Es mostren 88953 resultats

■ esmarrar-se

■ esmarrar-se

verb pronominal dialectal marrar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmarriment

■ esmarriment

masculí Estat del qui està esmarrit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmarrit
| esmarrida

■ esmarrit
| esmarrida

adjectiu Contorbat de dolor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmatissar

■ esmatissar

verb transitiu agricultura Netejar de mates un bosc tallant la brossa amb la dalla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esme

■ esme

masculí Esma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esmèctic
| esmèctica


<title type="display">esmèctic</title>

    adjectiu
  1. Detergent.
  2. estat esmèctic física i química Tipus d’estat, juntament amb l’estat nemàtic, de l’estat mesomorf però més proper a l’estat cristal·lí que a l’estat líquid.

esmèctic
| esmèctica

adjectiu Detergent estat esmèctic física i química Tipus d’estat, juntament amb l’estat nemàtic, de l’estat mesomorf però més proper a l’estat cristallí que a l’estat líquid
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmectita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmectita</title>

    femení
  1. indústria tèxtil Terra de paraire.
  2. mineralogia Nom donat a un grup de minerals formats per òxid d’alumini i magnesi, que cristal·lizen en el sistema cúbic en cristalls de sis cares, són de gran duresa i molt emprats en joieria.
  3. mineralogia Fil·losilicat del grup de l’esmectita.

■ esmectita

femení indústria tèxtil Terra de paraire mineralogia Nom donat a un grup de minerals formats per òxid d’alumini i magnesi, que cristallizen en el sistema cúbic en cristalls de sis cares, són de gran duresa i molt emprats en joieria mineralogia Fillosilicat del grup de l’esmectita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmena</title>

Etimologia: de esmenar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’esmenar o d’esmenar-se;
    2. l’efecte. Tenir propòsits d’esmena. Un escrit ple d’esmenes.
    3. no tenir esmena No canviar de conducta tot i els càstigs, els fracassos, etc.; ésser incorregible. Aquesta criatura no té esmena, sempre està dient mentides.
  2. especialment Reparació a un tort. Fer penitència en esmena d’un pecat.
  3. agricultura i jardineria Substància mineral o orgànica que hom incorpora al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques. Esmena húmica, calcària, orgànica.
  4. dret
    1. Proposta de modificació en un projecte o proposició de llei en un text parlamentari.
    2. Proposta de modificació d’un text legal, d’un dictamen, d’un informe o d’un document semblant.
    3. En un escrit, rectificació perceptible d’errors materials, la qual ha d’ésser salvada al final.
  5. història del dret Paga o composició en satisfacció d’un dany comès o d’una infracció.

■ esmena

femení Acció d’esmenar o d’esmenar-se l’efecte Tenir propòsits d’esmena Un escrit ple d’esmenes no tenir esmena No canviar de conducta tot i els càstigs, els fracassos, etc ésser incorregible Aquesta criatura no té esmena, sempre està dient mentides especialment Reparació a un tort Fer penitència en esmena d’un pecat agricultura i jardineria Substància mineral o orgànica que hom incorpora al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques Esmena húmica, calcària, orgànica dret Proposta de modificació en un projecte o proposició de llei en un text…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmenable

■ esmenable

adjectiu Susceptible d’ésser esmenat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esmenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmenar</title>

Etimologia: del ll. ēmĕndāre ‘corregir faltes’ 1a font: 1244
    verb
    1. transitiu Millorar alguna cosa llevant-ne les imperfeccions, els defectes, els errors, corregir. Esmenar un escrit. Esmenar una llei.
    2. transitiu Esmenar una errada.
    3. pronominal Corregir-se. Esmenar-se d’un vici. Si no t’esmenes, acabaràs malament.
  2. transitiu dret Rectificar un tribunal superior la sentència donada per ell mateix, com a conseqüència de la súplica d’alguna de les parts.

■ esmenar

verb transitiu Millorar alguna cosa llevant-ne les imperfeccions, els defectes, els errors, corregir Esmenar un escrit Esmenar una llei transitiu Esmenar una errada pronominal Corregir-se Esmenar-se d’un vici Si no t’esmenes, acabaràs malament transitiu dret Rectificar un tribunal superior la sentència donada per ell mateix, com a conseqüència de la súplica d’alguna de les parts
Informació complementària
Traducció