Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ esgarbissar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarbissar</title>

Etimologia: de garba

verb

transitiu

agricultura
1. Separar (el gra) dels garbissos.
2. Esgarbassar.
figuradament Batre, apallissar.

■ esgarbissar

verb transitiu agricultura Separar el gra dels garbissos Esgarbassar figuradament Batre, apallissar

■ esgardís

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgardís</title>

Etimologia: alteració de esquerdís ‘estella llarga i prima’, segurament per influx de mots com esgarrinxar, esgarrapar 1a font: c. 1900, Verdaguer

masculí [plural esgardissos] Qualsevol cosa capaç d’esgarrinxar, com ara una planta espinosa, una roca de caires aguts, etc. No vull passar per aquell bosc, perquè hi ha massa esgardissos.

■ esgardís

masculí plural esgardissos Qualsevol cosa capaç d’esgarrinxar, com ara una planta espinosa, una roca de caires aguts, etc No vull passar per aquell bosc, perquè hi ha massa esgardissos

■ esgardissar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgardissar</title>

Etimologia: de esgardís 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu Esgarrinxar.
pronominal per extensió
1. Barallar-se, pegar-se.
2. Estirar-se mútuament els cabells. Van agafar-se per les trenes i s’esgardissaren de mala manera.

■ esgardissar

verb transitiu Esgarrinxar pronominal per extensió Barallar-se, pegar-se Estirar-se mútuament els cabells Van agafar-se per les trenes i s’esgardissaren de mala manera

■ esgargamellar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgargamellar-se</title>

Etimologia: de gargamella

verb pronominal Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar. No t’esgargamellis a cridar-lo, que no et sent: és massa lluny.

■ esgargamellar-se

verb pronominal Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar No t’esgargamellis a cridar-lo, que no et sent és massa lluny

■ esgarip

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarip</title>

Etimologia: de esgaripar 1a font: 1839, DLab.

masculí

1. Crit violent.
2. especialment Xiscle.
Crit dels ocells nocturns.

■ esgarip

masculí Crit violent especialment Xiscle Crit dels ocells nocturns

■ esgaripar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgaripar</title>

Etimologia: del cat. ant. garip ‘capritx, extravagància femenina, expressió melindrosa’, d’on passà a significar ‘xisclar com una dona’ 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb intransitiu Fer esgarips, xisclar. Esgaripar de terror.

■ esgaripar

verb intransitiu Fer esgarips, xisclar Esgaripar de terror

■ esgarrany

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarrany</title>

Etimologia: de esgarrar²

masculí Esgarrinxada.

■ esgarrany

masculí Esgarrinxada

esgarranyar

<title type="display">esgarranyar</title>

Etimologia: de esgarrany

verb transitiu i pronominal Esgarrinxar.

esgarranyar

verb transitiu i pronominal Esgarrinxar

■ esgarrap

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarrap</title>

Etimologia: de esgarrapar

masculí Esgarrapada.

■ esgarrap

masculí Esgarrapada

■ esgarrapacrestes

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarrapacrestes</title>

Etimologia: de esgarrapar i cresta

masculí fusteria Fulla en desús del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar l’aiguacuit que com una cresta sobreïx d’una encola.

■ esgarrapacrestes

masculí fusteria Fulla en desús del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar l’aiguacuit que com una cresta sobreïx d’una encola

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esgarbissar

■ esgardís

■ esgardissar

■ esgargamellar-se

■ esgarip

■ esgaripar

■ esgarrany

esgarranyar

■ esgarrap

■ esgarrapacrestes

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia