Es mostren 88939 resultats

■ escamós
| escamosa

■ escamós
| escamosa

adjectiu i masculí Escatós adjectiu botànica Esquamós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escamot</title>

Etimologia: potser alteració de l’oc. i cat. escabot ‘ramat, colla’, i aquest, de l’oc. escabel ‘debanadores’, del ll. scabellum ‘escambell’, per fer-los de suport 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc.
  2. agricultura Ramat de pocs caps de bestiar.
  3. esports En una cursa ciclista o atlètica, grup reduït de corredors que han tret avantatge al pilot o a un grup.
  4. història Nom donat a cadascun dels grups d’elements d’acció d’Estat Català.

■ escamot

masculí Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc agricultura Ramat de pocs caps de bestiar esports En una cursa ciclista o atlètica, grup reduït de corredors que han tret avantatge al pilot o a un grup història Nom donat a cadascun dels grups d’elements d’acció d’Estat Català
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamotar-se

■ escamotar-se

verb pronominal Separar-se en escamots
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamoteig

■ escamoteig

masculí Acció d’escamotejar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamotejador
| escamotejadora

■ escamotejador
| escamotejadora

masculí i femení Persona que escamoteja adjectiu Que escamoteja o serveix per a escamotejar El màgic pronuncià la fórmula escamotejadora i el conill desaparegué
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamotejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escamotejar</title>

Etimologia: del fr. escamoter, íd., probablement del cast. ant. i popular camodar ‘fer jocs de mans’, segurament del ll. commutare ‘bescanviar’, amb adaptació a la terminació corrent fr. -oter 1a font: 1864, DLab.
    verb transitiu
  1. Fer desaparèixer amb habilitat (alguna cosa) als ulls dels presents sense que aquests s’apercebin de com ha estat fet. El prestidigitador ha escamotejat una carta.
    1. Suprimir a algú (alguna cosa) sense que ell se n’apercebi. El gos li va escamotejar la carn del plat. Li va escamotejar el rellotge.
    2. Prendre (alguna cosa) a algú per defraudar-lo. Li ha escamotejat part de l’herència.

■ escamotejar

verb transitiu Fer desaparèixer amb habilitat alguna cosa als ulls dels presents sense que aquests s’apercebin de com ha estat fet El prestidigitador ha escamotejat una carta Suprimir a algú alguna cosa sense que ell se n’apercebi El gos li va escamotejar la carn del plat Li va escamotejar el rellotge Prendre alguna cosa a algú per defraudar-lo Li ha escamotejat part de l’herència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escamp

■ escamp

masculí Estesa, escampadissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escampada

■ escampada

femení Acció d’escampar o d’escampar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escampadís
| escampadissa

■ escampadís
| escampadissa

adjectiu Fàcil d’escampar o d’escampar-se femení Gran escampada, estesa de coses escampades, dispersió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escampador
| escampadora

■ escampador
| escampadora

adjectiu i masculí i femení Que escampa masculí indústries del calçat Eina de sabater consistent en un ferro que, escalfat al foc, serveix per a escampar la cera a les sabates i fer-les lluents
Traducció