Es mostren 88939 resultats

■ escorçaire

■ escorçaire

masculí i femení oficis manuals Persona que escorça arbres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorçament

■ escorçament

masculí Acció d’escorçar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorçar

■ escorçar

verb transitiu botànica i agricultura Llevar l’escorça màquina d’escorçar tecnologia Màquina escorçadora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorcoll

■ escorcoll

masculí Acció d’escorcollar l’efecte Fer un escorcoll en una casa, en una nau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorcollador
| escorcolladora

■ escorcollador
| escorcolladora

adjectiu i masculí i femení Que escorcolla, escrutador Té una mirada escorcolladora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorcollaire

■ escorcollaire

adjectiu i masculí i femení Escorcollador adjectiu Que es complau a escorcollar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorcollament

■ escorcollament

masculí Escorcoll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorcollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escorcollar</title>

Etimologia: probablement relacionat amb el germ. skulkan ‘explorar; espiar, vigilar’, amb influx de l’oc. (d)escoscolhar ‘esclovellar’, der. de l’oc. ant. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. Examinar minuciosament algú o alguna cosa cercant-hi quelcom, tractant de veure què hi ha, què duu amagat, etc. Escorcollar una cambra, un calaix, un vaixell. No te l’he presa, la clau: ja em pots escorcollar si no t’ho creus.
  2. figuradament Escorcollava llibres antics cercant-hi mots nous.

■ escorcollar

verb transitiu Examinar minuciosament algú o alguna cosa cercant-hi quelcom, tractant de veure què hi ha, què duu amagat, etc Escorcollar una cambra, un calaix, un vaixell No te l’he presa, la clau ja em pots escorcollar si no t’ho creus figuradament Escorcollava llibres antics cercant-hi mots nous
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escordi

■ escordi

masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades Teucrium scordium , pubescent, estolonífera, de fulles oposades, oblongues i fortament dentades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escòria</title>

Partició sil·làbica: es_cò_ri_a
Etimologia: del ll. scoria, i aquest, del gr. skōría, íd. 1a font: 1623
    femení
  1. metal·lúrgia Subproducte no metàl·lic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l’obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos.
  2. figuradament La part més vil d’una societat. Persones que són l’escòria de la ciutat.
  3. escòries volcàniques petrografia Materials expulsats pels volcans, especialment les laves més viscoses que, en refredar-se, adopten formes tortuoses.

■ escòria

femení metallúrgia Subproducte no metàllic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l’obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos figuradament La part més vil d’una societat Persones que són l’escòria de la ciutat escòries volcàniques petrografia Materials expulsats pels volcans, especialment les laves més viscoses que, en refredar-se, adopten formes tortuoses
Informació complementària
Traducció