Es mostren 88939 resultats

■ esfenisciformes

■ esfenisciformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda Són coneguts amb el nom de pingüins australs singular Ocell de l’ordre dels esfenisciformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfeno-

■ esfeno-

Forma prefixada del mot grec sphḗn, -enós , que significa ‘falca, tascó’ Ex esfenopalatí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfenoedre

■ esfenoedre

masculí cristallografia Esfenòedre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfenòedre [o esfenoedre]

■ esfenòedre [o esfenoedre]

masculí cristallografia Esfenoide
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfenofil·lals

■ esfenofil·lals

femení botànica plural Ordre de la classe dels esfenòpsids, constituït per plantes pròpies del període devonià, de tiges llargues i estretes singular Planta de l’ordre de les esfenofillals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfenòfits

■ esfenòfits

masculí botànica plural Segons alguns sistemes de classificació, divisió de vegetals corresponent a la classe dels equisetòpsids singular Vegetal de la divisió dels esfenòfits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfenoidal

■ esfenoidal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’os esfenoide cristallografia Relatiu o pertanyent a l’esfenoide
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfenoide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esfenoide</title>

Partició sil·làbica: es_fe_noi_de
Etimologia: del gr. sphēnoeidḗs, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Que té la forma de tascó.
  2. masculí anatomia animal Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada, situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital.
  3. masculí cristal·lografia Forma cristal·lina fonamental constituïda per un díedre en el qual les cares són simètriques amb relació a un eix binari de simetria bisector i normal a l’aresta.

■ esfenoide

adjectiu Que té la forma de tascó masculí anatomia animal Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada, situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital masculí cristallografia Forma cristallina fonamental constituïda per un díedre en el qual les cares són simètriques amb relació a un eix binari de simetria bisector i normal a l’aresta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esfenopalatí
| esfenopalatina

esfenopalatí
| esfenopalatina

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’esfenoide i al palatí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfenòpsids

■ esfenòpsids

masculí plural botànica Equisetòpsids