Es mostren 88940 resultats

■ escolopàcids

■ escolopàcids

masculí ornitologia plural Família d’ocells limícoles, camallargs, de mida petita i mitjana, migradors, a la qual pertanyen els territs, les gambes, els tètols, els becuts, els polits i els becadells singular Ocell de la família dels escolopàcids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolopendra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escolopendra</title>

Etimologia: del ll. scolopendra, i aquest, del gr. skolópendra ‘centpeus’ 1a font: 1839, DLab.
femení zoologia Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids (Scolopendra sp), amb cos aixafat de 25-27 segments, 21-23 parells de potes i un parell de forcípules verinoses.

■ escolopendra

femení zoologia Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids Scolopendra sp , amb cos aixafat de 25-27 segments, 21-23 parells de potes i un parell de forcípules verinoses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escolopèndrids


<title type="display">escolopèndrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de miriàpodes quilòpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, que inclou l’escolopendra.
  2. singular Miriàpode de la família dels escolopèndrids.

escolopèndrids

masculí zoologia plural Família de miriàpodes quilòpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, que inclou l’escolopendra singular Miriàpode de la família dels escolopèndrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolopendromorfs

■ escolopendromorfs

masculí zoologia plural Ordre d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, subclasse dels quilòpodes singular Artròpode de l’ordre dels escolopendromorfs
Gran Diccionari de la llengua catalana

escolopidi

escolopidi

masculí entomologia En els insectes, tipus de sensília complexa especialitzada a percebre els canvis de pressió i les vibracions del medi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolorit
| escolorida

■ escolorit
| escolorida

adjectiu Descolorit, empallidit, dit especialment de la cara
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolta1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escolta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de escoltar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció d’escoltar, de fer l’aguait.
    2. donar escolta (a algú) Prestar atenció, crèdit, al que diu.
    3. estar a les escoltes Estar atent a collir allò que es diu.
  2. marina de guerra Mètode de detecció i observació de l’enemic per mitjà de diversos procediments de captació del so.
  3. tàctica Persona posada o tramesa a un lloc per escoltar allò que hom parla, per espiar o descobrir l’enemic, etc.
  4. escolta telefònica dret penal Intercepció d’una comunicació telefònica utilitzant artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so.



    5. Vegeu també:
    escolta2

■ escolta1

femení Acció d’escoltar, de fer l’aguait donar escolta a algú Prestar atenció, crèdit, al que diu estar a les escoltes Estar atent a collir allò que es diu marina de guerra Mètode de detecció i observació de l’enemic per mitjà de diversos procediments de captació del so tàctica Persona posada o tramesa a un lloc per escoltar allò que hom parla, per espiar o descobrir l’enemic, etc escolta telefònica dret penal Intercepció d’una comunicació telefònica utilitzant artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so Vegeu també escolta 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolta2

■ escolta2

escoltisme adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escoltisme masculí i femení Seguidor de l’escoltisme Vegeu també escolta 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escoltador
| escoltadora

■ escoltador
| escoltadora

adjectiu i masculí i femení Que escolta, especialment per indiscreció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escoltament

■ escoltament

masculí Acció d’escoltar
Traducció