Es mostren 88940 resultats

■ esponjar

■ esponjar

verb transitiu Fer porós o més porós, semblant a una esponja, fer flonjo o més flonjo pronominal Posa el pastís al forn i s’esponjarà pronominal figuradament El cor se li esponjava de satisfacció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esponjat
| esponjada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esponjat</title>

Etimologia: de esponjar
  1. adjectiu Flonjo, eixamplat i porós com una esponja, esponjós.
  2. masculí alimentació, indústries alimentàries Massa esponjosa feta amb sucre, clara d’ou batuda i suc de llimona, que hom dissol en aigua per fer-ne una beguda refrescant.

■ esponjat
| esponjada

adjectiu Flonjo, eixamplat i porós com una esponja, esponjós masculí alimentació, indústries alimentàries Massa esponjosa feta amb sucre, clara d’ou batuda i suc de llimona, que hom dissol en aigua per fer-ne una beguda refrescant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esponjós
| esponjosa

■ esponjós
| esponjosa

adjectiu Semblant a una esponja, elàstic i porós com una esponja, flonjo i ple de cavitats Una pasta esponjosa Teixit esponjós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esponjositat

■ esponjositat

femení Qualitat d’esponjós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esponsalici
| esponsalícia

■ esponsalici
| esponsalícia

adjectiu Relatiu o pertanyent a les esposalles masculí Esposalles masculí dret català Donació esponsalícia Escreix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esponsàlies

■ esponsàlies

femení plural antigament dret Esposalles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

espontaneisme

espontaneisme

masculí Actitud basada en l’espontaneïtat de l’individu o de les masses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espontaneïtat

■ espontaneïtat

femení Qualitat d’espontani
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espontani
| espontània


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espontani</title>

Etimologia: del ll. spontaneus, íd., der. de sponte ‘voluntàriament’, abl. de spons, -ntis ‘voluntat lliure’ 1a font: s. XV
    1. adjectiu Que procedeix d’un impuls interior, que obra sense un estímul extern. Un moviment espontani de l’ànima. Un oferiment espontani. Combustió espontània. Generació espontània.
    2. masculí i femení Persona que assisteix a un espectacle com a espectador, especialment a una corrida, un partit de futbol, etc., i que, en un moment determinat, hi intervé per iniciativa pròpia.
  2. adjectiu botànica Dit de les plantes que apareixen de forma natural, sense haver estat plantades o sembrades per l’home.

■ espontani
| espontània

adjectiu Que procedeix d’un impuls interior, que obra sense un estímul extern Un moviment espontani de l’ànima Un oferiment espontani Combustió espontània Generació espontània masculí i femení Persona que assisteix a un espectacle com a espectador, especialment a una corrida, un partit de futbol, etc, i que, en un moment determinat, hi intervé per iniciativa pròpia adjectiu botànica Dit de les plantes que apareixen de forma natural, sense haver estat plantades o sembrades per l’home
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espontàniament

■ espontàniament

adverbi D’una manera espontània
Traducció