Es mostren 88953 resultats

■ escalonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escalonar</title>

Etimologia: de escaló 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu
    1. Disposar formant graons, en forma d’escala.
    2. construcció Esglaonar.
    1. transitiu Posar de distància en distància.
    2. pronominal Disposar-se de distància en distància.
  3. transitiu Espaiar regularment dins un període de temps.

■ escalonar

verb transitiu Disposar formant graons, en forma d’escala construcció Esglaonar transitiu Posar de distància en distància pronominal Disposar-se de distància en distància transitiu Espaiar regularment dins un període de temps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escalonat
| escalonada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escalonat</title>

Etimologia: de escalonar
  1. adjectiu heràldica
    1. Dit de la figura, generalment la torre, posada damunt una graonada.
    2. Dit de la creu amb els quatre braços acabats amb una graonada de dos o tres graons.
    3. creu escalonada Creu de calvari.
  2. masculí Manera d’estar escalonada una cosa.
  3. masculí indústria tèxtil Nombre de fils o de passades entre dos punts d’encreuament determinats respectivament sobre dues passades (escalonat per trama) o fils consecutius (escalonat per ordit) d’un mateix lligat.

■ escalonat
| escalonada

adjectiu heràldica Dit de la figura, generalment la torre, posada damunt una graonada Dit de la creu amb els quatre braços acabats amb una graonada de dos o tres graons creu escalonada Creu de calvari masculí Manera d’estar escalonada una cosa masculí indústria tèxtil Nombre de fils o de passades entre dos punts d’encreuament determinats respectivament sobre dues passades escalonat per trama o fils consecutius escalonat per ordit d’un mateix lligat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escalopa (o escalopa milanesa)

■ escalopa (o escalopa milanesa)

femení alimentació, indústries alimentàries Tall prim de carn magra o peix, arrebossat d’ou i farina de galeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escalpel

■ escalpel

masculí Ganivet petit, de fulla prima i punxeguda, que serveix per a disseccionar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escalunya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escalunya</title>

Etimologia: del ll. ascalonia (cepa), íd., der. de Ascălo, -ōnis ‘Ascaló’, població de Palestina
femení botànica Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Allium ascalonicum), de tija buida i flors estrellades, aplegades en umbel·la terminal. Els seus bulbs són comestibles.

■ escalunya

femení botànica Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies Allium ascalonicum , de tija buida i flors estrellades, aplegades en umbella terminal Els seus bulbs són comestibles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escama

■ escama

femení Escata botànica Esquama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamar

■ escamar

verb transitiu Treballar alguna cosa fent-hi escames
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamarlà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escamarlà</title>

Homòfon: escamarlar
Etimologia: de escamarlar, pels seus llargs tentacles separats, escamarlats 1a font: c. 1925
masculí zoologia Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids (Nephrops norvegicus), de color rosa pàl·lid, molt apreciat culinàriament.

■ escamarlà

masculí zoologia Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids Nephrops norvegicus , de color rosa pàllid, molt apreciat culinàriament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamarlar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escamarlar</title>

Homòfon: escamarlà
Etimologia: deriv. de cama amb una terminació difícil de justificar, si no és per influx d’algun altre mot, com potser esberlar 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Eixamplar, separar, els dits de la mà o les cames.
  2. pronominal Eixancarrar-se.

■ escamarlar

verb transitiu Eixamplar, separar, els dits de la mà o les cames pronominal Eixancarrar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escambell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escambell</title>

Etimologia: del ll. scabellum, íd., diminutiu de scamnum ‘banc, escon’; la -m- del cat. prové d’aquest mot i d’una altra variant del dimin. scamellum 1a font: 1429
    masculí
  1. mobiliari
    1. Tamboret.
    2. Tamboret de poca alçada que serveix per a posar-hi els peus quan hom està assegut, o per a pujar-hi de peus.
  2. mobiliari Petit buc penjat o recolzat a la part baixa de l’interior d’un armari, que conté un o més calaixos.
  3. caure de l’escambell figuradament Perdre algú la preeminència o els avantatges que tenia.
  4. fer caure de l’escambell figuradament Prendre a algú la situació preeminent, avantatjosa, en què es trobava.
  5. servir d’escambell (a algú) figuradament Ajudar a enlairar-lo.

■ escambell

masculí mobiliari Tamboret Tamboret de poca alçada que serveix per a posar-hi els peus quan hom està assegut, o per a pujar-hi de peus mobiliari Petit buc penjat o recolzat a la part baixa de l’interior d’un armari, que conté un o més calaixos caure de l’escambell figuradament Perdre algú la preeminència o els avantatges que tenia fer caure de l’escambell figuradament Prendre a algú la situació preeminent, avantatjosa, en què es trobava servir d’escambell a algú figuradament Ajudar a enlairar-lo
Informació complementària
Traducció