Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu estalonar².
pronominal esports En l’hípica, colpejar-se, un cavall, alguna de les extremitats anteriors amb les posteriors durant la marxa.

■ esgarronar

verb transitiu estalonar 2 pronominal esports En l’hípica, colpejar-se, un cavall, alguna de les extremitats anteriors amb les posteriors durant la marxa

■ esgatifinyar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgatifinyar-se</title>

Etimologia: der. de esgatinyar amb l’infix popular expressiu -if-

verb pronominal dialectal Esgatinyar-se.

■ esgatifinyar-se

verb pronominal dialectal Esgatinyar-se

■ esgatinyar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgatinyar-se</title>

Etimologia: de gat

verb pronominal Barallar-se a esgarrapades. Els gats s’esgatinyen, i els nens, sovint, també.

■ esgatinyar-se

verb pronominal Barallar-se a esgarrapades Els gats s’esgatinyen, i els nens, sovint, també

■ esgavell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgavell</title>

Etimologia: de esgavellar

masculí

Esgavellament.
Desgavell.

■ esgavell

masculí Esgavellament Desgavell

■ esgavellament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgavellament</title>

Etimologia: de esgavellar

masculí

Acció d’esgavellar o d’esgavellar-se;
l’efecte.

■ esgavellament

masculí Acció d’esgavellar o d’esgavellar-se l’efecte

■ esgavellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgavellar</title>

Etimologia: de gavell 1a font: s. XIII

verb

transitiu Desconjuntar, desballestar.
pronominal Ves amb compte que no s’esgavelli la cadira.

■ esgavellar

verb transitiu Desconjuntar, desballestar pronominal Ves amb compte que no s’esgavelli la cadira

■ esglai

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esglai</title>

Partició sil·làbica: es_glai
Etimologia: de esglaiar 1a font: s. XIV, Llull

masculí Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada. La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai.

■ esglai

masculí Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai

■ esglaiador

| esglaiadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esglaiador</title>

Partició sil·làbica: es_gla_ia_dor
Etimologia: de esglaiar 1a font: c. 1900, Verdaguer

adjectiu Que esglaia. Van sentir un crit esglaiador.

■ esglaiador

| esglaiadora

adjectiu Que esglaia Van sentir un crit esglaiador

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esgarrinyar

esgarró

■ esgarronar

■ esgatifinyar-se

■ esgatinyar-se

■ esgavell

■ esgavellament

■ esgavellar

■ esglai

■ esglaiador | esglaiadora

■ esglaiador | esglaiadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esglaiador

| esglaiadora

■ esglaiador

| esglaiadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia