Es mostren 88939 resultats

■ enrinxar-se

■ enrinxar-se

verb pronominal Una planta proveïda de circells arrapar-se per mitjà d’aquests
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrinxolar

■ enrinxolar

verb transitiu Cargolar en espiral, fer rínxols pronominal Cargolar-se en espiral Tenia els cabells ben llisos, però ara se li van enrinxolant Enrinxar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enriolar</title>

Partició sil·làbica: en_ri_o_lar
Etimologia: de riure1 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Fer venir ganes de riure (a algú). Les seves bromes enriolen totes les criatures.
    2. pronominal Venir ganes de riure. Jo m’anava enriolant més i més, però em vaig poder aguantar la rialla.
  2. pronominal Mostrar, palesar ganes de riure. No has vist com s’enriolaven tots? En llegir la carta del seu promès, els ulls se li enriolaren.

■ enriolar

verb transitiu Fer venir ganes de riure a algú Les seves bromes enriolen totes les criatures pronominal Venir ganes de riure Jo m’anava enriolant més i més, però em vaig poder aguantar la rialla pronominal Mostrar, palesar ganes de riure No has vist com s’enriolaven tots En llegir la carta del seu promès, els ulls se li enriolaren
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriostar

■ enriostar

verb transitiu arquitectura i construcció Posar riostes a una estructura Murs enriostats
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriquidor
| enriquidora

■ enriquidor
| enriquidora

adjectiu Que enriqueix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriquiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enriquiment</title>

Etimologia: de enriquir 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’enriquir o d’enriquir-se;
    2. l’efecte.
    3. enriquiment injust dret civil Enriquiment d’un patrimoni sense causa jurídica, en detriment d’un altre patrimoni.
  2. alimentació, indústries alimentàries Procés d’enriquir un aliment.
  3. nucleònica i química Procés d’enriquir un component d’una mescla.

■ enriquiment

masculí Acció d’enriquir o d’enriquir-se l’efecte enriquiment injust dret civil Enriquiment d’un patrimoni sense causa jurídica, en detriment d’un altre patrimoni alimentació, indústries alimentàries Procés d’enriquir un aliment nucleònica i química Procés d’enriquir un component d’una mescla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriquir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enriquir</title>

Etimologia: de ric 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer ric. Ell ha enriquit tots els seus associats. El comerç l’ha enriquit.
    2. transitiu i usat absolutament El treball enriqueix.
    3. pronominal Esdevenir ric. Ell s’ha enriquit amb el treball dels altres. Enriquir-se ràpidament.
  2. figuradament
    1. transitiu Ha enriquit la nostra literatura amb poesies excel·lents. Enriquir la ciència amb noves descobertes.
    2. transitiu i usat absolutament Les bones lectures enriqueixen.
    3. pronominal La llengua s’enriqueix constantment amb noves expressions.
  3. transitiu alimentació, indústries alimentàries Incorporar (a un aliment) substàncies nutritives, com ara vitamines, sals minerals o aminoàcids, que n’eleven el valor alimentari. Llet enriquida amb calci.
  4. transitiu nucleònica i química Incrementar la proporció en què es presenta (un component d’una mescla), en detriment dels altres. Urani enriquit.

■ enriquir

verb transitiu Fer ric Ell ha enriquit tots els seus associats El comerç l’ha enriquit transitiu i usat absolutament El treball enriqueix pronominal Esdevenir ric Ell s’ha enriquit amb el treball dels altres Enriquir-se ràpidament figuradament transitiu Ha enriquit la nostra literatura amb poesies excellents Enriquir la ciència amb noves descobertes transitiu i usat absolutament Les bones lectures enriqueixen pronominal La llengua s’enriqueix constantment amb noves expressions transitiu alimentació, indústries alimentàries Incorporar a un aliment substàncies nutritives, com ara vitamines,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriuar

■ enriuar

verb transitiu indústria tèxtil Amarar el lli, cànem, etc, en aigua corrent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrivetar

■ enrivetar

verb transitiu Guarnir amb un rivet o amb rivets Enrivetar una roba, un calçat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enrivetat
| enrivetada

enrivetat
| enrivetada

adjectiu heràldica Rivetat
Traducció