Es mostren 88940 resultats

■ aixecar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aixecar</title>

Partició sil·làbica: ai_xe_car
Etimologia: del ll. exsĭccare ‘assecar’, der. de sĭccus ‘sec’; del significat de ‘eixugar un riu’, desviant-lo amb rescloses, es passà a ‘alçar-ne el nivell’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Separar (una cosa) d’una altra sobre la qual descansa. Aixecar una llosa. Aixecar una portadora a pols.
    2. pronominal Aixecar-se el teló. Aixecar-se pols.
    1. transitiu Enlairar.
    2. pronominal Aixecar-se un globus.
  3. transitiu Retirar (alguna cosa) d’un lloc aixecant-la’n. Aixecar el cadàver d’una víctima.
  4. transitiu figuradament Fer cessar, retirar (quelcom que pesa damunt algú, com una pena, un càstig, un impost, una prohibició, etc.). Li han aixecat el càstig. El govern ha aixecat la prohibició de vendre alcohol.
  5. transitiu Donar per acabada (una reunió). Aixecar la sessió.
    1. transitiu Fer néixer, desvetllar, promoure. Aquell discurs aixecà protestes.
    2. pronominal Aixecar-se vent.
    1. transitiu Posar dret (qui està ajagut o assegut). El vam aixecar del llit entre tots dos.
    2. pronominal Posar-se dret qui està ajagut o assegut. Va caure i ja no va poder aixecar-se. A les tres ens aixecàvem de taula.
    3. pronominal Alçar-se, llevar-se. Aixecar-se a les sis.
  8. pronominal especialment Un poble, una partida de gent, un grup de militars, etc., revoltar-se, agafar les armes contra l’autoritat, contra un invasor, etc. Els ciutadans es van aixecar contra el mal govern.
  9. cinegètica
    1. transitiu Fer sortir (la caça) del niu, del cau, etc., mitjançant reclams o espantant-la.
    2. pronominal Va aixecar-se un vol de perdius.
  10. pronominal Un mercader, un home de negocis, etc., fer bancarrota ocultant o alienant els seus béns per no pagar els creditors.
  11. pronominal jocs d’entreteniment Un jugador deixar el joc i anar-se’n amb els guanys sense esperar que els perdedors puguin fer la pau.
  12. aixecar acta Redactar un document a fi que quedi constància d’un fet, d’un acord o d’una manifestació de voluntat.
  13. aixecar aigua Posar-ne una deu a l’abast de l’home.
  14. aixecar el setge Retirar les tropes que tenien assetjada una ciutat, una fortalesa, etc.
  15. aixecar la llebre figuradament Despertar l’atenció sobre un afer fent, així, que d’altres puguin aprofitar-se’n.
  16. aixecar la veu En una assemblea, una reunió, etc., parlar-hi.
  17. aixecar-se el dia (o el temps) Asserenar-se un dia que ha començat núvol, plujós, etc.
  18. aixecar un pla figuradament Prendre sobre el terreny les mesures, etc., necessàries per a traçar-lo.

■ aixecar

verb transitiu Separar una cosa d’una altra sobre la qual descansa Aixecar una llosa Aixecar una portadora a pols pronominal Aixecar-se el teló Aixecar-se pols transitiu Enlairar pronominal Aixecar-se un globus transitiu Retirar alguna cosa d’un lloc aixecant-la’n Aixecar el cadàver d’una víctima transitiu figuradament Fer cessar, retirar quelcom que pesa damunt algú, com una pena, un càstig, un impost, una prohibició, etc Li han aixecat el càstig El govern ha aixecat la prohibició de vendre alcohol transitiu Donar per acabada una reunió Aixecar la sessió transitiu Fer néixer, desvetllar,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aixecavires


<title type="display">aixecavires</title>

Partició sil·làbica: ai_xe_ca_vi_res
Etimologia: de aixecar i vira
femení indústries del calçat Eina de boix o d’una altra fusta forta, en forma d’escarpra, que empren els sabaters.

aixecavires

femení indústries del calçat Eina de boix o d’una altra fusta forta, en forma d’escarpra, que empren els sabaters
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aixella

■ aixella

femení anatomia Regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aixelleró

■ aixelleró

masculí Peça de tela entre la màniga i el cos d’una camisa, etc en l’indret que correspon a l’aixella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aixerriar

■ aixerriar

verb transitiu agricultura Adobar un camp apletant-hi ovelles, que hi deixen llurs excrements
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aixeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aixeta</title>

Partició sil·làbica: ai_xe_ta
Etimologia: d’origen incert, versemblantment der. del verb aixetar, variant de deixatar en el sentit de ‘diluir, afluixar o desfer alguna cosa ferma o sòlida’, del ll. td. ex-aptare ‘deslligar’ 1a font: 1363
    femení
  1. hidràulica
    1. Vàlvula d’accionament manual que, adaptada a l’orifici d’un recipient o a l’extrem d’una conducció, regula la sortida d’un fluid.
    2. aixeta de monocomandament (o de palanca) Aixeta amb un comandament únic per a regular a un mateix temps el cabal d’aigua i la temperatura.
    3. aixeta mescladora Aixeta que permet de regular la temperatura de l’aigua.
    4. aixeta monobloc Aixeta d’una sola peça.
  2. tancar l’aixeta figuradament Posar fi a una cosa, especialment parlant de diners o de béns que es donen a algú. Aquest any, el govern ha tancat l’aixeta de les inversions públiques.

■ aixeta

femení hidràulica Vàlvula d’accionament manual que, adaptada a l’orifici d’un recipient o a l’extrem d’una conducció, regula la sortida d’un fluid aixeta de monocomandament o de palanca Aixeta amb un comandament únic per a regular a un mateix temps el cabal d’aigua i la temperatura aixeta mescladora Aixeta que permet de regular la temperatura de l’aigua aixeta monobloc Aixeta d’una sola peça tancar l’aixeta figuradament Posar fi a una cosa, especialment parlant de diners o de béns que es donen a algú Aquest any, el govern ha tancat l’aixeta de les inversions públiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aixeteria

■ aixeteria

femení Conjunt d’aixetes, especialment quan formen part d’un mostrari Botiga o departament d’un establiment on hom ven aixetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ així


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">així</title>

Partició sil·làbica: ai_xí
Homòfon: eixir
Etimologia: del ll. vg. eccum sic ‘vet aquí així’ 1a font: s. XII, Hom.
    adverbi
    1. D’aquesta manera. Ho has de fer així. Ell és així. Així sia.
    2. per dir-ho així Fórmula d’atenuació d’allò que hom diu.
  2. De la mateixa manera (reforçant un com anterior). Com ell ha obeït, així has de creure.
  3. [sovint reforçat amb doncs] Essent així, per aquesta raó, en conseqüència. Ell també vindrà? Així, és millor que jo no vingui. Ho haig de saber amb temps; així, doncs, decideix-te aviat.
  4. Introdueix l’expressió d’un desig. Així vingués ara mateix!
  5. així així Mig mig, mitjanament. Aquest pastís m’ha sortit així així.
  6. així com locució conjuntiva
    1. Marca una oposició. Així com abans tot eren festes, ara tot són plors.
    2. I també. Van venir el Joan i la Maria així com els seus fills.
  7. així... com... Tant... com... Béns així mobles com seents.
  8. així com així De qualsevol manera, a la babalà. Les coses no es poden fer així com així.
  9. així i així Substitueix circumstancials inconcrets de manera. Les coses han anat així i així.
  10. així i tot locució conjuntiva Àdhuc concedint això. Així i tot, no crec que vinguin.
  11. així mateix De la mateixa manera, ultra això, també. A part les raons dites hi ha, així mateix, altres motius.
  12. així que locució conjuntiva Tot seguit que. Així que arribeu, digueu-nos-ho.
  13. així que locució conjuntiva D’aquesta manera, essent així, per aquesta raó. No has estudiat, així que no aprovaràs.
  14. així sia
    1. Expressió usada per a manifestar el desig que una cosa s’esdevingui.
    2. litúrgia Amén.

■ així

adverbi D’aquesta manera Ho has de fer així Ell és així Així sia per dir-ho així Fórmula d’atenuació d’allò que hom diu De la mateixa manera reforçant un com anterior Com ell ha obeït, així has de creure sovint reforçat amb doncs Essent així, per aquesta raó, en conseqüència Ell també vindrà Així, és millor que jo no vingui Ho haig de saber amb temps així, doncs, decideix-te aviat Introdueix l’expressió d’un desig Així vingués ara mateix així així Mig mig, mitjanament Aquest pastís m’ha sortit així així així com locució conjuntiva Marca una oposició Així com abans tot eren festes, ara tot…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aixingló

aixingló

masculí dialectal Singló, gotim
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ això


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">això</title>

Partició sil·làbica: ai_xò
Etimologia: del ll. ipsum ‘això mateix’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. pronom Aquesta cosa. Treu això de damunt la taula.
  2. pronom Allò que hom acaba de dir o dirà tot seguit. Pensa bé això: que no te’n sortiràs.
  3. pronom Forma despectiva de designar una persona. Què mira, això?
  4. això i això pronom Expressió emprada en substitució d’una relació que hom dona per sabuda.
  5. i això que locució conjuntiva i pronom A continuació d’una afirmació, indica la circumstància que l’hauria hagut d’evitar. Van perdre la final, i això que l’havien preparat a fons.
  6. per això locució adverbial i pronom
    1. Per aquesta raó. I és per això que vaig marxar corrents.
    2. Però. Va dir que ho faria: no ho va fer, per això.

■ això

pronom Aquesta cosa Treu això de damunt la taula pronom Allò que hom acaba de dir o dirà tot seguit Pensa bé això que no te’n sortiràs pronom Forma despectiva de designar una persona Què mira, això això i això pronom Expressió emprada en substitució d’una relació que hom dona per sabuda i això que locució conjuntiva i pronom A continuació d’una afirmació, indica la circumstància que l’hauria hagut d’evitar Van perdre la final, i això que l’havien preparat a fons per això locució adverbial i pronom Per aquesta raó I és per això que vaig marxar corrents Però Va dir que ho faria no ho va fer,…
Informació complementària
Traducció