Es mostren 88953 resultats

esbafegar-se

esbafegar-se

Informació complementària

esbagotar

esbagotar

Informació complementària

esbajocar

esbajocar

esbalaïdor
| esbalaïdora

esbalaïdor
| esbalaïdora

esbalaïment

esbalaïment

esbalair


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbalair</title>

Accessory
Partició sil·làbica: es_ba_la_ir
Etimologia: del germ. probablement fràncic *izblaudjan, corresponent al gòt. blauthjan ‘anul·lar, abolir’, llatinitzat en *esblaudire, cat. ant. esbalausir 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    verb
  1. transitiu Deixar atònit, estupefacte, meravellar.
  2. pronominal Restar atònit, estupefacte, meravellar-se. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se.

esbalair

esbalandrar

esbalandrar

Informació complementària

esbalandrat
| esbalandrada

esbalandrat
| esbalandrada

Traducció

esbalçada

esbalçada

esbalçader

esbalçader