Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ esbocinament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbocinament</title>

Etimologia: de esbocinar

masculí

Acció d’esbocinar o d’esbocinar-se;
l’efecte.

■ esbocinament

masculí Acció d’esbocinar o d’esbocinar-se l’efecte

■ esbocinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbocinar</title>

Etimologia: de bocí 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb

transitiu Fer bocins. Esbocina aquests fulls de paper, que en farem paperets.
pronominal Fer-se bocins. No toquis el pitxer, que si cau s’esbocinarà.

■ esbocinar

verb transitiu Fer bocins Esbocina aquests fulls de paper, que en farem paperets pronominal Fer-se bocins No toquis el pitxer, que si cau s’esbocinarà

■ esboirar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esboirar</title>

Partició sil·làbica: es_boi_rar
Etimologia: de boira 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Netejar de boira dissipant-la. El vent esboira la muntanya, el pla, el cel.
pronominal Dissipar-se la boira.

■ esboirar

verb transitiu Netejar de boira dissipant-la El vent esboira la muntanya, el pla, el cel pronominal Dissipar-se la boira

■ esboirat

| esboirada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esboirat</title>

Partició sil·làbica: es_boi_rat
Etimologia: de esboirar

adjectiu figuradament Inconsistent, dispers. És un xicot molt esboirat.

■ esboirat

| esboirada

adjectiu figuradament Inconsistent, dispers És un xicot molt esboirat

■ esbojarradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarradament</title>

Etimologia: de esbojarrat

adverbi Amb esbojarrament.

■ esbojarrament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarrament</title>

Etimologia: de esbojarrar-se

masculí

1. Acció d’esbojarrar-se;
2. l’efecte.
Qualitat d’esbojarrat.

■ esbojarrament

masculí Acció d’esbojarrar-se l’efecte Qualitat d’esbojarrat

■ esbojarrar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarrar-se</title>

Etimologia: de boig

verb

pronominal

Obrar, algú, sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotar-se.
per extensió El gos quan veu el menjar s’esbojarra de mala manera.

■ esbojarrar-se

verb pronominal Obrar, algú, sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotar-se per extensió El gos quan veu el menjar s’esbojarra de mala manera

■ esbojarrat

| esbojarrada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarrat</title>

Etimologia: de esbojarrar-se 1a font: s. XX, Oller

adjectiu i masculí i femení Que té coses de boig, mancat d’enteniment.
adjectiu
1. Que obra sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotat. Les criatures, esbojarrades, corrien sense saber on anaven.
2. per extensió Un gos, un gat, esbojarrat.

■ esbojarrat

| esbojarrada

adjectiu i masculí i femení Que té coses de boig, mancat d’enteniment adjectiu Que obra sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotat Les criatures, esbojarrades, corrien sense saber on anaven per extensió Un gos, un gat, esbojarrat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esbocinament

■ esbocinar

■ esboirar

■ esboirat | esboirada

■ esboirat | esboirada

■ esbojarradament

■ esbojarrament

■ esbojarrar-se

■ esbojarrat | esbojarrada

■ esbojarrat | esbojarrada

■ esboldrec

■ esboldregada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esboirat

| esboirada

■ esboirat

| esboirada

■ esbojarrat

| esbojarrada

■ esbojarrat

| esbojarrada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia