Es mostren 88940 resultats

■ esvellec

■ esvellec

masculí Esquinç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvellegar

■ esvellegar

verb transitiu Esquinçar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvelt
| esvelta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvelt</title>

Etimologia: de l’it. svelto ‘alt i prim’, participi de svèllere ‘arrencar; alliberar de traves’, del ll. vg. *exvellere, variant de evellĕre ‘arrencar’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. De formes airoses, àgils. Un home esvelt.
  2. per analogia De formes esveltes.

■ esvelt
| esvelta

adjectiu De formes airoses, àgils Un home esvelt per analogia De formes esveltes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esveltesa

■ esveltesa

femení Qualitat d’esvelt L’esveltesa d’una noia L’esveltesa dels campanars per analogia L’esveltesa de les seves formes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esventar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esventar</title>

Etimologia: de vent 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Escampar alguna cosa al vent. Volgué que esventessin les seves cendres. Esventar el blat.
    2. figuradament Esbombar.
  2. pronominal
    1. Sofrir l’acció del vent.
    2. Dessecar-se, ressecar-se, per l’acció de l’aire i la manca de mullena.
  3. pronominal Esventegar-se.
  4. pronominal
    1. construcció Esquerdar-se un material per l’acció d’agents estranys.
    2. tecnologia Torçar-se una planxa metàl·lica formant bots i basses.

■ esventar

verb transitiu Escampar alguna cosa al vent Volgué que esventessin les seves cendres Esventar el blat figuradament Esbombar pronominal Sofrir l’acció del vent Dessecar-se, ressecar-se, per l’acció de l’aire i la manca de mullena pronominal Esventegar-se pronominal construcció Esquerdar-se un material per l’acció d’agents estranys tecnologia Torçar-se una planxa metàllica formant bots i basses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esventat
| esventada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esventat</title>

Etimologia: de esventar 1a font: c. 1900, Vayreda
    adjectiu
  1. Dit de la làmina o placa de metall que s’ha deformat i ha perdut la planor.
  2. oficis manuals Dit de la fulla d’una serra que ha perdut el seu tremp i s’ha enguerxit de tal manera que no pot seguir una línia dreta.
  3. figuradament Exagerat, lleuger de seny.

■ esventat
| esventada

adjectiu Dit de la làmina o placa de metall que s’ha deformat i ha perdut la planor oficis manuals Dit de la fulla d’una serra que ha perdut el seu tremp i s’ha enguerxit de tal manera que no pot seguir una línia dreta figuradament Exagerat, lleuger de seny
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esventegar-se

■ esventegar-se

verb pronominal Perdre una cosa l’aire que conté
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esventrament

■ esventrament

masculí Acció d’esventrar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esventrar

■ esventrar

verb transitiu veterinària Obrir el ventre a un animal figuradament Fendre completament el cos d’un atuell, d’un edifici, un mur, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esventrat
| esventrada

■ esventrat
| esventrada

adjectiu patologia Herniós