Es mostren 88953 resultats

■ ergotoxina

■ ergotoxina

femení química orgànica Mescla a parts iguals d’ergocornina, ergocristina i ergocriptina, emprada com a oxitòcic en obstetrícia
Gran Diccionari de la llengua catalana

erhu*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">erhu</title>

Pronúncia: ɛ̀ɾhú
Etimologia: [mot xinès]
masculí música Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda

erhu*

masculí música Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ericaci
| ericàcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ericaci</title>

Etimologia: del ll. erīca, i aquest, del gr. eríkē ‘bruc’
    botànica
  1. adjectiu Semblant al bruc.
  2. femení
    1. plural Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per nombroses espècies arbustives, de fulles enteres, flors tetràmeres o pentàmeres i fruits en càpsula, baia o drupa.
    2. singular Planta de la família de les ericàcies.

■ ericaci
| ericàcia

botànica adjectiu Semblant al bruc femení plural Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per nombroses espècies arbustives, de fulles enteres, flors tetràmeres o pentàmeres i fruits en càpsula, baia o drupa singular Planta de la família de les ericàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

ericals

ericals

femení plural botànica Bicornes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eriçament

■ eriçament

masculí Acció d’eriçar o d’eriçar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eriçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eriçar</title>

Etimologia: del ll. vg. *ericiare, der. de ericius ‘eriçó’ 1a font: c. 1400
    verb
    1. transitiu Dreçar i posar rígid (els cabells, els pèls) com les punxes d’un eriçó.
    2. pronominal Se m’ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós.
    3. pronominal per extensió El senglar, davant el perill, s’eriça.
    4. fer eriçar Fer que s’erici. Aquell horror em va fer eriçar els cabells.
  2. pronominal figuradament Omplir-se d’obstacles, dificultats, aspreses, etc.

■ eriçar

verb transitiu Dreçar i posar rígid els cabells, els pèls com les punxes d’un eriçó pronominal Se m’ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós pronominal per extensió El senglar, davant el perill, s’eriça fer eriçar Fer que s’erici Aquell horror em va fer eriçar els cabells pronominal figuradament Omplir-se d’obstacles, dificultats, aspreses, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eriçat
| eriçada

■ eriçat
| eriçada

adjectiu Cobert de pèls rígids o de pues heràldica Dit del gat amb el llom arquejat i els pèls de punta Dit de l’estrella que entre els seus raigs porta petits traços
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eriçó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eriçó</title>

Etimologia: del ll. vg. *ericio, -ōnis, ll. cl. ericius, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. zoologia
    1. Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels erinaceids (Erinaceus sp), amb la part superior del cos recoberta de punxes, que es defensa tot enrotllant-se i formant una bola plena de punxes. Cal destacar-ne l’eriçó clar (E. algirus) i l’eriçó fosc (E. europaeus).
    2. eriçó de mar Nom donat a qualsevol equinoderm de la classe dels equinoïdeus, entre els quals cal mencionar l’eriçó de mar cor cendrós (Echinocardium mediterraneum) i l’eriçó de mar cor porprat (Spatangus purpureus).
  2. botànica Petit arbust, de la família de les papilionàcies (Erinacea anthyllis), molt espinós, que forma coixins, amb fulles petites i flors de calze inflat.
  3. indústria tèxtil En la indústria de la llana, petit mànec de metall recobert d’agulles que hi ha en algunes màquines d’estiratge i doblatge de l’estam.

■ eriçó

masculí zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels erinaceids Erinaceus sp , amb la part superior del cos recoberta de punxes, que es defensa tot enrotllant-se i formant una bola plena de punxes Cal destacar-ne l’ eriçó clar E algirus i l’ eriçó fosc E europaeus eriçó de mar Nom donat a qualsevol equinoderm de la classe dels equinoïdeus, entre els quals cal mencionar l’ eriçó de mar cor cendrós Echinocardium mediterraneum i l’ eriçó de mar cor porprat Spatangus purpureus botànica Petit arbust, de la família de les papilionàcies Erinacea anthyllis ,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ericoide

ericoide

adjectiu botànica Semblant al bruc o a les seves fulles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eriçonar

■ eriçonar

verb transitiu Sembrar de punxes
Informació complementària
Traducció