Es mostren 88940 resultats

■ estrident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estrident</title>

Etimologia: del ll. stridens, -ntis, participi pres. del ll. stridĕre ‘fer un soroll agut i penetrant’ 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Que té un so agut i aspre. Un soroll estrident. Una veu estrident.
  2. Que no s’acorda gens amb el to general, que fa una impressió violenta.
  3. fonètica, fonologia Dit de la consonant caracteritzada per una absència total d’harmonia en la seva representació espectrogràfica.

■ estrident

adjectiu Que té un so agut i aspre Un soroll estrident Una veu estrident Que no s’acorda gens amb el to general, que fa una impressió violenta fonètica, fonologia Dit de la consonant caracteritzada per una absència total d’harmonia en la seva representació espectrogràfica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estridentment

■ estridentment

adverbi D’una manera estrident
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estridor

■ estridor

masculí o femení Soroll estrident patologia So agut, dur, semblant a un xiulet, típic dels estats espasmòdics de la glotis i la laringe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

èstrids


<title type="display">èstrids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels dípters, d’ulls composts, molt separats, ales curtes i grosses de color gris, que ponen els ous prop del nas o dels ulls dels grans mamífers, on es crien les larves.
  2. singular Insecte de la família dels èstrids.

èstrids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels dípters, d’ulls composts, molt separats, ales curtes i grosses de color gris, que ponen els ous prop del nas o dels ulls dels grans mamífers, on es crien les larves singular Insecte de la família dels èstrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

estridular

estridular

verb intransitiu entomologia Emetre un so estrident alguns insectes
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estridulós
| estridulosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estridulós</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. stridŭlus, -a, -um ‘que fa un soroll agut i penetrant’
    adjectiu
  1. patologia Relatiu o pertanyent a l’estridor.
  2. patologia Afectat d’estridor.
  3. òrgan estridulós entomologia Òrgan productor de sons que tenen alguns insectes dels ordres dels ortòpters i els homòpters.

■ estridulós
| estridulosa

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a l’estridor patologia Afectat d’estridor òrgan estridulós entomologia Òrgan productor de sons que tenen alguns insectes dels ordres dels ortòpters i els homòpters
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrígids

■ estrígids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, que presenten els discs facials separats, són prèsbites i tenen el bec voltat d’uns pèls amb els quals examinen els aliments singular Ocell de la família dels estrígids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrigiformes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estrigiformes</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de disc al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant, i amb el bec curt i ganxut. Comprèn dues famílies: estrígids i titònids.
  2. singular Ocell de l’ordre dels estrigiformes.

■ estrigiformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de disc al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant, i amb el bec curt i ganxut Comprèn dues famílies estrígids i titònids singular Ocell de l’ordre dels estrigiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrígil

■ estrígil

masculí escultura Estria en forma d’essa emprada en l’art romà i paleocristià per a decorar sarcòfags
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estríjol

■ estríjol

masculí oficis manuals Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl dels cavalls, dels muls, etc
Traducció