Es mostren 88940 resultats

■ ergotisme2

■ ergotisme2

masculí lògica Argumentació sillogística, sofística Vegeu també ergotisme 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ergotista

■ ergotista

masculí i femení Persona que ergotitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ergotitzar

■ ergotitzar

verb intransitiu Abusar de l’argumentació sillogística
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ergotoxina

■ ergotoxina

femení química orgànica Mescla a parts iguals d’ergocornina, ergocristina i ergocriptina, emprada com a oxitòcic en obstetrícia
Gran Diccionari de la llengua catalana

erhu*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">erhu</title>

Pronúncia: ɛ̀ɾhú
Etimologia: [mot xinès]
masculí música Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda

erhu*

masculí música Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ericaci
| ericàcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ericaci</title>

Etimologia: del ll. erīca, i aquest, del gr. eríkē ‘bruc’
    botànica
  1. adjectiu Semblant al bruc.
  2. femení
    1. plural Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per nombroses espècies arbustives, de fulles enteres, flors tetràmeres o pentàmeres i fruits en càpsula, baia o drupa.
    2. singular Planta de la família de les ericàcies.

■ ericaci
| ericàcia

botànica adjectiu Semblant al bruc femení plural Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per nombroses espècies arbustives, de fulles enteres, flors tetràmeres o pentàmeres i fruits en càpsula, baia o drupa singular Planta de la família de les ericàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

ericals

ericals

femení plural botànica Bicornes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eriçament

■ eriçament

masculí Acció d’eriçar o d’eriçar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eriçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eriçar</title>

Etimologia: del ll. vg. *ericiare, der. de ericius ‘eriçó’ 1a font: c. 1400
    verb
    1. transitiu Dreçar i posar rígid (els cabells, els pèls) com les punxes d’un eriçó.
    2. pronominal Se m’ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós.
    3. pronominal per extensió El senglar, davant el perill, s’eriça.
    4. fer eriçar Fer que s’erici. Aquell horror em va fer eriçar els cabells.
  2. pronominal figuradament Omplir-se d’obstacles, dificultats, aspreses, etc.

■ eriçar

verb transitiu Dreçar i posar rígid els cabells, els pèls com les punxes d’un eriçó pronominal Se m’ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós pronominal per extensió El senglar, davant el perill, s’eriça fer eriçar Fer que s’erici Aquell horror em va fer eriçar els cabells pronominal figuradament Omplir-se d’obstacles, dificultats, aspreses, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eriçat
| eriçada

■ eriçat
| eriçada

adjectiu Cobert de pèls rígids o de pues heràldica Dit del gat amb el llom arquejat i els pèls de punta Dit de l’estrella que entre els seus raigs porta petits traços
Traducció