<title type="display">esgarró</title>
Body
-
masculí
esports
- Acció d’esgarronar-se un cavall;
- l’efecte.
Es mostren 88939 resultats
esgarró
esgarró
masculí esports Acció d’esgarronar-se un cavall l’efecte
■
esgarronar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarronar</title>
Accessory
Etimologia: de garró
Body
-
verb
- transitiu estalonar2.
- pronominal esports En l’hípica, colpejar-se, un cavall, alguna de les extremitats anteriors amb les posteriors durant la marxa.
■
esgarronar
verb transitiu estalonar 2 pronominal esports En l’hípica, colpejar-se, un cavall, alguna de les extremitats anteriors amb les posteriors durant la marxa
■
esgatifinyar-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgatifinyar-se</title>
Accessory
Etimologia: der. de esgatinyar amb l’infix popular expressiu -if-
Body
verb
pronominal dialectal Esgatinyar-se.
■
esgatifinyar-se
verb pronominal dialectal Esgatinyar-se
■
esgatinyar-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgatinyar-se</title>
Accessory
Etimologia: de gat
Body
verb
pronominal Barallar-se a esgarrapades. Els gats s’esgatinyen, i els nens, sovint, també.
■
esgatinyar-se
verb pronominal Barallar-se a esgarrapades Els gats s’esgatinyen, i els nens, sovint, també
■
esgavell
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgavell</title>
Accessory
Etimologia: de esgavellar
Body
-
masculí
- Esgavellament.
- Desgavell.
■
esgavell
masculí Esgavellament Desgavell
■
esgavellament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgavellament</title>
Accessory
Etimologia: de esgavellar
Body
-
masculí
- Acció d’esgavellar o d’esgavellar-se;
- l’efecte.
■
esgavellament
masculí Acció d’esgavellar o d’esgavellar-se l’efecte
■
esgavellar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgavellar</title>
Accessory
Etimologia: de gavell 1a font: s. XIII
Body
-
verb
- transitiu Desconjuntar, desballestar.
- pronominal Ves amb compte que no s’esgavelli la cadira.
■
esgavellar
verb transitiu Desconjuntar, desballestar pronominal Ves amb compte que no s’esgavelli la cadira
■
esglai
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esglai</title>
Accessory
Partició sil·làbica: es_glai
Etimologia: de esglaiar 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: de esglaiar 1a font: s. XIV, Llull
Body
masculí Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada. La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai.
■
esglai
masculí Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai
■
esglaiador
| esglaiadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esglaiador</title>
Accessory
Partició sil·làbica: es_gla_ia_dor
Etimologia: de esglaiar 1a font: c. 1900, Verdaguer
Etimologia: de esglaiar 1a font: c. 1900, Verdaguer
Body
adjectiu Que esglaia. Van sentir un crit esglaiador.
■
esglaiador
| esglaiadora
adjectiu Que esglaia Van sentir un crit esglaiador
■
esglaiament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esglaiament</title>
Accessory
Partició sil·làbica: es_gla_ia_ment
Etimologia: de esglaiar 1a font: s. XIV
Etimologia: de esglaiar 1a font: s. XIV
Body
-
masculí
- Acció d’esglaiar o d’esglaiar-se;
- l’efecte.
■
esglaiament
masculí Acció d’esglaiar o d’esglaiar-se l’efecte