Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ esboirar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esboirar</title>

Partició sil·làbica: es_boi_rar
Etimologia: de boira 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Netejar de boira dissipant-la. El vent esboira la muntanya, el pla, el cel.
pronominal Dissipar-se la boira.

■ esboirar

verb transitiu Netejar de boira dissipant-la El vent esboira la muntanya, el pla, el cel pronominal Dissipar-se la boira

■ esboirat

| esboirada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esboirat</title>

Partició sil·làbica: es_boi_rat
Etimologia: de esboirar

adjectiu figuradament Inconsistent, dispers. És un xicot molt esboirat.

■ esboirat

| esboirada

adjectiu figuradament Inconsistent, dispers És un xicot molt esboirat

■ esbojarradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarradament</title>

Etimologia: de esbojarrat

adverbi Amb esbojarrament.

■ esbojarradament

adverbi Amb esbojarrament

■ esbojarrament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarrament</title>

Etimologia: de esbojarrar-se

masculí

1. Acció d’esbojarrar-se;
2. l’efecte.
Qualitat d’esbojarrat.

■ esbojarrament

masculí Acció d’esbojarrar-se l’efecte Qualitat d’esbojarrat

■ esbojarrar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarrar-se</title>

Etimologia: de boig

verb

pronominal

Obrar, algú, sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotar-se.
per extensió El gos quan veu el menjar s’esbojarra de mala manera.

■ esbojarrar-se

verb pronominal Obrar, algú, sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotar-se per extensió El gos quan veu el menjar s’esbojarra de mala manera

■ esbojarrat

| esbojarrada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarrat</title>

Etimologia: de esbojarrar-se 1a font: s. XX, Oller

adjectiu i masculí i femení Que té coses de boig, mancat d’enteniment.
adjectiu
1. Que obra sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotat. Les criatures, esbojarrades, corrien sense saber on anaven.
2. per extensió Un gos, un gat, esbojarrat.

■ esbojarrat

| esbojarrada

adjectiu i masculí i femení Que té coses de boig, mancat d’enteniment adjectiu Que obra sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotat Les criatures, esbojarrades, corrien sense saber on anaven per extensió Un gos, un gat, esbojarrat

■ esboldrec

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esboldrec</title>

masculí dialectal Esbaldrec.

■ esboldrec

masculí dialectal Esbaldrec

■ esboldregada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esboldregada</title>

femení dialectal Esbaldregada.

■ esboldregada

femení dialectal Esbaldregada

■ esboldregar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esboldregar</title>

Etimologia: probablement de boldró, en el sentit de ‘esbocinar-se, desfer-se com un floc de llana’

verb transitiu i pronominal Esbaldregar.

■ esboldregar

verb transitiu i pronominal Esbaldregar

■ esboldregat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esboldregat</title>

masculí dialectal Esbaldregat.

■ esboldregat

masculí dialectal Esbaldregat