Es mostren 88939 resultats

■ evolució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evolució</title>

Partició sil·làbica: e_vo_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. evolutio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de recórrer, alguna cosa, el procés del seu desenvolupament.
    2. Resultat d’una evolució.
  2. biologia
    1. Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i per l’acumulació de canvis genètics.
    2. per extensió Part de la biologia que estudia l’evolució.
    1. Canvi gradual (oposat a revolució).
    2. sociologia i ciències polítiques Procés de canvi mitjançant el qual hom passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual (s’oposa a revolució).
    1. Moviment d’un conjunt de persones, de tropes, de naus, etc., que actuen combinadament. Les evolucions d’una esquadra.
    2. Cadascun dels moviments d’una sèrie complicada de moviments. Les evolucions d’una màquina.
    3. plural esports En gimnàstica, moviments combinats amb la marxa i la cursa que determinen canvis de direcció o d’ordenació del conjunt de gimnastes.

■ evolució

femení Acció de recórrer, alguna cosa, el procés del seu desenvolupament Resultat d’una evolució biologia Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i per l’acumulació de canvis genètics per extensió Part de la biologia que estudia l’evolució Canvi gradual oposat a revolució sociologia i ciències polítiques Procés de canvi mitjançant el qual hom passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual s’oposa a revolució Moviment d’un conjunt de persones, de tropes, de naus, etc, que actuen combinadament Les evolucions d’una esquadra Cadascun…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evolucionar

■ evolucionar

verb intransitiu Sofrir una evolució Fer evolucions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evolucionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evolucionisme</title>

Partició sil·làbica: e_vo_lu_ci_o_nis_me
Etimologia: de evolució
    masculí
  1. biologia i filosofia Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
  2. antropologia Teoria que explica la diversitat i el canvi de les societats i de les cultures per desenvolupament i progrés.

■ evolucionisme

masculí biologia i filosofia Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu antropologia Teoria que explica la diversitat i el canvi de les societats i de les cultures per desenvolupament i progrés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evolucionista

■ evolucionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’evolucionisme masculí i femení Partidari de l’evolució o de l’evolucionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evoluta

■ evoluta

femení geometria Lloc geomètric dels centres de curvatura d’una corba plana anomenada involuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evolutiu
| evolutiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evolutiu</title>

Partició sil·làbica: e_vo_lu_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. evolutus, -a, -um, participi de evolvĕre ‘desenvolupar’ 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’evolució o al desenvolupament.
  2. Que tendeix a provocar una evolució.

■ evolutiu
| evolutiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’evolució o al desenvolupament Que tendeix a provocar una evolució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

evolvent


<title type="display">evolvent</title>

Etimologia: del ll. evolvens, -ntis, participi pres. de evolvĕre ‘desenvolupar’
femení geometria Corba descrita per un punt arbitrari d’una tangent mòbil que roda sense lliscament sobre una corba, la qual és anomenada evoluta.

evolvent

femení geometria Corba descrita per un punt arbitrari d’una tangent mòbil que roda sense lliscament sobre una corba, la qual és anomenada evoluta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evònim


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evònim</title>

    masculí botànica
  1. Gènere d’arbres o arbusts de la família de les celastràcies (Euonymus sp), de fulles oposades, flors blanques i petites, fruit en càpsula dehiscent i llavors amb una coberta carnosa de color carbassa o vermell.
  2. evònim del Japó jardineria Arbust o petit arbre perennifoli de la família de les celastràcies (Euonymus japonicus), amb fulles oposades, ovades o el·líptiques i de marge crenat o serrat, i amb fruits capsulars vermells, emprat per a tanques de jardí.
  3. evònim europeu Boneter.

■ evònim

masculí botànica Gènere d’arbres o arbusts de la família de les celastràcies Euonymus sp , de fulles oposades, flors blanques i petites, fruit en càpsula dehiscent i llavors amb una coberta carnosa de color carbassa o vermell evònim del Japó jardineria Arbust o petit arbre perennifoli de la família de les celastràcies Euonymus japonicus , amb fulles oposades, ovades o ellíptiques i de marge crenat o serrat, i amb fruits capsulars vermells, emprat per a tanques de jardí evònim europeu Boneter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evulsió

■ evulsió

femení Acció d’arrencar, de desarrelar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evulsiu
| evulsiva

■ evulsiu
| evulsiva

adjectiu Que opera l’evulsió
Traducció