una joia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjoiellament

■ enjoiellament

masculí Acció d’enjoiellar o d’enjoiellar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjoiellar

■ enjoiellar

verb transitiu i pronominal enjoiar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjòlit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enjòlit</title>

Etimologia: de l’ant. en joli, probablement del fr. ant. joli ‘alegre’, a través de l’oc. ant. jòli, íd., aplicat a les naus ancorades que balancegen, amb la -t vulgar amb què se solen acabar mots acabats en i: api, premi, geni, fins gràficament, nòlit
    adverbi
  1. Amb poc equilibri, sense sosteniment ferm, en perill de caure.
  2. figuradament Amb l’ànim en suspens.
  3. antigament marina, marítim Dit del vaixell ancorat que es gronxa.

■ enjòlit

adverbi Amb poc equilibri, sense sosteniment ferm, en perill de caure figuradament Amb l’ànim en suspens antigament marina, marítim Dit del vaixell ancorat que es gronxa
Traducció