Es mostren 88939 resultats

■ excel·lent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excel·lent</title>

Etimologia: del ll. excellens, -ntis, participi pres. de excellĕre ‘excel·lir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que excel·leix.
  2. adjectiu Eminent en bones qualitats. Un amic excel·lent.
  3. adjectiu Molt bo en el seu gènere. Un llibre excel·lent.
  4. adjectiu història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als reis.
  5. masculí En un examen, una prova, etc., qualificació màxima atorgada a l’examinand.
  6. masculí numismàtica
    1. Moneda d’or castellana que equivalia a dos castellans.
    2. excel·lent de la magrana Moneda d’or encunyada durant el regnat dels Reis Catòlics, equivalent a 375 morabatins.

■ excel·lent

adjectiu Que excelleix adjectiu Eminent en bones qualitats Un amic excellent adjectiu Molt bo en el seu gènere Un llibre excellent adjectiu història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als reis masculí En un examen, una prova, etc, qualificació màxima atorgada a l’examinand masculí numismàtica Moneda d’or castellana que equivalia a dos castellans excellent de la magrana Moneda d’or encunyada durant el regnat dels Reis Catòlics, equivalent a 375 morabatins
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excel·lentíssim
| excel·lentíssima

■ excel·lentíssim
| excel·lentíssima

adjectiu Molt excellent abreviatura Excm Excma Tractament de cortesia amb què hom parla a la persona a qui correspon el d’excellència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excel·lentment

■ excel·lentment

adverbi D’una manera excellent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excel·lir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excel·lir</title>

Etimologia: del ll. excellĕre, íd. 1a font: 1490, Tirant
    verb intransitiu
  1. Sobrepassar tots els altres, avantatjar-los, en bones qualitats, en accions laudables, etc. Aquest alumne excel·leix sobre tots els altres de la classe.
  2. Distingir-se dels altres per la seva superioritat. Excel·leix en les matemàtiques.

■ excel·lir

verb intransitiu Sobrepassar tots els altres, avantatjar-los, en bones qualitats, en accions laudables, etc Aquest alumne excelleix sobre tots els altres de la classe Distingir-se dels altres per la seva superioritat Excelleix en les matemàtiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excels
| excelsa

■ excels
| excelsa

adjectiu De gran excellència L’excelsa princesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excelsament

■ excelsament

adverbi D’una manera excelsa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excelsitud

■ excelsitud

femení Qualitat d’excels
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excèntric
| excèntrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excèntric</title>

Etimologia: del b. ll. excentricus, -a, -um, íd.; en el sentit de ‘extravagant’, de l’angl. eccentric (1630), i aquest, del mateix mot ll 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que es desvia o s’allunya del centre, no cèntric. Moviment excèntric d’un cos d’exèrcit. Els barris excèntrics d’una ciutat.
    2. Que no té el mateix centre. Dos cercles excèntrics. Dues circumferències, dues el·lipses excèntriques.
  2. figuradament
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona estranya en alt grau en les seves maneres, en el seu capteniment. Un home excèntric.
    2. adjectiu per extensió Propi d’una persona excèntrica. Maneres excèntriques. Tenir gustos excèntrics.
  3. masculí astronomia Cadascun dels cercles imaginaris sobre els quals, segons algunes teories geocèntriques, es mouen els astres entorn de la Terra.
  4. masculí i femení espectacles Artista de varietats (acròbata, músic, transformista, etc.) que actua generalment en solitari i amb intenció humorística.
  5. tecnologia
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de qualsevol peça que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre. Arbre d’excèntriques.
    2. mecanisme d’excèntrica Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l’element conductor transmet al conduït un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada.

■ excèntric
| excèntrica

adjectiu Que es desvia o s’allunya del centre, no cèntric Moviment excèntric d’un cos d’exèrcit Els barris excèntrics d’una ciutat Que no té el mateix centre Dos cercles excèntrics Dues circumferències, dues ellipses excèntriques figuradament adjectiu i masculí i femení Dit de la persona estranya en alt grau en les seves maneres, en el seu capteniment Un home excèntric adjectiu per extensió Propi d’una persona excèntrica Maneres excèntriques Tenir gustos excèntrics masculí astronomia Cadascun dels cercles imaginaris sobre els quals, segons algunes teories geocèntriques, es mouen els astres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excèntricament

■ excèntricament

adverbi D’una manera excèntrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excentricitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excentricitat</title>

Etimologia: del b. ll. excentricĭtas, -ātis, íd.; en l’accepció de ‘extravagància’, sentit també com a anglicisme des del s. XIX 1a font: 1802
    femení
  1. Qualitat d’excèntric.
  2. Fet propi d’una persona excèntrica.
  3. geometria Raó entre la distància focal i l’eix transversal d’una cònica.
  4. mecànica Distància del centre de figura d’un cos a l’eix entorn del qual gira.

■ excentricitat

femení Qualitat d’excèntric Fet propi d’una persona excèntrica geometria Raó entre la distància focal i l’eix transversal d’una cònica mecànica Distància del centre de figura d’un cos a l’eix entorn del qual gira
Traducció