Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ enrevessament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrevessament</title>

Etimologia: de revés¹

masculí Estat d’enrevessat.

■ enrevessat

| enrevessada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrevessat</title>

Etimologia: de revés¹

adjectiu Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució.

■ enrevessat

| enrevessada

adjectiu Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució

enrevoltar

<title type="display">enrevoltar</title>

Etimologia: de revolt

verb transitiu i pronominal dialectal envoltar.

enrevoltar

verb transitiu i pronominal dialectal envoltar

■ enriallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enriallar</title>

Partició sil·làbica: en_ri_a_llar
Etimologia: de rialla¹ 1a font: 1915, DAg.

verb transitiu i pronominal Enriolar.

enric

<title type="display">enric</title>

masculí numismàtica Moneda d’or del regnat d’Enric IV de Castella equivalent a la dobla.

enric

masculí numismàtica Moneda d’or del regnat d’Enric IV de Castella equivalent a la dobla

■ enrigidir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrigidir</title>

Etimologia: de rígid

verb

transitiu Fer esdevenir rígid.
pronominal Esdevenir rígid. S’ha enrigidit molt: exigeix massa dels altres.

■ enrigidir

verb transitiu Fer esdevenir rígid pronominal Esdevenir rígid S’ha enrigidit molt exigeix massa dels altres

■ enrigidor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrigidor</title>

Etimologia: de rígid

masculí arquitectura Element que impedeix el moviment relatiu dels components d’una estructura.

■ enrigidor

masculí arquitectura Element que impedeix el moviment relatiu dels components d’una estructura

■ enrinxar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrinxar-se</title>

Etimologia: de rínxol 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb pronominal Una planta proveïda de circells arrapar-se per mitjà d’aquests.

■ enrinxar-se

verb pronominal Una planta proveïda de circells arrapar-se per mitjà d’aquests

■ enrinxolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrinxolar</title>

Etimologia: de rínxol 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb

transitiu Cargolar en espiral, fer rínxols.
pronominal
1. Cargolar-se en espiral. Tenia els cabells ben llisos, però ara se li van enrinxolant.
2. Enrinxar-se.

■ enrinxolar

verb transitiu Cargolar en espiral, fer rínxols pronominal Cargolar-se en espiral Tenia els cabells ben llisos, però ara se li van enrinxolant Enrinxar-se

■ enriolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enriolar</title>

Partició sil·làbica: en_ri_o_lar
Etimologia: de riure¹ 1a font: s. XX, Ruyra

verb

1. transitiu Fer venir ganes de riure (a algú). Les seves bromes enriolen totes les criatures.
2. pronominal Venir ganes de riure. Jo m’anava enriolant més i més, però em vaig poder aguantar la rialla.
pronominal Mostrar, palesar ganes de riure. No has vist com s’enriolaven tots? En llegir la carta del seu promès, els ulls se li enriolaren.

verb transitiu Fer venir ganes de riure a algú Les seves bromes enriolen totes les criatures pronominal Venir ganes de riure Jo m’anava enriolant més i més, però em vaig poder aguantar la rialla pronominal Mostrar, palesar ganes de riure No has vist com s’enriolaven tots En llegir la carta del seu promès, els ulls se li enriolaren

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enrevessament

■ enrevessat | enrevessada

■ enrevessat | enrevessada

enrevoltar

■ enriallar

enric

■ enrigidir

■ enrigidor

■ enrinxar-se

■ enrinxolar

■ enriolar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ enrevessat

| enrevessada

■ enrevessat

| enrevessada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia