Es mostren 88939 resultats

■ estaborniment

■ estaborniment

masculí Acció d’estabornir l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabornir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estabornir</title>

Etimologia: de l’oc. ant. estobezir, estabozir, d’un ll. vg. *stŭpĭdīre, íd., der. del ll. stŭpĭdus ‘estupefacte’, encreuat amb atordir, estordir i estamordir 1a font: c. 1330, Muntaner
verb transitiu Fer perdre els sentits un cop violent, una forta batzegada, etc.

■ estabornir

verb transitiu Fer perdre els sentits un cop violent, una forta batzegada, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabulació

■ estabulació

femení ramaderia Acció d’estabular el bestiar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabular

■ estabular

verb transitiu ramaderia Criar i mantenir el bestiar en estables
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabulari

■ estabulari

masculí zootècnia Installació especial on hom cria animals —generalment mamífers— per a recerca en laboratoris biològics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estaca</title>

Etimologia: probablement d’un germ. gòt. *stakka, íd. 1a font: s. XIII
    femení
    1. Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc.
    2. Pal que hom pot manejar a tall de bastó.
    3. agricultura Tros de tronc o branca separat de la planta mare que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre o un arbust.
  2. antigament dret Dret d’ancoratge.

■ estaca

femení Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc Pal que hom pot manejar a tall de bastó agricultura Tros de tronc o branca separat de la planta mare que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre o un arbust antigament dret Dret d’ancoratge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estaca-rossí

■ estaca-rossí

masculí botànica Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies Hedysarum humile , pelosa, de fulles imparipinnades i raïms oblongs de flors purpúries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estacada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estacada</title>

Etimologia: de estaca 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Cop d’estaca.
    1. construcció Conjunt d’estaques de fusta, de formigó, etc., que, clavades en un terreny poc consistent, n’augmenten la compacitat, o bé, fent-les penetrar a més profunditat, permeten de fer descansar els fonaments sobre llurs testes.
    2. construcció Barrera feta amb estaques per protegir una riba dels embats de l’aigua.
    3. deixar a l’estacada figuradament Abandonar algú en un perill, una dificultat, etc.
  3. heràldica Figura representada per tres pals reunits mitjançant un travesser.

■ estacada

femení Cop d’estaca construcció Conjunt d’estaques de fusta, de formigó, etc, que, clavades en un terreny poc consistent, n’augmenten la compacitat, o bé, fent-les penetrar a més profunditat, permeten de fer descansar els fonaments sobre llurs testes construcció Barrera feta amb estaques per protegir una riba dels embats de l’aigua deixar a l’estacada figuradament Abandonar algú en un perill, una dificultat, etc heràldica Figura representada per tres pals reunits mitjançant un travesser
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estacament

■ estacament

masculí història del dret En el dret feudal, acció de garantir el compliment d’un compromís Dret feudal a percebre la garantia de l’estacament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estacar

■ estacar

verb transitiu Fermar un animal en una estaca clavada en terra, en una paret, etc història del dret En el dret feudal, garantir quelcom mitjançant penyora o fiança que n’asseguri el compliment
Informació complementària
Traducció