Es mostren 88940 resultats

■ esmenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmenar</title>

Etimologia: del ll. ēmĕndāre ‘corregir faltes’ 1a font: 1244
    verb
    1. transitiu Millorar alguna cosa llevant-ne les imperfeccions, els defectes, els errors, corregir. Esmenar un escrit. Esmenar una llei.
    2. transitiu Esmenar una errada.
    3. pronominal Corregir-se. Esmenar-se d’un vici. Si no t’esmenes, acabaràs malament.
  2. transitiu dret Rectificar un tribunal superior la sentència donada per ell mateix, com a conseqüència de la súplica d’alguna de les parts.

■ esmenar

verb transitiu Millorar alguna cosa llevant-ne les imperfeccions, els defectes, els errors, corregir Esmenar un escrit Esmenar una llei transitiu Esmenar una errada pronominal Corregir-se Esmenar-se d’un vici Si no t’esmenes, acabaràs malament transitiu dret Rectificar un tribunal superior la sentència donada per ell mateix, com a conseqüència de la súplica d’alguna de les parts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esment</title>

Etimologia: de ment 1a font: s. XIV
    masculí
  1. [emprat només en frases verbals]
    1. Coneixença d’un fet. Haver esment d’alguna cosa. No tenia esment que li havien concedit l’indult. Quan en va prendre esment ja era massa tard.
    2. venir a esment (alguna cosa) Acudir al pensament.
  2. Menció. D’això que et dic, no en facis esment a ningú. Un fet digne d’esment.
  3. [emprat només en frases verbals]
    1. Atenció, cura. Posa esment a fer bé les coses. Para esment, que només t’ho diré una vegada.
    2. prendre esment (en alguna cosa) Fixar-s’hi atentament, posar-hi atenció.

■ esment

masculí emprat només en frases verbals Coneixença d’un fet Haver esment d’alguna cosa No tenia esment que li havien concedit l’indult Quan en va prendre esment ja era massa tard venir a esment alguna cosa Acudir al pensament Menció D’això que et dic, no en facis esment a ningú Un fet digne d’esment emprat només en frases verbals Atenció, cura Posa esment a fer bé les coses Para esment, que només t’ho diré una vegada prendre esment en alguna cosa Fixar-s’hi atentament, posar-hi atenció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmentar

■ esmentar

verb transitiu Fer esment d’algú o d’alguna cosa A ell, ni tan sols el van esmentar Un fet digne d’ésser esmentat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmerç

■ esmerç

masculí Acció d’esmerçar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmerçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmerçar</title>

Etimologia: mot propi del cat. i l’oc., format segurament sobre una base merç, que fins podria haver existit en cat. ant. com a substantiu der. del ll. merx, mercis ‘mercaderia’, amb una inversió semàntica al sentit de ‘despendre, invertir diners’ 1a font: 1249
    verb transitiu
  1. Emprar, invertir, diners. Esmerça tot el que guanya a comprar llibres. Va esmerçar els seus estalvis en un negoci ruïnós.
  2. figuradament Hi ha esmerçat debades molts d’esforços. Voldria esmerçar el temps en coses profitoses.

■ esmerçar

verb transitiu Emprar, invertir, diners Esmerça tot el que guanya a comprar llibres Va esmerçar els seus estalvis en un negoci ruïnós figuradament Hi ha esmerçat debades molts d’esforços Voldria esmerçar el temps en coses profitoses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmerdissar

■ esmerdissar

verb transitiu Netejar els budells d’una bèstia morta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmeril


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmeril</title>

Etimologia: del gr. bizantí smerí, cl. smýris, íd. 1a font: 1422
masculí petrografia Roca de color negre o gris constituïda per una barreja granular de corindó, amb magnetita o hematites i espinel·la, emprada per a polir metalls, desllustrar el vidre, treballar les pedres precioses, etc.

■ esmeril

masculí petrografia Roca de color negre o gris constituïda per una barreja granular de corindó, amb magnetita o hematites i espinella, emprada per a polir metalls, desllustrar el vidre, treballar les pedres precioses, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmerilador
| esmeriladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmerilador</title>

Etimologia: de esmerilar
    adjectiu
  1. Que esmerila.
  2. màquina esmeriladora (o simplement esmeriladora) tecnologia Màquina emprada per a esmerilar que consisteix bàsicament en un cilindre o una mola recoberts d’esmeril i que hom aplica, manualment o per algun sistema mecànic, a l’objecte que vol esmerilar.

■ esmerilador
| esmeriladora

adjectiu Que esmerila màquina esmeriladora o simplement esmeriladora tecnologia Màquina emprada per a esmerilar que consisteix bàsicament en un cilindre o una mola recoberts d’esmeril i que hom aplica, manualment o per algun sistema mecànic, a l’objecte que vol esmerilar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmerilament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmerilament</title>

Etimologia: de esmerilar
    masculí
  1. tecnologia
    1. Acció d’esmerilar;
    2. l’efecte.
  2. adoberia
    1. Operació d’envellutar la superfície d’un cuir o d’una pell fregant-la amb un abrasiu (teles d’esmeril, carborúndum, etc.) sense eliminar completament la primera capa del cuir o de la pell;
    2. l’efecte.

■ esmerilament

masculí tecnologia Acció d’esmerilar l’efecte adoberia Operació d’envellutar la superfície d’un cuir o d’una pell fregant-la amb un abrasiu teles d’esmeril, carborúndum, etc sense eliminar completament la primera capa del cuir o de la pell l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmerilar

■ esmerilar

verb transitiu tecnologia Polir una superfície amb esmeril Rectificar les guarnicions de les cardes per retornar llur punta a les pues desgastades adoberia Sotmetre una pell o un cuir a esmerilament
Informació complementària
Traducció