Es mostren 88953 resultats

aixecament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aixecament</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_xe_ca_ment
Etimologia: de aixecar 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. Acció d’aixecar o d’aixecar-se.
  2. Aixec, alçament, rebel·lió.
  3. aixecament altimètric topografia Conjunt de les cotes dels punts d’un terreny expressades en un pla per mitjà de signes convencionals.
  4. aixecament del cadàver dret processal penal Resolució per la qual el jutge disposa el trasllat del cadàver d’una persona morta violentament o en circumstàncies no naturals.
  5. aixecament parcel·lari topografia Conjunt d’operacions encaminades a determinar les configuracions de les parcel·les d’un terreny.
  6. aixecament planimètric topografia Projecció horitzontal sobre un pla d’una figura qualsevol d’un terreny determinat.
  7. aixecament taquimètric topografia Conjunt de les operacions dels aixecaments planimètrics i altimètrics que té com a finalitat de donar una representació geomètrica completa del terreny.
  8. aixecament topogràfic topografia Conjunt d’operacions destinades a representar geomètricament una extensió determinada de terreny.

aixecament

aixecar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aixecar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_xe_car
Etimologia: del ll. exsĭccare ‘assecar’, der. de sĭccus ‘sec’; del significat de ‘eixugar un riu’, desviant-lo amb rescloses, es passà a ‘alçar-ne el nivell’ 1a font: s. XIII
Body
    verb
    1. transitiu Separar (una cosa) d’una altra sobre la qual descansa. Aixecar una llosa. Aixecar una portadora a pols.
    2. pronominal Aixecar-se el teló. Aixecar-se pols.
    1. transitiu Enlairar.
    2. pronominal Aixecar-se un globus.
  1. transitiu Retirar (alguna cosa) d’un lloc aixecant-la’n. Aixecar el cadàver d’una víctima.
  2. transitiu figuradament Fer cessar, retirar (quelcom que pesa damunt algú, com una pena, un càstig, un impost, una prohibició, etc.). Li han aixecat el càstig. El govern ha aixecat la prohibició de vendre alcohol.
  3. transitiu Donar per acabada (una reunió). Aixecar la sessió.
    1. transitiu Fer néixer, desvetllar, promoure. Aquell discurs aixecà protestes.
    2. pronominal Aixecar-se vent.
    1. transitiu Posar dret (qui està ajagut o assegut). El vam aixecar del llit entre tots dos.
    2. pronominal Posar-se dret qui està ajagut o assegut. Va caure i ja no va poder aixecar-se. A les tres ens aixecàvem de taula.
    3. pronominal Alçar-se, llevar-se. Aixecar-se a les sis.
  4. pronominal especialment Un poble, una partida de gent, un grup de militars, etc., revoltar-se, agafar les armes contra l’autoritat, contra un invasor, etc. Els ciutadans es van aixecar contra el mal govern.
  5. cinegètica
    1. transitiu Fer sortir (la caça) del niu, del cau, etc., mitjançant reclams o espantant-la.
    2. pronominal Va aixecar-se un vol de perdius.
  6. pronominal Un mercader, un home de negocis, etc., fer bancarrota ocultant o alienant els seus béns per no pagar els creditors.
  7. pronominal jocs d’entreteniment Un jugador deixar el joc i anar-se’n amb els guanys sense esperar que els perdedors puguin fer la pau.
  8. aixecar acta Redactar un document a fi que quedi constància d’un fet, d’un acord o d’una manifestació de voluntat.
  9. aixecar aigua Posar-ne una deu a l’abast de l’home.
  10. aixecar el setge Retirar les tropes que tenien assetjada una ciutat, una fortalesa, etc.
  11. aixecar la llebre figuradament Despertar l’atenció sobre un afer fent, així, que d’altres puguin aprofitar-se’n.
  12. aixecar la veu En una assemblea, una reunió, etc., parlar-hi.
  13. aixecar-se el dia (o el temps) Asserenar-se un dia que ha començat núvol, plujós, etc.
  14. aixecar un pla figuradament Prendre sobre el terreny les mesures, etc., necessàries per a traçar-lo.

aixecar

aixecavires


<title type="display">aixecavires</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_xe_ca_vi_res
Etimologia: de aixecar i vira
Body
femení indústries del calçat Eina de boix o d’una altra fusta forta, en forma d’escarpra, que empren els sabaters.

aixecavires

aixella

aixella

aixelleró

aixelleró

aixerriar

aixerriar

Informació complementària

aixeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aixeta</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_xe_ta
Etimologia: d’origen incert, versemblantment der. del verb aixetar, variant de deixatar en el sentit de ‘diluir, afluixar o desfer alguna cosa ferma o sòlida’, del ll. td. ex-aptare ‘deslligar’ 1a font: 1363
Body
    femení
  1. hidràulica
    1. Vàlvula d’accionament manual que, adaptada a l’orifici d’un recipient o a l’extrem d’una conducció, regula la sortida d’un fluid.
    2. aixeta de monocomandament (o de palanca) Aixeta amb un comandament únic per a regular a un mateix temps el cabal d’aigua i la temperatura.
    3. aixeta mescladora Aixeta que permet de regular la temperatura de l’aigua.
    4. aixeta monobloc Aixeta d’una sola peça.
  2. tancar l’aixeta figuradament Posar fi a una cosa, especialment parlant de diners o de béns que es donen a algú. Aquest any, el govern ha tancat l’aixeta de les inversions públiques.

aixeta

aixeteria

aixeteria

Traducció

així


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">així</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_xí
Homòfon: eixir
Etimologia: del ll. vg. eccum sic ‘vet aquí així’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    adverbi
    1. D’aquesta manera. Ho has de fer així. Ell és així. Així sia.
    2. per dir-ho així Fórmula d’atenuació d’allò que hom diu.
  1. De la mateixa manera (reforçant un com anterior). Com ell ha obeït, així has de creure.
  2. [sovint reforçat amb doncs] Essent així, per aquesta raó, en conseqüència. Ell també vindrà? Així, és millor que jo no vingui. Ho haig de saber amb temps; així, doncs, decideix-te aviat.
  3. Introdueix l’expressió d’un desig. Així vingués ara mateix!
  4. així així Mig mig, mitjanament. Aquest pastís m’ha sortit així així.
  5. així com locució conjuntiva
    1. Marca una oposició. Així com abans tot eren festes, ara tot són plors.
    2. I també. Van venir el Joan i la Maria així com els seus fills.
  6. així... com... Tant... com... Béns així mobles com seents.
  7. així com així De qualsevol manera, a la babalà. Les coses no es poden fer així com així.
  8. així i així Substitueix circumstancials inconcrets de manera. Les coses han anat així i així.
  9. així i tot locució conjuntiva Àdhuc concedint això. Així i tot, no crec que vinguin.
  10. així mateix De la mateixa manera, ultra això, també. A part les raons dites hi ha, així mateix, altres motius.
  11. així que locució conjuntiva Tot seguit que. Així que arribeu, digueu-nos-ho.
  12. així que locució conjuntiva D’aquesta manera, essent així, per aquesta raó. No has estudiat, així que no aprovaràs.
  13. així sia
    1. Expressió usada per a manifestar el desig que una cosa s’esdevingui.
    2. litúrgia Amén.

així

aixingló

aixingló