Es mostren 88953 resultats

■ escairada

■ escairada

femení fusteria Determinació de la secció transversal de taulons i llistons normalitzats en el comerç de la fusta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escairador
| escairadora

■ escairador
| escairadora

oficis manuals masculí i femení Persona que escaira masculí Instrument emprat per a escairar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escairadura

■ escairadura

femení indústria surera Tall de suro que l’escairador treu del carrac en escairar-lo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escairament

■ escairament

masculí Acció d’escairar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escairar

■ escairar

verb transitiu oficis manuals Tallar, disposar alguna cosa de manera que els seus costats o cares formin angle recte Posar a escaire una peça
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaire</title>

Partició sil·làbica: es_cai_re
Compareu: l’acc. 1 1 amb cartabó 1
Etimologia: de escairar 1a font: 1309
    masculí
    1. dibuix Instrument de dibuix de fusta, metall o plàstic constituït per dos regles perpendiculars formant una L o una T (doble escaire), emprat per a traçar angles rectes, línies paral·leles, etc.
    2. dibuix Instrument de dibuix en forma de triangle rectangle.
    3. per extensió geometria Angle recte. Posar una cosa a escaire.
    4. fals escaire per extensió geometria Angle oblic.
  2. heràldica
    1. Peça en forma d’escaire, que voreja els costats interiors d’un francquarter, el qual és d’un esmalt igual que el del camper.
    2. Figura en forma d’escaire posada sola o en nombre en un escut.
  3. oficis manuals
    1. Nom donat a diferents objectes que tenen forma d’escaire.
    2. Estri de taller, de fusta d’alzina o metàl·lic, que permet de verificar si una peça obrada és a escaire o si un buc o un bastigi formen fals escaire.
    3. Escarpra amb el tall formant canal en angle recte.
    4. Gúbia que forma angle recte emprada pels fusters per a fer forats quadrats.
    5. Martell de cap pla i quadrat que els ferrers empren per a escairar el ferro calent picant-hi al damunt amb un mall.
    6. Peça de la guillotina que serveix per a ajustar el paper per tal de poder-lo tallar a la mida desitjada.
    7. fals escaire Santanell.
  4. topografia Aparell emprat en topografia per a determinar sobre el terreny si dues alineacions formen un angle recte o semirecte.

■ escaire

masculí dibuix Instrument de dibuix de fusta, metall o plàstic constituït per dos regles perpendiculars formant una L o una T doble escaire , emprat per a traçar angles rectes, línies paralleles, etc dibuix Instrument de dibuix en forma de triangle rectangle per extensió geometria Angle recte Posar una cosa a escaire fals escaire per extensió geometria Angle oblic heràldica Peça en forma d’escaire, que voreja els costats interiors d’un francquarter, el qual és d’un esmalt igual que el del camper Figura en forma d’escaire posada sola o en nombre en un escut oficis manuals Nom donat a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escala</title>

Etimologia: del ll. scāla ‘esglaó, escala’, der. del ll. scandĕre ‘pujar’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. construcció i arquitectura Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa. Una escala de marbre. L’ull de l’escala. La caixa o buc de l’escala. Una escala de cargol. Els rams i els replans de l’escala.
    2. plural per extensió Esglaons. Hi ha seixanta-quatre escales fins al cinquè pis. Caure escales avall.
    3. per extensió Ble de cabells tallat de manera desigual, que fa com un esglaó.
    1. manutenció, emmagatzematge Aparell, generalment portàtil, que consisteix en dues peces paral·leles o lleugerament convergents unides a intervals per travessers i que serveix per a pujar o baixar una persona d’un nivell a un altre.
    2. escala de corda manutenció, emmagatzematge Escala que en lloc de muntants rígids té dues cordes paral·leles a les quals van subjectes els travessers.
    3. escala de gat manutenció, emmagatzematge Escala completament vertical molt estreta, feta de barres de ferro clavades a la paret.
    4. escala de mà manutenció, emmagatzematge Escala de poc pes que hom pot transportar amb les mans.
    5. escala de peu manutenció, emmagatzematge Escala proveïda d’una o dues barres articulades que li serveixen de suport.
    6. escala de tisora manutenció, emmagatzematge Escala composta per dues escales unides amb frontisses per la part superior.
    7. escala de vent marina, marítim Escala de corda que, col·locada verticalment a un costat del vaixell, és emprada pels mariners per a pujar-hi i baixar-ne quan aquell és fora del moll.
    8. escala extensible manutenció, emmagatzematge i tecnologia Escala composta de diverses peces que, quan hom no la utilitza, van sobreposades a fi d’ocupar un mínim d’espai, però que per al servei es poden col·locar l’una a continuació de l’altra formant una escala unes quantes vegades més llarga.
    9. escala mecànica tecnologia Escala i barana en moviment continu, molt emprada en grans magatzems i ferrocarrils metropolitans, en la qual els esglaons van muntats en una cadena sense fi que és accionada per un motor elèctric col·locat a la part superior.
    10. escala reial marina, marítim Escala amb dos replans i barana, col·locada a un costat del vaixell, que hom reserva per a la visita de personatges importants.
    1. Línia graduada, dividida en parts iguals o desiguals, emprada per a mesurar quelcom.
    2. dibuix i cartografia Relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre un mapa o plànol i la distància corresponent mesurada sobre el terreny representat.
    3. a gran escala En grans proporcions. Ell no s’hi posa per poc: ho fa sempre tot a gran escala.
    4. escala de marees hidrografia Instrument per a mesurar el nivell de les aigües de la mar, construït amb una fusta vertical, dividida en decímetres i centímetres.
    1. Sèrie graduada ascendent o descendent.
    2. música Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.
    3. organització militar Sèrie graduada dels membres de la milícia.
    4. escala gradual de penes dret penal Cadascuna de les sèries de penes ordenades en els codis, de major a menor gravetat, per adaptar-les a l’índole, els graus i les circumstàncies dels delictes i de la participació dels culpables.
    5. escala hedònica alimentació, indústries alimentàries Sistema de valoració numèrica utilitzat en la tècnica de quantificar l’acceptació nutritiva (tast, generalment) d’un aliment.
    6. escala mòbil dret i economia Fórmula jurídica mitjançant la qual el preu de certs productes sotmesos a taxes, la renda dels arrendaments rústics i urbans o el salari establerts en un contracte varien d’acord amb les fluctuacions d’un element econòmic extern a la relació jurídica i que produeix una revisió automàtica i periòdica d’aquells.
    7. escala social sociologia Sèrie de persones o estaments que formen la societat, graduada segons llurs categories.
    8. llei d’escala física i matemàtiques Llei que expressa com varien les propietats d’un sistema en variar la seva grandària o la dels elements que el constitueixen.
  5. arts gràfiques
    1. Camí sinuós en una composició degut, gairebé sempre, a un espaiat excessiu; carrer.
    2. Portada o capçalera de línies mal repartides.
    1. història Nom que designava la plaça comercial establerta pels països europeus als ports de la Mediterrània, especialment als islàmics.
    2. Port, aeroport o indret on toca una nau o una aeronau per a efectuar-hi un embarcament o un desembarcament.
    1. marina, marítim Conjunt de dues barres de fusta unides per travessers que hom empra per a avarar i treure embarcacions.
    2. transports Cadascun dels braços del carro o tartana.
    3. Cadascuna de les llimoneres del cotxe.
  8. joc d’escala (o simplement escala) indústria tèxtil Mecanisme de la metxera que fa pujar i baixar alternativament el carro portabobines o balancer a fi de formar la bobina.

■ escala

femení construcció i arquitectura Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa Una escala de marbre L’ull de l’escala La caixa o buc de l’escala Una escala de cargol Els rams i els replans de l’escala plural per extensió Esglaons Hi ha seixanta-quatre escales fins al cinquè pis Caure escales avall per extensió Ble de cabells tallat de manera desigual, que fa com un esglaó manutenció, emmagatzematge Aparell, generalment portàtil, que consisteix en dues peces paralleles o lleugerament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escalaborn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escalaborn</title>

Etimologia: de escalabornar 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Acció d’escalabornar.
  2. Tros de fusta o d’una altra matèria preparat per a afaiçonar-lo.
  3. metal·lúrgia Peça metàl·lica, normalment sinteritzada, de forma molt senzilla, que hom empra per a fer-ne, per deformació, unes altres peces de forma més complicada.

■ escalaborn

masculí Acció d’escalabornar Tros de fusta o d’una altra matèria preparat per a afaiçonar-lo metallúrgia Peça metàllica, normalment sinteritzada, de forma molt senzilla, que hom empra per a fer-ne, per deformació, unes altres peces de forma més complicada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escalabornador

■ escalabornador

masculí Eina emprada per a escalabornar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escalabornar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escalabornar</title>

Etimologia: potser de l’ant. esclopó, der. de esclop, a través d’un complex procés fonètic: *escloponar, *escalapronar, escalabornar 1a font: s. XIV
    verb transitiu
    1. Treure amb una eina tallant les parts més extenses i bastes d’una peça, d’un bloc, de fusta, pedra, etc., per començar a afaiçonar un objecte.
    2. tecnologia En les operacions de conformació de metalls en calent, donar una primera forma a la peça de material en brut que acaba de sortir del forn, mitjançant un laminatge, una forja, una estampació, etc.
  2. per extensió Treure algun objecte o diversos d’una col·lecció, d’una sèrie, d’un joc, d’un tot. Mireu de no perdre cap peça, si no, escalabornareu la meva col·lecció de monedes.

■ escalabornar

verb transitiu Treure amb una eina tallant les parts més extenses i bastes d’una peça, d’un bloc, de fusta, pedra, etc, per començar a afaiçonar un objecte tecnologia En les operacions de conformació de metalls en calent, donar una primera forma a la peça de material en brut que acaba de sortir del forn, mitjançant un laminatge, una forja, una estampació, etc per extensió Treure algun objecte o diversos d’una collecció, d’una sèrie, d’un joc, d’un tot Mireu de no perdre cap peça, si no, escalabornareu la meva collecció de monedes
Informació complementària
Traducció