Es mostren 88953 resultats

■ errant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">errant</title>

Homòfon: arran
Etimologia: del ll. errans, -ntis, participi pres. del ll. errare ‘errar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que erra, que va d’una banda a l’altra sense una direcció fixa. Jueu errant. Cavaller errant. Anar errant. Porta una vida errant.
  2. adjectiu Que erra, que comet errors.
  3. masculí zoologia
    1. plural Grup d’anèl·lids poliquets integrat per animals que tenen el cos segmentat en metàmers homomorfs, i parapodis en cada metàmer. Inclou el nereis i el ratolí de mar.
    2. singular Anèl·lid del grup dels errants.

■ errant

adjectiu Que erra, que va d’una banda a l’altra sense una direcció fixa Jueu errant Cavaller errant Anar errant Porta una vida errant adjectiu Que erra, que comet errors masculí zoologia plural Grup d’anèllids poliquets integrat per animals que tenen el cos segmentat en metàmers homomorfs, i parapodis en cada metàmer Inclou el nereis i el ratolí de mar singular Anèllid del grup dels errants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">errar</title>

Etimologia: del ll. errare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu Anar a l’atzar, d’una banda a l’altra. Erraven perduts per les muntanyes.
  2. intransitiu Desviar-se de la veritat, moralment del dret camí. He errat, perdoneu-me.
    1. transitiu Equivocar, no encertar. Errar el tret. Hem errat el procediment.
    2. pronominal Si badem gaire ens errarem de camí.
    3. anar errat Anar equivocat de camí o d’orientació intel·lectual o moral. Malgrat que tothom els digui que van errats, no els interessa l’opinió dels altres.

■ errar

verb intransitiu Anar a l’atzar, d’una banda a l’altra Erraven perduts per les muntanyes intransitiu Desviar-se de la veritat, moralment del dret camí He errat, perdoneu-me transitiu Equivocar, no encertar Errar el tret Hem errat el procediment pronominal Si badem gaire ens errarem de camí anar errat Anar equivocat de camí o d’orientació intellectual o moral Malgrat que tothom els digui que van errats, no els interessa l’opinió dels altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errata

■ errata

femení arts gràfiques Errada comesa en la impressió o còpia d’un escrit fe d’errates Llista de les errates d’un llibre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erràtic
| erràtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erràtic</title>

Etimologia: del ll. erraticus, -a, -um ‘errant’
    adjectiu
  1. Que erra, que no segueix un camí cert. Ocells erràtics. Un vol erràtic. Febres erràtiques.
  2. bloc erràtic geomorfologia Roca transportada lluny del seu lloc d’origen per l’acció de les glaceres.

■ erràtic
| erràtica

adjectiu Que erra, que no segueix un camí cert Ocells erràtics Un vol erràtic Febres erràtiques bloc erràtic geomorfologia Roca transportada lluny del seu lloc d’origen per l’acció de les glaceres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errívol
| errívola

■ errívol
| errívola

adjectiu Errador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erro

■ erro

masculí errada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erroni
| errònia

■ erroni
| errònia

adjectiu Entecat d’error Judici erroni Interpretació errònia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erròniament

■ erròniament

adverbi Amb error
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ error


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">error</title>

Compareu: errada
Etimologia: del ll. error, -ōris, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí o femení
  1. filosofia
    1. Acció d’equivocar-se, de jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés.
    2. ésser (o estar) en l’error (o en error) Tenir per veritable el que és fals o a l’inrevés.
    1. Concepte, opinió, doctrina que no és conforme a la veritat.
    2. matemàtiques i metrologia Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real.
    3. teologia Afirmació contrària a una veritat formalment no revelada.
  3. dret
    1. Coneixement defectuós de la realitat, degut a la ignorància.
    2. error de dret Coneixement equivocat d’una forma jurídica que, a causa del principi “la ignorància de la llei no n’excusa el compliment”, no produeix efectes jurídics.
    3. error de fet Equivocació sobre el contingut d’una realitat o sobre els elements essencials que concorren en un acte o negoci jurídic.
    4. error obstatiu (o essencial) Error sobre la classe d’acte o contracte, sobre la substància o la qualitat de l’objecte material o sobre una circumstància determinant de la declaració de voluntat, que produeix la declaració de nul·litat de l’acte.
    5. error vencible Error que, d’acord amb la capacitat intel·lectual i volitiva del subjecte, podia ésser superat.
  4. error gràfic topografia Precisió amb la qual és indicada en un pla topogràfic la situació d’un punt del terreny representat.
  5. funció d’error matemàtiques Funció que expressa la probabilitat P que el valor de la desviació central sigui comprès entre -λ i +λ.

■ error

masculí o femení filosofia Acció d’equivocar-se, de jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés ésser o estar en l’error o en error Tenir per veritable el que és fals o a l’inrevés Concepte, opinió, doctrina que no és conforme a la veritat matemàtiques i metrologia Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real teologia Afirmació contrària a una veritat formalment no revelada dret Coneixement defectuós de la realitat, degut a la ignorància error de dret Coneixement equivocat d’una forma jurídica que, a causa del principi “la ignorància de la llei…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ert
| erta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ert</title>

Etimologia: del ll. vg. *erctus, participi del ll. vg. *ergĕre, ll. cl. erectus, erigĕre ‘posar dret, redreçar, erigir’ (cf. erigir) 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Dret i rígid. Camina ert com un fus.
  2. per extensió Enravenat, enrederat. Estic ert de fred.

■ ert
| erta

adjectiu Dret i rígid Camina ert com un fus per extensió Enravenat, enrederat Estic ert de fred
Informació complementària
Traducció