Es mostren 88940 resultats

ergotisme2

ergotisme2

ergotista

ergotista

ergotitzar

ergotitzar

Informació complementària

ergotoxina

ergotoxina

erhu*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">erhu</title>

Accessory
Pronúncia: ɛ̀ɾhú
Etimologia: [mot xinès]
Body
masculí música Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda

erhu*

ericaci
| ericàcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ericaci</title>

Accessory
Etimologia: del ll. erīca, i aquest, del gr. eríkē ‘bruc’
Body
    botànica
  1. adjectiu Semblant al bruc.
  2. femení
    1. plural Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per nombroses espècies arbustives, de fulles enteres, flors tetràmeres o pentàmeres i fruits en càpsula, baia o drupa.
    2. singular Planta de la família de les ericàcies.

ericaci
| ericàcia

ericals

ericals

eriçament

eriçament

eriçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eriçar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *ericiare, der. de ericius ‘eriçó’ 1a font: c. 1400
Body
    verb
    1. transitiu Dreçar i posar rígid (els cabells, els pèls) com les punxes d’un eriçó.
    2. pronominal Se m’ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós.
    3. pronominal per extensió El senglar, davant el perill, s’eriça.
    4. fer eriçar Fer que s’erici. Aquell horror em va fer eriçar els cabells.
  1. pronominal figuradament Omplir-se d’obstacles, dificultats, aspreses, etc.

eriçar

eriçat
| eriçada

eriçat
| eriçada