Es mostren 88940 resultats

■ especificatiu
| especificativa

■ especificatiu
| especificativa

adjectiu Que especifica o serveix per a especificar lingüística Dit d’un element lingüístic que delimita la qualitat o extensió d’un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especificitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">especificitat</title>

Etimologia: de específic
    femení
  1. Qualitat d’específic.
  2. fisiologia animal Propietat per la qual un anticòs té afinitat per un sol antigen.
  3. química Propietat d’un procediment quimicoanalític de permetre el reconeixement i la determinació d’una sola espècie química, sense interferència de cap altra.

■ especificitat

femení Qualitat d’específic fisiologia animal Propietat per la qual un anticòs té afinitat per un sol antigen química Propietat d’un procediment quimicoanalític de permetre el reconeixement i la determinació d’una sola espècie química, sense interferència de cap altra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espècimen

■ espècimen

masculí Mostra, part d’una cosa destinada a donar una idea del restant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especiós
| especiosa

■ especiós
| especiosa

adjectiu Que no té de bo o de ver sinó l’aparença, que enganya amb bella aparença
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especiosament

■ especiosament

adverbi D’una manera especiosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

espectable


<title type="display">espectable</title>

Etimologia: del ll. spectabĭlis ‘brillant’ 1a font: 1460, Roig
    adjectiu
  1. antigament Respectable.
  2. història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als lloctinents generals i governadors reials, als vescomtes i als barons.

espectable

adjectiu antigament Respectable història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als lloctinents generals i governadors reials, als vescomtes i als barons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espectacle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espectacle</title>

Etimologia: del ll. spectacŭlum, íd., der. de spectare ‘contemplar’, freqüentatiu del ll. spĕcĕre, spectum ‘mirar’, que ha donat també molts derivats 1a font: s. XVI
    masculí
  1. Allò que s’ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual, especialment com una cosa notable, digna d’atenció. Aquella posta de sol fou un espectacle meravellós. Del balcó estant vaig presenciar un espectacle esborronador. Tots dos estaven borratxos: quin espectacle!
  2. espectacles Representació pública d’una obra teatral, cinematogràfica, d’una exhibició de varietats, etc.

■ espectacle

masculí Allò que s’ofereix a la vista o a la contemplació intellectual, especialment com una cosa notable, digna d’atenció Aquella posta de sol fou un espectacle meravellós Del balcó estant vaig presenciar un espectacle esborronador Tots dos estaven borratxos quin espectacle espectacles Representació pública d’una obra teatral, cinematogràfica, d’una exhibició de varietats, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espectacular

■ espectacular

adjectiu Que atreu l’atenció pel seu caràcter excepcional, grandiós, etc, que constitueix un espectacle Una caiguda espectacular Una pellícula espectacular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espectacularitat

■ espectacularitat

femení Qualitat d’espectacular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

espectacularment

espectacularment

adverbi D’una manera espectacular